El delicte de sedició i les macrogranges, els debats estatals que el PP porta a les Balears

PalmaEn la junta de portaveus d'aquest dimecres, el Partit Popular (PP) va reclamar un canvi en l'ordre del dia del ple del Parlament del pròxim dimarts, per incloure una Proposició No de Llei (PNL) per rebutjar l'eliminació del delicte de sedició que ha impulsat el govern estatal de Pedro Sánchez. Aquesta és una qüestió que no incideix a les Balears, ja que la reforma afecta els polítics independentistes catalans que van ser condemnats després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Així i tot, el PP estatal aprofita aquesta polèmica perquè tots els parlaments autonòmics s'hi posicionin i, encara més, per crear una divisió dins el PSOE. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ja ha explicat que es mostra favorable a l'eliminació de la sedició per incloure el delicte de desordres públics agreujats. Aquesta és una posició contrària a la dels presidents d'Extremadura –Guillermo Fernández Vara–, Aragó –Javier Lambán– i Castella - la Manxa –Emiliano García Page. Aquest últim, especialment, és el que s'ha erigit en la veu del sector crític del PSOE.

Les directrius de Madrid porten a debats en les institucions autonòmiques que no tenen a veure amb el dia a dia de la comunitat. Això s'accentua més en el cas d'autonomies com les Balears, ja que comparteixen color polític amb el govern estatal, i el principal partit de l'oposició cerca un major desgast. Relacionat amb la reforma de la sedició, el PP va reclamar abans del ple del Congrés que havia de donar llum verda al canvi legislatiu, que la votació no es fes electrònicament, sinó a l'estil de les sessions d'investidura, és a dir, verbalment.

Els populars cerquen, així, visibilitzar encara més que diputats socialistes de comunitats com Extremadura o Castella - la Manxa voten a favor per una disciplina de vot, quan el posicionament personal pot ser contrari. Compromís i Más País van reaccionar exigint que es fes el mateix amb la votació dels impostos a la banca i les energètiques, per causar l'efecte contrari en el PP.

Portar debats estatals a les Illes és un fet que es dona també en altres formacions, com Vox. Sense anar més lluny, en el darrer ple del Parlament, el portaveu de l'extrema dreta, Jorge Campos, va formular la seva pregunta de control a la cap de l'Executiu illenc, sobre la seva posició davant l'eliminació del delicte de sedició. Aquí, Armengol li va recriminar que la pregunta no anàs dirigida al control de l'acció governamental.

Pel que fa al PP, l'altre cas al llarg d'aquest 2022 es va donar el passat 8 de febrer, una setmana abans que es fessin les eleccions de Castella i Lleó, amb un avançament electoral d'un PP que va canviar Ciutadans per Vox com a soci de govern. La campanya electoral, però, es va recordar per les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, en contra de les macrogranges. Els populars van aprofitar les declaracions per, com en el cas de la sedició, provocar un debat i posicionament dels parlaments autonòmics sobre la importància de les macrogranges, quan a les Balears no existeix la ramaderia intensiva.