Marga Prohens: "La saturació és consentida i provocada pels partits d'esquerra"

PalmaMarga Prohens hi insisteix: no considera governar en coalició si guanya les eleccions. La presidenta del PP balear reconeix que el TIL i la llei de símbols foren un error, però no renuncia a la vehicularitat del castellà a les aules ni a potenciar l’aprenentatge de l’anglès. De fet, defensa aquesta iniciativa subratllant que és traductora de formació.

Aquesta pregunta us la fa la candidata de Podem, Antònia Jover, a qui vàrem entrevistar fa una setmana. S’ha demostrat que es pot gestionar una crisi protegint els serveis públics, les persones i l’economia, al contrari que a l’anterior. Us penediu d’haver aplaudit i votat les retallades de Bauzá?

— Les coses s’han de jutjar en el seu moment, i el PP va trobar una situació econòmica dramàtica. Vàrem prendre decisions encertades i d’altres que no ho varen ser tant o gens, i per això de governar vàrem passar a l’oposició. Però em pareix injust jutjar-ho quan la política europea ha estat diferent. Aquella legislatura hi havia un sostre de despesa i un límit de dèficit i aquesta no. A més, ara hi ha hagut una inflació que ha fet que el Govern recapti més impostos que mai. La situació és molt diferent.

I com valorau ara normatives com el TIL i la llei de símbols?

— Si els ciutadans ens varen enviar a l’oposició amb un resultat molt contundent, va ser perquè entenien que ens havíem equivocat. M’agrada aprendre de les errades. Quant a política educativa, ara hi ha un descontentament molt gran en els centres perquè s’ha imposat la LOMLOE sense donar temps. No sé si la resposta ha estat una altra perquè no governa el PP, però tenc clar que deixarem en suspensió la LOMLOE si governam.

Pel que fa al català a l’educació, es continua aplicant el Decret de mínims, que va tirar endavant amb el PP en el poder. En cas de governar, modificareu la situació actual?

— Tenim un Estatut i una Constitució, que són els dogmes jurídics en què ens hem de moure. No faré de la llengua una batalla política, perquè no és patrimoni de cap ideologia. Hi ha partits d’una banda i l’altra que la utilitzen perquè tal vegada no tenen altres propostes educatives. Però els problemes de l’educació van més enllà. Tenim dues llengües oficials i hem de fer normal allò que ho és, perquè aquí vivim el bilingüisme dins d’una normalitat. Les dues llengües han de ser vehiculars a l’escola i jo faré que ho siguin. A més, i ho dic així perquè tal vegada és la meva obsessió professional com a traductora, feim tard en l’aprenentatge de la llengua anglesa.

Considerau que el català és una llengua minoritzada? Creis que el seu ús social minva cada vegada més?

— Depèn de l’entorn on et mous. Probablement, hi ha situacions en què la llengua pròpia s’utilitza menys i en d’altres, més. Vivim un bilingüisme amb total normalitat i cordialitat. A més, els drets són de les persones, que han de poder dirigir-se a l’Administració en qualsevol de les dues llengües oficials. No venc aquí a imposar en quina llengua ho han de fer. I han de rebre una resposta en la llengua en la qual s’hi hagin dirigit. Les administracions han de posar les eines perquè les persones puguin exercir els drets de manera individual.

Però llevareu el català com a requisit en l’àmbit sanitari.

— Sí. Ho farem perquè és una petició de tots els sindicats: metges, infermeres, auxiliars i administratius. La situació en sanitat no és comparable a altres administracions. I, si donam per bo el que diuen els sindicats educatius, també ho hem de fer amb els sindicats sanitaris. Falten metges. Fins i tot el Govern ho va reconèixer, i que el requisit és una trava. És l’única? No. Hi ha l’habitatge, la carrera professional congelada, el plus d’insularitat que s’ha ignorat... Però no podem obviar el tema del català. Estic disposada a eliminar totes les traves i també eliminarem de manera immediata el requisit del català.

Com interpretau que en comunitats monolingües hi manquin metges?

— És una situació general, però aquí és més greu que en altres comunitats. Les llistes d’espera són pitjors aquí. I els problemes d’altres comunitats els han d’arreglar els seus presidents. Tenim un 40% de les places d’oncologia sense cobrir. Hem de cercar metges on faci falta. Hi ha 20.000 persones més que fa vuit anys esperant per un especialista i el doble de temps per ser operats que a Madrid o a Galícia. Repetesc que no és només el català i que hi ha la insularitat i el cost de vida, però el requisit imposat del català és un problema.

