Pere Aragonès: “Si un sector de Junts vol sortir del Govern, ho han de resoldre ells ”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ens rep en una setmana de renovades tensions en el món independentista.

Es va equivocar no anant a la manifestació de l’Onze de Setembre?

— Tornaria a prendre la mateixa decisió, amb tot el respecte pels milers de persones que van participar en aquesta convocatòria. L’esforç que hem de fer ara els independentistes és per tornar a aquells missatges en positiu que han fet que a les mobilitzacions no hi anessin desenes de milers sinó centenars de milers de persones. No es tracta de mirar de reüll l’independentista del costat, sinó de sumar més gent a la causa, i sobretot d’exigir a les institucions de l’estat espanyol que acceptin el dret de Catalunya a decidir el seu futur. 

L’independentisme es mira de reüll?

— Massa vegades aquesta és la impressió que dona, i hem de ser capaços d’entendre que els projectes guanyadors no es fan parlant tot el dia sobre quins són els matisos i els accents que hi ha entre nosaltres, sinó parlant del país, que en aquests moments està patint moltes dificultats. També des de l’independentisme, des del Govern, s’hi ha de donar resposta. Tenim una inflació al 10%, moltes empreses tenen dificultats pels elevats costos de l’energia, les desigualtats segueixen creixent. Un moviment que vol ser hegemònic ha de parlar al conjunt del país, i això és el que intento fer com a president.

Què va respondre a l’ANC, que li va demanar la declaració unilateral d’independència el 2023?

— Tots sabem que no hi ha les condicions per fer una declaració d’independència el 2023 i que aquesta sigui un èxit. Hi ha uns aprenentatges del 2017 que hem de tenir. El que hem de fer és no conformar-nos amb les limitacions, sinó ser-ne conscients per poder-les superar. Per a mi se superen dirigint-nos al país sencer. Cal una aposta de l’independentisme per ser més present que mai en aquelles àrees del país on avui som clarament minoritaris, i parlo per exemple de moltes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. La comunitat internacional ens escolta, o com a mínim no ens tanca les portes quan parlem de referèndum i de democràcia. Quan parlem d’una declaració unilateral d’independència que ells mateixos veuen que no té opcions reals, això ens genera una pèrdua de credibilitat. Algú dirà: aquest camí no és un camí directe. Però el camí directe crec que no existeix. 

És membre de l’ANC?

— Sí, en soc membre.

¿L’Assemblea ha canviat les conviccions que el van portar a afiliar-s'hi? 

— De fet, jo vaig participar en la fundació de l’Assemblea l’any 2012 en un acte al Palau Sant Jordi. Jo hi era present. És veritat que no puc compartir els darrers posicionaments, sobretot perquè crec que no ens hem de focalitzar en mirar si l’independentista del costat pensa exactament com tu o realment s’ho creu o no. Sembla que s’hagin de passar exàmens. Hi ha un moviment tranversal, plural, i aquí el que cal és que puguem sumar com més voluntats millor. Els intents d’homogeneïtzar ens porten al fracàs.

¿Participarà a la manifestació que el Consell per la República convoca per a l’1 d’octubre?

— Estic a l’espera de saber exactament com es planteja, què s’espera de les institucions, i a partir d’aquí prendré una decisió. Però l’1 d’Octubre és un patrimoni col·lectiu, ningú el pot patrimonalitzar. Jo tampoc. 

¿Al Govern també es miren de reüll?

— Hi ha un treball excel·lent amb tots i cadascun dels membres del Govern, compten amb la meva confiança. No considero cap escenari que no sigui el de continuar treballant fins al final de la legislatura. 

Divendres es van reunir amb la cúpula de JxCat durant més de set hores.

— És bo que es parli i que quan una o altra formació té plantejaments a fer, s’escoltin. També és bo que els debats interns que tinguin els partits se solucionin dins d’aquests partits i no contaminin les institucions. La ciutadania el que espera no és que estiguem discutint sobre aspectes tangencials que no parlen del què sinó del qui, i que no tenen a veure amb el Govern.

Qui és aquest ‘qui’?

— Moltes vegades es planteja més qui ha de definir una determinada estratègia que no pas el què. Jo he plantejat clarament un full de ruta a seguir, incorporat en el pla de govern, i que té com a primer punt forçar l’Estat a una negociació en què la part catalana ha de plantejar l’amnistia i l’autodeterminació.  

Junts li ha demanat la creació d’una coordinació estratègica del Procés, unitat d’acció a Madrid i la reconversió de la taula de diàleg perquè es parli només d’amnistia i autodeterminació. 

— L’acord d’investidura és molt més ampli. Alguns dels elements de l’acord s’han d’acabar de desenvolupar, però el que necessiten és una lleialtat entre totes les parts. Si hem acordat donar una oportunitat al procés de negociació, cal que es materialitzi i, per tant, que puguem treballar en aquest àmbit. Hem d’abandonar el soroll i els ultimàtums. No ajuden ni a resoldre les divergències ni a aconseguir els objectius.

Si JxCat sortís del Govern, què faria? 

