Investidura

Sánchez s’assegura la investidura mentre creix el malestar dels jutges

El líder socialista suma el suport de PNB i Coalició Canària i serà investit amb 179 vots

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el president del PNB, Andoni Ortuzar, firmant l'acord per a la investidura
4 min

Madrid / BarcelonaAquest divendres hauria estat un dia per destapar cava a la seu del PSOE. El 29 de maig, quan Pedro Sánchez va convocar eleccions per sorpresa després de la patacada de les municipals i autonòmiques, semblava impossible arribar fins aquí: la setmana que ve serà reelegit president del govern d’Espanya després de completar la majoria absoluta amb el PNB i Coalició Canària. Ara bé, avui a Ferraz no es brindava cava: per setena vegada la seu socialista a Madrid ha estat protagonista d’aldarulls, provocats per l’enfrontament de grups ultres i feixistes amb la Policia Nacional, i un dia més el poder judicial ha aixecat la veu contra l’amnistia pactada amb els sobiranistes i, sobretot, el concepte lawfare que menciona el pacte entre Junts i el PSOE.

Han estat tots els jutges degans d’Espanya –la màxima autoritat de cada partit judicial– i els presidents de les audiències provincials els que han mostrat el seu rebuig a l’entesa signada pels socialistes. En un comunicat han assegurat que pot suposar el “trencament de la separació de poders”. D’aquesta manera, la base del poder judicial, que normalment no es pronuncia sobre els esdeveniments polítics, s’ha sumat al comunicat que aquest dijous, va emetre la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial. Així, s’oposen a un pacte que conté “explícites referències a la possibilitat de desenvolupar comissions de recerca en seu parlamentària per tal de determinar la presència de situacions de judicialització de la política”, que podrien donar lloc a “accions de responsabilitat o modificacions legislatives”. És a dir, neguen que hi pugui existir lawfare –l’ús dels tribunals per perseguir adversaris polítics– i rebutgen de ple que el Congrés dels Diputats pugui “revisar” procediments judicials, ja que seria un atemptat, diuen, a la separació de poders de l’estat de dret. De fet, el CGPJ també ha redoblat la seva pressió: ha traslladat a les institucions comunitàries que Sánchez ha pactat "amb un pròfug de la justícia la seva impunitat per diversos delictes, entre els quals hi ha delictes de corrupció", relaten, en al·lusió a l'expresident Carles Puigdemont per fer el referèndum de l'1-O.

No han estat els únics que han aixecat el dit. A banda del poder judicial –així com associacions conservadores i progressistes–, s’han pronunciat diversos sindicats policials. Una associació de guàrdies civils ha arribat a assegurar que estan disposats a “vessar la seva sang per defensar Espanya”, considerant que l’amnistia deixa en paper mullat el paper de la policia judicial. Fins i tot, que hi pot haver un “augment” del nombre d’atemptats i una nova crisi de convivència a Catalunya. Les declaracions no han passat desapercebudes pel ministeri de l’Interior, pilotat per Fernando Grande-Marlaska, que iniciarà accions penals i disciplinàries contra els responsables. D’altra banda, davant la Ciutat de la Justícia a Barcelona, on declaraven agents investigats per maltractar una noia en les protestes postsentència del 2019, sindicats policials també s’han manifestat contra l’amnistia –informa Cesc Maideu–.

Ple d’investidura dimecres

Malgrat la revolta del poder judicial, però, el calendari al Congrés dels Diputats seguirà endavant. La majoria plurinacional que va permetre la presidència del Congrés per a Francina Armengol es tornarà a reflectir per investir Sánchez, presumiblement, dijous que ve. Un cop els nacionalistes bascos han donat el sí i el PSOE ha posat la cirereta del pastís aconseguint el suport de la diputada de Coalició Canària, que fa unes setmanes havia votat favorablement en la investidura de Feijóo, el camí està expedit. “A diferència del PP, el PSOE té capacitat de pactar amb tot l’arc parlamentari que no estigui representat per la dreta i l’extrema dreta”, subratllava aquest divendres la número 2 dels socialistes, María Jesús Montero, des del pati del Congrés, i es congratulava que la “legislatura està garantida”. Ara bé, des de Junts no han dit el mateix: tant la presidenta del partit, Laura Borràs, com el secretari general, Jordi Turull, han advertit que si no hi ha "avenços" li retiraran el suport. "Durarà el que duri la seva paraula", ha assegurat Borràs a Catalunya Ràdio. Aquest dissabte i diumenge Junts ratificarà el pacte en una consulta a la militància –els consellers nacionals del partit ja hi han donat suport aquest divendres–, mentre que els darrers a pronunciar-se seran els de Podem dimarts.

El PSOE ha estat disposat a assumir el desgast de l’amnistia –una mesura a la qual s’havia oposat el govern de Sánchez i que només serà possible gràcies al canvi de tornes que en l’anterior legislatura es va assolir al Tribunal Constitucional amb un president afí al PSOE– a canvi de l’estabilitat dels socis parlamentaris. Aconseguirà consolidar-se la majoria plurinacional o d’aquí a quatre anys serà, aquesta vegada sí, el torn de PP i Vox? De moment, la legislatura de l’agenda territorial començarà a caminar per a desesperació de la dreta.

El calendari que es preveu és que dilluns la llei d’amnistia s’enviï a EHBildu, PNB i BNG i es registri, amb la possibilitat que dimarts la qualifiqui la mesa. Per la seva banda, Armengol anunciaria el debat de la investidura per a dimecres i dijous. El pla del PSOE avança, no sense l’oposició interna d’Emiliano García Page –ha obert la porta a impugnar segons hipotètiques concessions fiscals a Catalunya– i d’una dreta amb moltes potes: el PP insisteix que articularà una resposta “contundent” per la via parlamentària, judicial i al carrer. Novament, aquest diumenge hi haurà concentracions a les capitals de província contra els acords de Sánchez. Aquest, però, serà l'amfitrió aquest cap de setmana d'una cimera de líders socialdemòcrates de la UE a Màlaga. Ahir es va veure amb l'alemany Olaf Sholz, convertit ja en un dels líders més influents de l'esquerra europea.

stats