Deis que aspirau a governar en solitari, però els pronòstics no us donen força suficient per no dependre d’un partit com Vox. Com us plantejau aquesta situació?

— Es necessitaran vots, no aquests vots. El bloc d’esquerres no pot pactar una llei? Idò tindrien un sectarisme malaltís. A l’oposició, jo vaig consensuar la llei contra l’LGTBI-fòbia i la de recuperació de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. No m’han de donar lliçons: si hi ha voluntat, es pot. Aquí hi ha opcions polítiques que han renunciat a guanyar i que es presenten per liderar blocs. Jo xerr només per mi mateixa i pel PP de les Illes. Em present amb cada vegada més garanties de guanyar les eleccions, per després formar govern dins d’una estabilitat. Hi ha moltes maneres de formar govern. S’ha de parlar amb molta gent durant la legislatura? La política va d’això. He demostrat la voluntat i capacitat d’arribar a acords amb diferents forces polítiques. Totes seran responsables del que facin amb els seus vots.

I amb El Pi, estaríeu disposada a compartir govern?

— Nosaltres no xerram de pactes. Som l’únic partit que es presenta per guanyar i governar, i no per liderar un bloc.

Acusau els governs de Pedro Sánchez i Francina Armengol de comunistes. Què és per vós el comunisme?

— Quan Yolanda Díaz, que diu que és comunista, parla de fer una cadena pública de supermercats, això és comunisme. Quan es parla d’expropiacions a propietaris i grans tenidors, és comunisme. Quan vols una economia subsidiada, hi ha un model al darrere. Jo enfoc la batalla ideològica cap a un model liberal, de moderació i de centralisme polític.

Reivindicau el centralisme i la moderació, però teniu de referent Isabel Díaz Ayuso. No és contradictori?

— Mai no acceptaré que els partits d’esquerres d’aquest país posin el llindar de la moderació. Que ho facin segons quins partits de les Balears, que pacten amb l’esquerra més radical, no deixa de sonar-me a ironia.

Val la pena que l’administració perdi recursos per a sanitat o educació per tal d’abaixar impostos?

— Perquè els doblers se’n vagin a comprar patinets elèctrics, m’estim més que estiguin a la butxaca dels ciutadans. Volem eliminar l’impost més injust que tenim en aquestes illes, el de successions i donacions. També llevarem el de transmissions patrimonials als joves que comprin un habitatge. Es parteix d’una premissa equivocada, perquè això no implica una restricció de serveis públics. Recaptam mil milions d’euros més cada any a causa de la pujada de preus que ofega les famílies i els autònoms –que amb el PP no pagaran quota durant dos anys. La nostra reforma fiscal són 200 milions per al Govern.Si els partits d’esquerres no saben gestionar amb aquestes xifres, tal vegada s’haurien de dedicar a una altra cosa.

Amb els preus dels habitatges tan elevats com ara, creis que sense una limitació per part de les institucions es podran regular?

— La limitació de preus ha fracassat on s’ha fet i intentar importar aquest model és riure’s dels ciutadans. Les dades diuen que provoca una retracció de l’oferta i, amb menys pisos, pugen els preus. Cal construir més i cedirem sòl públic per posar pisos en el mercat de lloguer de llarga durada. S’han d’abaixar impostos i actuar damunt els 70.000 habitatges buits que hi ha. Però no amb un impost, atacant el dret a la propietat privada ni fent llistes de grans tenidors, sinó amb incentius fiscals, perquè el lloguer de llarga durada sigui atractiu. Modificarem la llei d’habitatge perquè l’ocupació sigui una falta greu, perquè només Catalunya supera les Illes en ocupes. I cal modificar la densitat de l’edificabilitat, perquè som un territori fràgil. Tenim sòl protegit i així ha de ser. Per això s’han de poder reconvertir locals en habitatges, s’han de dividir les grans cases i s’ha de créixer en altura.

No pensau que s’ha de fer que els bancs contribueixin a la solució del problema amb el seu parc d’habitatge?

— Quan s’ataca la propietat privada, es comença pels bancs i s’acaba amb el petit propietari.