— Si hi ha un sector de Junts que vol sortir del Govern, aquesta és una qüestió que ha de resoldre internament Junts. Què és el que desitjo? Que es resolgui, que tinguin una posició i a partir d’aquí sabrem quina és la seva decisió. Jo vull acabar la legislatura el 2025 amb el Govern que tinc ara, amb els consellers proposats per Junts, els proposats per ERC. Estem implementant el pla de govern, hem treballat uns pressupostos que ens han permès fer polítiques expansives. Hem arribat a consensos amplis en matèria del català, en la renovació de les institucions estatutàries que estaven bloquejades des de feia anys. Hem de posar certesa allà on hi ha incertesa, i allà on la ciutadania hi té una angoixa, posar-hi esperança i treball.

¿Intentaria mantenir el Govern en minoria? 

— No preveig un trencament de la coalició.

¿Acceptaria un canvi dels consellers de JxCat? I faria un canvi de consellers en la part d’ERC? 

— Ningú m’ha plantejat aquesta possibilitat i de fet té tot el sentit, perquè la meva confiança cap a tots els consellers està intacta. Si hi ha un debat intern en una formació política, el problema no són els consellers del Govern. L’impediment no és el nom dels consellers. 

¿ERC farà alguna cosa perquè hi hagi nova presidència al Parlament?

— Junts hauria de proposar una persona per exercir la presidència del Parlament i, en tot cas, com que venim dels antecedents que venim, deixar la porta oberta perquè, si Laura Borràs és absolta de les acusacions de corrupció, pugui tornar a ser escollida. Les institucions amb interinitat durant tant de temps acaben danyant-se. 

Quin balanç fa de la taula de diàleg al cap d'un any?

— Ens hauria agradat que en alguns aspectes s’hagués evolucionat més ràpid, però en aquest any hem arribat a tres acords que cal destacar. En primer lloc, una periodificació de les reunions. En segon lloc, l’acord sobre la situació de la llengua catalana. Si tens la possibilitat d’acordar que es treballarà perquè el català pugui ser utilitzat en els plens del Parlament Europeu, perquè pugui ser plenament utilitzat a les Corts Generals, sobretot per garantir que des del govern de l’Estat es respecti la normativa en matèria lingüística a les escoles aprovada pel Parlament de Catalunya i que ens ha permès evitar la ingerència judicial que imposava un 25% [de castellà], això és un gest de construcció de confiança. I després, un acord de principis de desjudicialització: es portaran a terme modificacions legislatives per avançar en aquesta desjudicialització abans de finals d’any, s’observaran i es tindran en compte les recomanacions dels organismes internacionals. Ara ve una etapa molt intensa de negociació per revertir la repressió. 

Per què el Govern ha decidit finalment no retirar-se de les acusacions contra manifestants en bloc i avaluar cas per cas?

— El que hem fet és anar retirant les acusacions en el moment processal que ens garanteix que la retirada de l’acusació fa més favorable que el procediment acabi. Hi ha altres acusacions en alguns d’aquests procediments, des de particulars fins algun partit polític o la Fiscalia, i per tant, en cada cas, ens hem de retirar en el moment més oportú. Des que jo soc president no hi ha hagut noves acusacions. 

Quines prioritats té de cara als pressupostos?

— La prioritat és donar resposta a la ciutadania davant del creixement de la inflació, que està afectant les famílies amb menys ingressos, i que està afectant, sobretot per la qüestió dels preus de l’energia, d’alguns components i d’algunes primeres matèries, sectors molt diversos de l’economia.

¿Descarten canvis en impostos com el de successions o l’IRPF?

— El que és més convenient és no afrontar grans reformes fiscals. Tenim un nivell de fiscalitat adequat en algunes d’aquestes figures. També perquè en un moment com l’actual cal seguir mantenint el missatge i els instruments que permeten avançar en una redistribució de la riquesa i de les oportunitats entre la ciutadania. Es poden fer retocs petits, però està previst que no hi hagi variacions d’impostos. 

¿El PSC és una opció per aprovar els pressupostos?

— El PSC té un govern alternatiu al del Govern. Si aquest Govern vol tirar endavant el seu programa, ho ha de fer amb aquells que permeten garantir la màxima coherència, i en aquest sentit tenim una experiència molt bona d’acord pels pressupostos del 2022. I si ha funcionat el 2022, crec que de cara al 2023 hem de treballar en aquesta opció. M’agradaria que la CUP s’hi pogués sumar; sembla que serà molt difícil.

¿El debat de política general serà com una qüestió de confiança?

— No només presentaré una proposta àmplia per avançar cap al futur polític del país, sinó que també entraré en detall en les propostes que hem de portar a terme per combatre els efectes de la inflació i els reptes que tenim en l’àmbit social i econòmic. Estic convençut que totes les diputades i tots els diputats estaran a l’alçada de la responsabilitat que comporta el moment tan complex que vivim.

¿És coherent que el govern espanyol demani que es pugui parlar en català a Europa i que no es parli al Congrés?

— Una cosa ha d’acompanyar l’altra. Però el meu objectiu final és que el que es decideix al Congrés es pugui decidir en el Parlament d’una República Catalana.