La saturació posa l’esquerra davant el mirall
El Pacte va legislar per posar límits, però no va aconseguir frenar l’arribada de turistes ni el creixement del lloguer turístic
PalmaLes protestes ciutadanes contra la massificació turística han forçat la reacció del Govern: el PP ha passat de criticar qualsevol limitació quan era a l’oposició a prometre mesures de contenció. Però la indignació social també posa l’esquerra davant el mirall. Durant els Governs del Pacte (2015-2023), l’arribada de turistes va créixer any rere any, amb l’excepció del de la pandèmia. Es varen donar 115.000 llicències de places turístiques –segons dades del Govern actual–, es varen batre rècords de pressió humana i el lloguer turístic es va disparar. En paral·lel, malgrat que tant MÉS com Podem varen defensar el decreixement, un discurs que la socialista Francina Armengol també va acceptar, es varen continuar invertint recursos públics en promoció turística. Mentre que l’esquerra exigeix valentia al PP per aplicar mesures de contenció, els col·lectius de defensa del territori consultats argumenten que en els darrers vuit anys s’hauria pogut fer més per evitar el col·lapse actual. Què es va fer abans que el PP arribàs al Govern?
S’intenta limitar
Les places turístiques augmenten tot i l’establiment d’un topall
La Llei de turisme que el 2017 va entrar en vigor –coneguda com a Llei Barceló, perquè en lidera la redacció l’exvicepresident Biel Barceló– és la mesura més ambiciosa per frenar el creixement turístic que es va fer durant els governs del Pacte. Va introduir per primera vegada un límit de places turístiques: 623.624, de les quals 435.707 a Mallorca, 60.117 a Menorca, 109.800 a Eivissa i 18.000 a Formentera. També va establir sancions al lloguer turístic il·legal i va donar potestat als consells insulars i ajuntaments per limitar el creixement a cada territori, mitjançant la regulació urbanística. Tal com el mateix Barceló explica a l’ARABalears, la llei també va permetre “aixecar totes les excepcions” que establia la Llei de turisme de 2012 –la Llei Delgado– a l’obtenció de places i el creixement en altures dels hotels. La llei arriba després que un decret de 2016 congelàs els articles més polèmics de la norma de 2012. “Es varen suspendre els articles més depredadors”, exposa: “La Llei Delgado havia estat la més permissiva de tota la història”. A més, a partir de 2022, es va aprovar una moratòria de places turístiques, fet que impedí crear-ne de noves fins que els consells insulars haguessin estudiat quina era la capacitat màxima de càrrega de cada illa. “El Govern s’hi va posar tot d’una”, insisteix Barceló: “Ha bastat? No, s’han fet coses, però no han estat suficients”. En aquest sentit, recorda que el 2015 es partia d’un context de “crisi econòmica, en què el debat social no era el de la saturació”.
L’aplicació de la llei va tenir ombres. L’organització Terraferida va fer públic el 2021 que l’oferta de places turístiques a Mallorca estava disparada. L’exportaveu de l’entitat Jaume Adrover assegura que varen aturar l’activitat de l’organització “davant la falta d’acció i de mesures del Pacte, i de topar amb una paret contínuament”.“Amb el PP no hi havia res a fer, però durant el Pacte tampoc”. Adrover lamenta que s’aixecàs la llebre i s’anunciàs que es treballava en aquesta llei abans d’hora, i que, per tant, generàs un efecte crida: “Entre 2015 i 2017, hi havia setmanes en què s’atorgaven 1.000 places turístiques, se’n varen donar 50 al dia durant vuit anys seguits”. Fonts de l’anterior Govern admeten que això va ser “un error”: “Ho hauríem solucionat amb un decret o una moratòria, però sempre ens queixàvem que el PP funcionava a cop de decret, i no ho férem”.
Mentre que el PP acusa l’oposició d’haver obert la porta al creixement del nombre de places, l’esquerra assegura que la causa d’aquest increment de més de 115.000 places des de 2015 es dona a partir de la Llei Delgado. “Quan el Pacte comença a governar es troba amb la sorpresa que el PP havia fet una autèntica ‘apagada informativa’, ja que la immensa majoria de places existents no s’havien inclòs en les estadístiques”, justifica el socialista Llorenç Pou, que ha elaborat un estudi a partir de dades de l’anterior Govern: “La normativa de la Llei Delgado provocà la creació, només a Mallorca, de 123.000 places, és cert que la meitat s’autoritzaren en temps del Pacte, però obeeixen a drets generats per la normativa del PP”. Sigui com sigui, el creixement continua. Segons Adrover, que destaca de la normativa les limitacions de construccions en sòl rústic (la prohibició de construir en zones de risc), “el Pacte va fer poc, però tot el que va fer ha volat amb el Decret de simplificació”.
