L’unionisme s’exhibeix al carrer en plena cursa del 10-N

BarcelonaL’unionisme va tornar a sortir ahir de manera reactiva als carrers de Barcelona. En un intent d’emular la gran manifestació per la unitat d’Espanya del 8 d’octubre del 2017 -convocada després de l’1-O-, milers de persones van respondre a la crida de Societat Civil Catalana (SCC) a protestar pels aldarulls i les mobilitzacions independentistes en resposta a la sentència del Procés. La marxa va reunir unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana -els organitzadors parlen de 400.000-, convocades per cridar “prou” al Procés i exigir la dimissió del president de la Generalitat, Quim Torra. Però l’acte també va ser l’escenari de la cursa cap a les generals, amb la plana major del PP, Ciutadans i Vox, i ministres i dirigents socialistes, buscant protagonisme en la multitud que va omplir el passeig de Gràcia.

“Ho vas fer el 8-O i ho has tornat a fer”, deia un lema visible a l’escenari del passeig de Gràcia amb la Gran Via, des d’on es va fer la lectura d’un manifest que va abonar la tesi de la manipulació dels joves per part de l’independentisme i va denunciar que a Catalunya hi ha una “violència dolorosament real”. Amb tot, ahir hi havia 270.000 persones menys que en aquella data simbòlica per a l’unionisme, quan 350.000 persones van sortir a defensar la unitat d’Espanya dies després de la celebració del referèndum de l’1-O.

Tot i que SCC havia demanat als manifestants que assistissin de blanc, amb l’objectiu de crear una “marea tranquil·la i serena” -en contraposició al Tsunami Democràtic, tal com ho havia anunciat el president de l’entitat, Fernando Sánchez Costa- el carrer va acabar pintat de vermell i groc: les banderes espanyoles eren incomptables. L’ambient va ser pacífic i festiu, amb gent jove i persones grans, però la crispació es feia palpable en els crits de “TV3 manipuladora”, “Puigdemont, a presó” i les pancartes contra els presos polítics. El mateix Sánchez Costa va tirar de sarcasme durant el seu discurs, en què, somrient, va parafrasejar l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell -condemnada a 11 anys i mig de presó pel Suprem- i va dir a Quim Torra: “President, posi les urnes!” “Si no sap o no vol governar per a tots els catalans [...] si prefereix fer d’activista que fer de representant institucional, és molt senzill”, va argumentar entre grans aplaudiments.

El rebuig als aldarulls també es va fer palpable en lemes com “Barcelona no es crema” o “Els extintors seran sempre nostres”. “Aquí som pacífics de veritat, no de paraula”, expressava un manifestant, després que al seu voltant s’hagués sentit que “aquí els periodistes no porten casc”. El suport a les qüestionades actuacions de la policia contra el moviment independentista també es va fer sentir, i molts dels manifestants portaven samarretes, accessoris i banderes de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. “Aquesta és la nostra policia”, cridaven els assistents quan passava un helicòpter per damunt seu. I una part d’ells va acabar dirigint-se a la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana per homenatjar els agents.

Els partits, en segona fila

Tot i que SCC va demanar que els partits no fossin a la capçalera de la manifestació, els líders del PP i Ciutadans, així com el regidor de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, van col·locar-se ben a prop, a la segona fila. “Vull dir als catalans que no estan sols, volem garantir i comprometre’ns amb la seva seguretat, amb la seva llibertat i amb la concòrdia i la convivència en aquesta terra meravellosa”, va dir el president del PP, Pablo Casado. Després de ser rebut amb crits de “president, president”, va aprofitar per exigir al cap de l’executiu espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que digui abans del 10-N si vol arribar a pactes amb Torra.

Sánchez no va participar a la marxa, però en declaracions des de la Corunya va comparar l’independentisme amb la ultradreta, assegurant que tant els uns com els altres pensen que Catalunya o Espanya són “seves”. Unes paraules que arribaven mentre els seus ministres Jose Luis Ábalos i Josep Borrell, acompanyats del líder del PSC, Miquel Iceta, es manifestaven a Barcelona al costat de Vox. A diferència de la resta de partits, els socialistes van preferir situar-se a diversos metres per darrere de la capçalera, cosa que va evitar que apareguessin a la fotografia amb la resta de formacions, i van marxar abans que comencés l’acte final. Això no els va estalviar, però, diversos retrets per part de manifestants, alguns amb pancartes que els acusaven de ser “còmplices del separatisme”.

En declaracions abans de la marxa, Ábalos va voler expressar la seva “solidaritat” amb Catalunya “en general” i, especialment, amb els cossos de seguretat de l’Estat que “vetllen per la convivència”, mentre Borrell va demanar que “tothom agraeixi” la tasca de la policia perquè “sense ells, Barcelona estaria fora de control”. Conscient de les contradiccions que comporta als socialistes participar en aquestes mobilitzacions, Iceta es va limitar a dir que compartien el lema de la manifestació, “per la convivència” i contra la continuïtat del Procés.

Qui sí que va esforçar-se per fer-se veure van ser els dirigents de Cs, que van assistir a la manifestació amb samarretes i globus del partit, contràriament al que havia demanat SCC. El líder del partit, Albert Rivera, va reivindicar que “no hi ha barricada o insult que freni el somni d’una Espanya unida”. “Quan ens unim, els espanyols som més forts”, va afirmar. Units a la resta de partits ahir també hi havia Vox, malgrat les tibantors amb SCC, que va reiterar que la formació d’ultradreta no estava convidada a la manifestació. “Volíem ser al costat dels nostres compatriotes en un dia especial per sortir i aixecar la bandera nacional amb orgull”, va respondre el dirigent d’extrema dreta Ignacio Garriga, que va reivindicar el grup ultra de la plaça Artós al mateix temps que criticava el PP, Cs i el PSC: “No serem a la capçalera ni als discursos [...] Ni amb els que ens han abandonat ni amb els enemics de la pàtria”. Davant la diversitat de perfils que els partits van marcar a la marxa, el que va quedar clar és que l’important ahir no era tant fer pinya com ser-hi, i reivindicar-se com la millor opció a ulls del votant unionista.

Trobada tensa a la plaça Sant Jaume

Uns 150 independentistes i una trentena de partidaris de la unitat d’Espanya es van trobar ahir a la plaça Sant Jaume. La convocatòria inicial era dels CDR, però els unionistes també van anar-hi un cop acabada la manifestació de passeig de Gràcia. L’ambient va ser tens, amb retrets creuats entre un bàndol i l’altre. Els Mossos d’Esquadra van desplegar un cordó policial per separar els dos grups. “Catalunya antifeixista”, cridaven uns, mentre els altres replicaven amb “Puigdemont a la presó”. No va anar més enllà d’això.