Sánchez refreda la reforma del finançament, però promet millores

PalmaEl president espanyol Pedro Sánchez ha refredat aquesta setmana les expectatives d’aquells que pretenien que la reforma integral del sistema de finançament autonòmic fos una realitat abans que acabi la legislatura. Sánchez va dir primer al Senat i després al Congrés que el nou executiu descarta canviar totalment els criteris amb què es reparteixen els recursos a les autonomies. No obstant això, Sánchez va avançar que faria canvis puntuals per augmentar les quantitats que reben les comunitats injectant més doblers al sistema però sense canviar-ne el funcionament.

Aquest anunci ha forçat la Plataforma per un Bon Finançament a pronunciar-se. El grup impulsor d’aquesta entitat ha emès un comunicat en què reconeix “les dificultats del context actual” però demana al Govern balear que faci arribar al nou executiu espanyol la importància dels “criteris d’ordinalitat i d’augment de la capacitat recaptatòria”, que és l’horitzó cap al qual creuen que ha d’avançar el futur model de finançament autonòmic. El criteri d’ordinalitat que reclama la plataforma suposa, simplement, que les comunitats de l’Estat que més aportin siguin també les que més rebin.

Una de les veus més crítiques amb l’ordinalitat és la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que es va oposar amb vehemència a la inclusió d’aquest criteri al sistema quan era consellera de la Junta d’Andalusia.

Algunes veus han relacionat el refredament de la reforma del sistema de finançament autonòmic amb un pacte de Sánchez amb els independentistes catalans ja que, entre altres coses, Catalunya havia rebutjat participar a la comissió de les diferents comunitats autònomes i l’Estat per estudiar aquesta reforma. El PP fins i tot va acusar Sánchez de tenir “acords opacs amb determinades comunitats”.

El REB, prioritari

Després de les declaracions de Sánchez, tant el Govern balear com la Plataforma han coincidit que la prioritat és l’aprovació d’un Règim Especial per a Balears que sigui beneficiós per a les Illes, que estigui ben dotat i que compensi i blindi els costos de la insularitat.

De fet, el grup impulsor de la Plataforma per un Bon Finançament demana que es tingui en compte “el caràcter prioritari i urgent de l’aprovació d’un bon REB, a l’altura de les necessitats de les Illes Balears, sense renunciar a la revisió del deute de l’Estat amb l’autonomia i la derogació de la llei Montoro”.

Precisament aquest setmana, el president del PP, Biel Company, va desvetllar en una roda de premsa alguns dels detalls que suposadament haurien pactat l’exministre Montoro i el Govern balear. En concret, va dir que s’havia negociat dotar amb 380 milions d’euros l’any i que només quedaven alguns “serrells fàcils de resoldre”. A més, va acusar de voler mantenir un “obscurantisme” sobre la negociació del nou REB per interès polític amb el “silenci còmplice de Podem i MÉS”. El PSIB va respondre acusant Company de tenir pressa per aprovar ara “tot allò que en set anys ni han aconseguit ni han plantejat per a Balears” i va assegurar que els socialistes “continuarien reivindicant” al govern d’Espanya millores per a Balears com el REB. En aquest creuament de declaracions, Ciutadans va acusar Armengol de “viure millor” contra Rajoy.

L’èxit de la moció de censura i l’arribada al govern espanyol de Pedro Sánchez complica que Armengol i els seus socis puguin atacar el PP pel que fa l’executiu central i gairebé obliga els socialistes a “vendre” cessions de l’Estat per a les Balears abans de les eleccions del 2019.