La segona onada del covid revifa el debat competencial a l’Estat

Madrid“Les comunitats autònomes són les competents en l’àmbit sanitari per fer front a la pandèmia exercint la plenitud de les seves competències”. Sorprenen les paraules de Pedro Sánchez dimarts passat en roda de premsa si es mira no gaire enrere, a mitjans de març, quan va considerar que aplicar l’estat d’alarma a tot l’Estat i assumir un comandament únic era la millor manera per fer front al coronavirus. La primera onada de contagis, marcada políticament per successives pròrrogues de les mesures excepcionals votades al Congrés, va obrir un debat sobre l’estat autonòmic. ¿Els autogoverns només serveixen per a una situació de tranquil·litat, però quan arriba una catàstrofe sanitària el més eficaç és la centralització?, es van preguntar molts aleshores. Els partits independentistes, el PNB i en certa mesura el PP van criticar els plens poders del govern espanyol. Ara la segona onada, que coincideix amb la tornada a l’escola, ha fet aflorar de nou aquest debat, que està estretament lligat amb si és convenient apostar per solucions homogènies.

Quan Espanya va entrar en la desescalada, Sánchez es va vantar de l’efectivitat de l’estat d’alarma i, especialment, del fet que la seva aplicació a tot l’Estat havia beneficiat les comunitats autònomes, amb independència de la seva situació epidemiològica. A mitjans de març la Comunitat de Madrid estava disparada i diferents actors polítics en reclamaven l’aïllament, però les restriccions no van arribar fins al dia 14 de març, quan l’estat d’alarma va sotmetre al confinament fins al racó més remot del país.

Cinc mesos després la transmissió del virus torna a ser irregular, amb focus importants com Madrid, Catalunya i l’Aragó, però aquesta vegada Sánchez ha ofert un estat d’alarma a la carta i voluntari. El cap de l’executiu citava l’article 5 de la llei que regula els estats d’alarma, del 1981, que preveu que els presidents autonòmics el sol·licitin i el comandin. “El que està fent el govern d’Espanya és supervisar, donar suport, coordinar, cooperar, en definitiva, cogovernar, que són les paraules que estem fent servir per fer front amb eficàcia a l’epidèmia”, asseverava dimarts Sánchez. Verbs que va adoptar a la fase final de la primera onada i que ara vol dotar de consistència, traslladant a les comunitats la responsabilitat d’aturar els rebrots i, també, d’assumir-ne les conseqüències polítiques. Com s’ha vist, l’ordenament jurídic permet una cosa i la contrària.

Coordinació per tornar a l’escola

Aquest estat d’alarma territorial, en què s’hauria de pactar quines atribucions es permetrien al president autonòmic que ho sol·licités, contrasta amb el paper de coordinació que el govern espanyol ha volgut assumir de cara a la tornada a l’escola. Les competències en la gestió educativa estan transferides a les comunitats i és per aquest motiu que en els últims dies les diferents autonomies ja han anat esbossant els seus respectius plans. Dijous passat, però, es va celebrar una reunió interterritorial conjunta de Sanitat i Educació, amb els ministres i consellers del ram, per acordar un mínim comú denominador a tot arreu.

“El que es faci en un lloc d’Espanya ha de ser el mateix o semblant a allò que es faci en un altre lloc. Si una cosa és bona per a un nen en un lloc d’Espanya, també ho és per a un altre en un altre lloc d’Espanya”, resumia dimecres la vicesecretària de polítiques socials del PP, Ana Pastor, després que el principal partit de l’oposició reunís els seus consellers d’Educació per elaborar un seguit de mesures orientades al retorn a les aules. Pastor demanava a Sánchez que assumís la responsabilitat -“no es delega”, reiterava- i citava l’article 14 de la llei general de salut pública, del 2011, que atribueix al ministre de Sanitat la gestió de vigilància en salut pública. Pastor pronunciava aquestes paraules l’endemà que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, presentés el seu pla particular, tal com dies enrere també havien fet altres barons del PP com el gallec, Alberto Núñez Feijóo.

Si hi ha un partit que porta fins a l’extrem la “igualtat entre espanyols” és Cs, que per boca del seu portaveu al Congrés, Edmundo Bal, manifestava dimecres que no hi pot haver 17 respostes diferents a una “epidèmia nacional”. El partit taronja rebat de ple la nova premissa que Sánchez va posar sobre la taula dimarts: que l’epidèmia està evolucionant de manera diferent a cada territori i que, per tant, la resposta pot ser heterogènia. Així, Bal també reclamava al govern espanyol que s’arromangués per liderar la tornada a l’escola i no ho deixés en mans dels líders autonòmics, especialment de Quim Torra, “que prioritza la independència”, va dir.

Tot i les proclames de descentralització, l’ordenament jurídic reserva al govern espanyol la potestat d’establir mesures sense necessitar de recórrer a l’estat d’alarma, també en matèria educativa i sanitària. De fet, la prohibició de fumar a l’aire lliure sense distància de dos metres es va ordenar en virtut de la declaració d’actuacions coordinades, prevista a l’article 65 de la llei de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut. El procediment és el següent: Sanitat emet els acords presos i les comunitats els han d’articular en funció de la seva legislació. És el mateix mecanisme que dijous va servir per establir que la mascareta serà obligatòria per als alumnes a partir dels sis anys, que s’hauran de rentar les mans cinc cops al dia i que se’ls haurà de controlar la temperatura cada dia. Aquestes han estat les dues úniques ocasions en democràcia que s’ha emprat aquest recurs.

La tornada a l’escola va camí de tensionar encara més el debat competencial a l’Estat i la possibilitat d’haver d’establir mesures heterogènies en funció de l’evolució del coronavirus. Ahir el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va insistir que és competència de les comunitats decretar el tancament d’una escola en cas de transmissió incontrolada. Un escenari que podria provocar un greuge comparatiu per als afectats. L’evolució del covid-19 marcarà si hi ha o no 17 tornades a l’escola diferents, i el govern espanyol es reserva la possibilitat d’intervenir.