“Sempre havia votat el PSOE, però ara esper que Vox faci net el barri d’una vegada”

PalmaBasta caminar uns minuts per Son Gotleu per contemplar tots els colors i nacionalitats que ofereix aquesta barriada de classe obrera de Palma. Ara bé, la coexistència de nacionalitats i cultures no implica necessàriament que hi hagi cohesió social. Sota la calma que es respira un matí qualsevol per aquests carrers, hi ha el fet que Son Gotleu és un dels barris de Palma que ha donat més suport a Vox. L’extrema dreta és aquí la segona força política, amb quasi un 26% dels vots, per darrere del PSOE (39,8%) i pràcticament vuit punts per damunt del PP (18,4%). “La meva dona i jo hem nascut i hem viscut aquí tota la vida. Sempre havia votat el PSOE, però ara he triat Vox i esper que faci net el barri d’una vegada”, diu un home que passeja amb la dona i el net als braços. Assegura que “la immigració il·legal és un focus de delinqüència” i també que “s’estan agredint persones grans”. Però també reconeix que a ell mai no li ha passat res i que tampoc no coneix cap persona gran que hagi estat agredida per un migrant.

Palma és la capital de província i de comunitat autònoma que més ha votat l’extrema dreta, amb un 20,47% de suport. A l’estat espanyol només la supera la ciutat autònoma de Ceuta, i per poc, amb un 20,64%. Aquesta taxa es dispara a zones humils com Son Banya, on el vot a Vox ha arribat al 37,5%, i a una part de Nou Llevant, amb un suport superior al 30% –a la totalitat del barri el suport ha estat del 25,4%.

“Hi ha molta diferència entre el vot urbà i la Part Forana, on Vox ha entrat amb menys força que a Palma”, explica el sociòleg de la UIB David Abril. Els municipis que més han votat aquest partit després de Ciutat són Marratxí, amb un 18%; Calvià, amb un 16,4%; i Inca, amb un 14,9%. Segons Abril, “com més urbà és l’entorn, més fragmentat està i hi ha menys elements de cohesió social per frenar el discurs enverinat de l’extrema dreta”. A més, “ha mancat treballar la convivència” aquests vuit anys de governs progressistes. Hi ha una xifra prou significativa: “Un de cada quatre residents de Palma ha nascut en un altre país, i això és una bomba sociodemogràfica”, apunta.

Un fenomen d’escala global

Aquest expert assenyala la manca de vida associativa dels ciutadans com un dels factors que s’hi han de tenir en compte, i recorda que “Palma ja va ser una de les ciutats de l’Estat on Vox va treure un percentatge més alt a les generals de 2019”. “Hi ha un nivell molt elevat de fragmentació social, i ara ens trobam amb el fet que Vox ha acaparat part del vot del malestar”, afegeix Abril, qui considera també que no hem d’oblidar que es tracta d’un fenomen d’escala global. “El que passa a barriades com Son Gotleu no és diferent del que passa al cinturó roig de París o a entorns urbans de Bèlgica, per exemple. Hi ha altres indrets d’Europa que han virat cap a l’extrema dreta”, diu.

La politòloga –i membre del col·lectiu Passes Perdudes– Aina Roca també considera que cal “contextualitzar arreu d’Europa” aquest auge de l’extrema dreta. “A Palma, Vox s’ha menjat el vot de Ciutadans i encara més, cosa que denota una forta mobilització del votant de dretes”, comenta, a més de remarcar que “s’ha sabut connectar amb algunes polítiques que podien tocar la fibra dels ciutadans”.

“He votat Vox perquè necessitam un canvi radical”, diu un altre home que està assegut en un bar de la barriada del Camp Redó, on l’extrema dreta s’ha acostat al 19% dels vots. “No estic d’acord amb la immigració gratuïta. Tots som humans i jo no som un racista, però les ajudes han de ser per als espanyols”, explica, i apunta que té “un gendre brasiler” per reforçar el seu argument. “No som racista, ni feminista ni masclista”, continua, encara que lamenta que “els homes estan marginats”. “També m’agrada que m’escoltin, i això no és masclisme. El que passa és que una dona telefona a la policia i detenen directament l’home”, matisa. Al seu costat hi ha una dona que assegura que ha votat Vox “per la unitat d’Espanya” i que destaca que a casa seva han donat suport a aquest partit les nou persones adultes que hi viuen –vol que apuntem els noms i els dos llinatges de tots ells.

Segons Roca, “el discurs de Vox té quatre cames: antifeminisme, antimigració, anticomunisme i anticatalanisme”. La politòloga considera també que, en aquests comicis, “l’esquerra no ha sabut fer arribar als ciutadans la feina que ha fet aquestes dues legislatures”. Apunta a la “manca de projecte de Vox” a Palma, més encara després que el candidat de l’extrema dreta a Ciutat, FulgencioColl, hagi assegurat que no farà res per impedir un govern del popular Jaime Martínez.

Amb projecte o sense, Vox ha consolidat els seus suports a Palma i avui dia és la segona força política a bona part de les barriades del centre i d’altres de l’extraradi comSonRapinya i Gènova, zones de renda alta i de classe obrera. I Ciutat ha estat l’epicentre del tomb al conjunt de les Balears, perquè les Illes han estat la segona comunitat de l’Estat que més ha votat Vox (13,9%), amb només Múrcia per davant (17,72%).

“Vox defensa les meves idees”, diu una altra dona a Son Gotleu. I quines són les seves idees? “Que hi hagi unitat a Espanya, que l’espanyol es pugui parlar lliurement i que la immigració sigui legal”, explica. “No som racista, però tenc por. Tot ha canviat. Abans érem tots espanyols, per aquí”, sentencia.