Bosch torna a la presidència de SCC per acontentar l’ala dura

El seu nomenament no tanca per ara les ferides obertes a l’entitat

José Ramon Bosch es presenta com a nou president de SCC després de la destitució de José Rosiñol
Anna Mascaró
21/01/2019
3 min

BarcelonaEl nou president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, està cridat a temperar els ànims després de la destitució de José Rosiñol, a qui l’ala dura de l’organització considerava massa tou amb l’independentisme. Membre destacat de la entitat antiindependentista Somatemps, el 2015 va abandonar el lideratge de SCC poc després de ser denunciat per haver insultat presumptament personalitats del món sobiranista sota pseudònim a les xarxes socials. El seu retorn al capdavant de l’entitat anunciava la tornada del to més bel·ligerant de SCC. Ahir, però, en la seva primera roda de premsa, va fer una crida a la conciliació: “És evident que hem de dialogar”.

SCC va voler donar ahir per tancada la seva crisi interna, però la presentació de Bosch com a nou líder de l’entitat va evidenciar les esquerdes. D’una banda, Bosch va reivindicar-se com a líder de consens mostrant-se davant la premsa al costat de Rosiñol i Álex Ramos, un dels representants del sector crític. No obstant això, va admetre que el 67% dels vots favorables que va obtenir en l’assemblea de socis de dissabte no és una majoria prou àmplia, davant la qual cosa va expressar la seva voluntat de sumar més suports durant el seu mandat. A més, l’endemà de l’elecció de Bosch l’expresident de SCC Rafael Arenas va fer públic un comunicat crític amb l’elecció: “No puc compartir l’apreciació que es tracta d’una candidatura de consens”, va lamentar. De fet, segons fonts de SCC expliquen a l’ARA, el mateix Arenas s’havia postulat com a opció de consens, però la seva candidatura va ser vetada per Rosiñol, que en canvi va donar suport a Bosch, de qui havia sigut vicepresident el 2015.

D’altra banda, el nou president de SCC va negar que el motiu de la destitució de Rosiñol fossin “diferències ideològiques”, i ho va atribuir a discrepàncies “personals” i en la “gestió”. Unes paraules que Rosiñol va desmentir ràpidament quan va explicar que en el si de l’organització unionista “no es va entendre” la seva estratègia basada en “buscar una via de sortida dialogada” al conflicte català, i va llançar un dard als seus opositors: “Que sàpiguen que el futur només passa pel diàleg, no per la imposició”.

A continuació, Bosch va acabar admetent a preguntes dels periodistes que també el canvi de color a la Moncloa havia influït en la decisió: “Hi havia sensibilitats molt diferents sobre com encarar aquesta nova etapa”. Al seu torn, Ramos va afirmar que “SCC és una entitat transversal” i, per tant, “el punt intermedi entre les diferents sensibilitats és complicat de trobar”. D’altra banda, sí que hi va haver quòrum en negar rotundament que l’oposició a Rosiñol es degui a irregularitats econòmiques, tal com havien informat alguns mitjans.

Reivindica el diàleg

“Això no és una candidatura de ruptura”, va explicitar Bosch, que va mostrar-se obert a dialogar durant el seu mandat amb líders independentistes. Unes declaracions significatives si es té en compte que les cartes que Rosiñol va enviar a l’ANC, el president Quim Torra i el president del Parlament, Roger Torrent, demanant-los una reunió van ser font d’importants crítiques internes. “SCC vol tenir un paper important pel que fa al diàleg”, va recalcar Bosch, i va dir que en el passat va trobar-se “tres vegades” amb Muriel Casals a les oficines d’Òmnium.

En un tuit, l’associació de juristes Drets va recordar la dimissió de Bosch, l’endemà de les eleccions del 27-S, després que l’actor Toni Albà -a través de Drets- el denunciés per insultar sota pseudònim figures del moviment independentista, entre les quals hi havia Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas i David Fernàndez. L’Audiència de Barcelona va arxivar la denúncia el 2017 en considerar prescrit el delicte.

stats