El lloguer il·legal, sense fre
La Llei de turisme obre la porta al lloguer de plurifamiliars
La Llei de turisme de 2017 va venir acompanyada de polèmica perquè Podem es va oposar que es regulàs el lloguer turístic a habitatges plurifamiliars, és a dir, a pisos. La Llei Delgado només ho permetia als unifamiliars. Fonts del PP acusen el Pacte d’haver donat via lliure al lloguer turístic amb aquesta mesura, mentre que Barceló defensa que simplement es regularitzava i s’obria la possibilitat de sancionar una activitat que, tanmateix, operava a través de la Llei estatal d’Arrendaments Urbans. L’Ajuntament de Palma va prohibir el lloguer turístic a pisos plurifamiliars, la qual cosa va costar a l’anterior batle Antoni Noguera afrontar una querella als tribunals: “Quan ho férem, érem nosaltres i els veïns. Ara s’entén el missatge”, afirma l’exdirigent. Sigui com sigui, perseguir el lloguer turístic il·legal ha quedat com una de les grans assignatures pendents. Els tribunals varen frenar els intents del Pacte de sancionar plataformes com Airbnb. A més, sempre han faltat inspectors. “Des del Consell de Mallorca, vàrem fer un conveni per geolocalitzar els habitatges il·legals i un Observatori de turisme sostenible”, apunta Catalina Cladera, expresidenta de la institució. El Consell va incrementar la plantilla d’inspectors de 15 a 20, però la xifra estava lluny de fer campanyes massives contra aquesta activitat. “El PP no ens donava suport”, rememora Cladera: “La situació ha anat empitjorant, i si haguéssim tornat a governar, hauríem anat més enllà en les mesures”. El portaveu del GOB a Menorca, Miquel Camps, creu, en canvi, que “els partits no varen fer en cap moment una anàlisi estratègica del nou fenomen del lloguer turístic”. A Menorca, calcula que hi ha “prop de 40.000 places de lloguer turístic il·legal”.
Ecotaxa i límit als creueristes
El GOB creu que es feren “gestos” però no canvis “estructurals”
La portaveu del GOB, Margalida Ramis, resumeix la gestió del Pacte així: “Hi va haver gestos, però no polítiques estructurals per canviar de model econòmic”. En aquest àmbit emmarca mesures com la recuperació de l’ecotaxa –Impost de Turisme Sostenible–, la limitació dels creuers o el decret per limitar el turisme d’excessos. “No es varen limitar els cotxes de lloguer, vàrem treballar en un posicionament per reclamar una limitació de les operacions a l’Aeroport, però quan va arribar la pandèmia, això es va acabar”, assegura Ramis. De les reunions amb el Govern, assegura, els representants del GOB en sortien “devastats”: “Hi havia poc diàleg”. A finals de la legislatura anterior, es va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a les Generacions Futures, però, no hi va haver temps de desplegar-la. Amb el Decret de simplificació administrativa del PP, la llei s’ha buidat de contingut. També ha desaparegut la Comissió de Medi Ambient, una de les darreres fronteres de protecció del territori.
L’exdiputat de MÉS per Mallorca David Abril és crític amb una acció de Govern que considera que va ser poc “valenta”. “El meu partit va votar a favor de no incrementar la superfície mínima per poder construir en sòl rústic”, rememora, ja fora de la política: “No se’m va fer cas quan vaig proposar regular el lloguer de cotxes com a activitat turística”. En canvi, Formentera sí que va establir limitacions a l’entrada de vehicles. “No tot és culpa de l’esquerra, jo sé qui he tingut al costat quan m’he manifestat”, defensa l’exvicepresident a l’etapa de Francesc Antich, Pere Sampol. “Ara és molt més difícil controlar el creixement, és com una pluja que et ve de costat, i no hi ha qui ho aturi”, defensa: “Mallorca és un lloc petit, el fenomen se n’ha anat de mare, i ara el problema esclata”.