Sànchez, Rull i Turull tornen a reclamar al TC que els alliberi mentre analitza la sentència del Suprem
Al·leguen que el tribunal podria trigar anys a resoldre mentre ells continuen complint condemna
BarcelonaUn dia després que el Tribunal Constitucional (TC) admetés a tràmit els recursos d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem de la majoria dels líders de l'1-O condemnats, la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ja ha presentat un altre escrit davant del tribunal reclamant als magistrats que rectifiquin i els alliberin mentre analitzen la sentència del Suprem, tal com sol·licitaven en les mesures cautelars del seu recurs. En els seus escrits, tots tres al·leguen que mantenir-los en presó mentre no resolen el recurs -una qüestió que podria durar anys- faria perdre "bona part de la seva raó de ser" al recurs, que busca precisament evitar "l'execució d'una condemna" que, entenen, "vulnera drets fonamentals".
En els seus escrits, els tres presos remarquen que fins ara el TC ha trigat "aproximadament dos anys" a resoldre els anteriors recursos presentats quan ha calgut que entrés en el fons de la qüestió. Remarquen, a més, que fins ara s'ha tractat de recursos en què el tribunal només havia d'atendre "una o dues al·legacions", mentre que en el cas del recurs d'empara actual "el nombre de resolucions és molt més extens". Per això, consideren que el tribunal podria trigar encara "molt més" de dos anys a resoldre el recurs, fet que podria provocar que quan hi hagi veredicte els presos hagin complert ja pràcticament la meitat de la seva condemna o més.
En aquest sentit, el recurs de la defensa de Sànchez, Rull i Turull posa com a exemple el cas dels ultres que van assaltar Blanquerna, en què el TC va suspendre cautelarment la seva entrada a presó argumentant que calia suspendre l'execució de la sentència perquè afectava béns o drets "de molt difícil restitució".
Per reforçar la seva petició, Sànchez, Rull i Turull remarquen que ens els últims mesos ja han pogut sortir temporalment de la presó per treballar mitjançant l'article 100.2 del reglament penitenciari -en el cas de Sànchez també ha pogut sortir ja amb permisos de 48 hores-, sense que això generés cap mena de problema d'ordre públic ni posés en perill el seu retorn al centre penitenciari. També fan referència a la situació derivada de la crisi del covid-19, i al fet que l'alta comissionada pels Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, recomanés que els presos menys conflictius poguessin passar el confinament a casa seva en lloc de a la presó.
El recurs a Estrasburg
En els seus escrits, els tres dirigents independentistes acusen també el TC d'estar vulnerant els seus drets fonamentals, ja que consideren que, si no se'ls concedeix la llibertat de manera cautelar, l'admissió a tràmit del recurs per part del tribunal només estaria buscant dilatar al màxim els terminis abans que els presos puguin acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
La defensa de Sànchez, Rull i Turull qüestiona el fet que fins ara el TC ha acceptat el 100% dels recursos que han presentat, mentre que la mitjana de recursos d'aquesta mena que accepta el tribunal oscil·la, diuen, entre l'1% i el 2%. Lamenten, a més, que moltes vegades s'ha trigat anys a respondre aquests recursos, una estratègia que, interpreten, respon a la voluntat dels magistrats de endarrerir al màxim l'arribada de la causa del Procés al TEDH. Per dirigir-s'hi, els líders independentistes han d'haver esgotat abans totes les instàncies estatals.