Parlau de regular la saturació turística des de la gestió i no sou partidària del decreixement. Com es fa això?

— Primer cal demanar per què hi ha saturació, i és perquè és consentida i provocada pels partits d’esquerra per poder introduir el discurs del decreixement. El sector turístic és molt traçable: quan vas a fires, ja saps com anirà. I com s’ha preparat aquest estiu després de l’experiència del passat? Què s’ha fet amb els accessos a Palma, els taxis, els pàrquings dissuasius, les inversions en depuradores i les mesures per controlar els fluxos de turistes i residents? Si la resposta és ‘res’, la situació d’aquest estiu serà consentida i coneguda.

Què creis que s’ha de fer?

— S’han d’adequar les infraestructures. No s’ha fet cap millora a la xarxa de carreteres secundàries ni s’han arreglat els accessos a Palma, que han empitjorat amb un carril VAO que no vol ningú. Hi ha un problema d’oferta i s’ha de gestionar la destinació. S’ha d’emprar el big data per regular el flux de turistes i residents, per repartir turistes tot l’any. La propera legislatura faré una conselleria de turisme, cultura i esports, i això és una declaració d’intencions. Aquest govern ha derogat la llei del 2012, l’única amb resultats objectius cap a la reconversió. La recuperarem i l’ampliarem a tota la cadena de valor turístic per reformar els establiments i fer un bot de qualitat. A més, s’ha d’invertir en aigua. Ens trobam amb problemes de restriccions, mentre que es tira a la mar aigua dessalada, tenim pèrdues a la xarxa i hi ha vessaments a les platges, que són els principals destructors de les praderies de posidònia.

Parlau d’aigua, però va ser el PP qui no va fer servir el cànon de sanejament per millorar les infraestructures relacionades amb l’aigua.

— El cànon de sanejament continuarà sent finalista perquè la situació econòmica és diferent.

Els hotelers estan contents amb el Govern d’Armengol i així ho diuen en públic. Com els pensau convèncer perquè apostin pel PP?

— He fet la feina que havia de fer i he presentat el nostre programa de govern. Em consta que ha estat ben rebut per tots els sectors. Com a presidenta, hauré de defensar l’interès general i cada sector ho ha de fer amb els seus interessos particulars. A partir d’aquí, màxim respecte per allò que faci cadascú.

Després d’haver carregat contra l’ecotaxa, heu reconegut que la mantindreu si governau.

— Preferesc eliminar l’impost sobre successions i donacions, el de patrimoni i aplicar deduccions a la renda que no eliminar l’ecotaxa. Quedarà, però canviarem la manera de gestionar-la. Una part serà per a l’aigua i una altra, per gestionar la massa forestal. Estic molt preocupada pel que he trobat a la serra de Tramuntana. Després de Juliette i de fer-se la foto, ningú se n’ha preocupat i allò és un polvorí amb milers d’arbres en terra abans de la temporada d’incendis. No puc comprar el discurs de protegir el medi quan tenim finques públiques i la Serra en situació de deixadesa. L’ecotaxa ha de ser per millorar la destinació i cuidar el medi, no per a concerts ni comprar patinets i bicicletes.

Pel que fa a protecció del medi ambient, continuareu el que s’ha fet fins ara o fareu marxa enrere?

— No compr la idea que s’hagi protegit el medi ambient. Ja hem parlat dels vessaments i de l’estat de les finques, i cal afegir-hi l’abandonament de parcs naturals, com el del Trenc. Creim en un model sostenible, però no volem que sigui un mer titular. Ara bé, també ha de ser sostenible socialment i, si es perden llocs de feina, no ho serà. Hem de protegir els llocs de feina i la manera de viure d’una societat que fa molts anys que cuida el medi ambient.

Feijóo ha dit que sols es dona una oportunitat per arribar a la Moncloa. I vós?

— No concep cap altre escenari. Sé que serà així pels nervis i la desesperació que veig als actes de campanya.

La pròxima entrevista és a la candidata del PSIB, Francina Armengol. Quina pregunta li voleu fer?

— Després que més de cinquanta violadors i pederastes s’hagin beneficiat de la Llei del ‘només sí és sí’ a les Balears, no creis que és hora de demanar perdó per allò que va qualificar d’avançament històric i que ha implicat el retrocés més gran per a la protecció de les dones?