Nou anys de presó per a Fèlix Millet i set per a Jordi Montull per l'espoli del Palau

BarcelonaFèlix Millet i Jordi Montull no només van espoliar el Palau de la Música sinó que, a més, van fer servir la institució cultural per fer arribar comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions d'obra pública a l'empresa Ferrovial. Més de 8 anys després que esclatés el cas Palau, l'Audiència de Barcelona ha condemnat l'expresident de la institució a 9 anys i 8 mesos de presó i la seva mà dreta, Jordi Montull, a 7 anys i mig, per malversació, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i un delicte contra la hisenda pPública. Tots els acusats han conegut el pronunciament aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, on han hagut de comparèixer.

Tots dos exresponsables van admetre a l'inici del judici que part dels diners saquejats al Palau havien anat a parar a les arques de CDC. En el cas de Montull, la confessió es va pactar amb la fiscalia i havia de servir perquè la seva filla Gemma, exdirectora financera del Palau, evités entrar a la presó, però l'Audiència finalment li ha imposat una condemna de 4 anys i mig, que en principi hauria de complir entre reixes: "Estem bastant tristos perquè no ha sortit la sentència que esperàvem", ha assegurat Gemma Montull després de conèixer el pronunciament del tribunal, que ha qualificat d'"injust".

L'exdirectora financera del Palau assegura que recorreran la sentència, que atribueix a tots tres exresponsables de la institució un paper clau en l'espoli i els desviaments a CDC. En canvi, el tribunal absol de tots els delictes que se li imputaven l'exdirectora general del Palau de la Música, Rosa Garicano, per a qui la fiscalia havia demanat finalment 3 anys i mig de presó.

Pel que fa a la responsabilitat econòmica, l'Audiència condemna Millet a una multa de 4,1 milions d'euros i l'obliga a retornar al Consorci del Palau, l'Associació Orfeó Català i la Fundació Privada Orfeó Català un total de 23,6 milions d'euros, bona part dels quals haurà d'abonar de manera solidària amb Jordi Montull. També ordena el comís de 2,8 milions d'euros a Millet i 701.179 euros a Montull, que correspondrien a les comissions que, segons la sentència, els va pagar Ferrovial per fer d'intermediaris en el traspàs del diners de la constructora a Convergència a canvi d'obra pública.

La sentència també considera que les dones de Millet i Montull i una de les filles de l'expresident del Palau es van acabar beneficiant dels diners espoliats pels dos exdirigents de la institució. En concret obliga la dona de Millet a retornar 1,2 milions d'euros, la seva filla Laila 112.782 i l'esposa de Montull 137.930.

Al capdamunt de la trama

Segons la sentència, Fèlix Millet i Jordi i Gemma Montull "van aprofitar-se conscientment" del paper predominant que els atorgava l'organització del Palau per embutxacar-se diners de la institució. Per això en primer lloc, s'haurien anat situant als punts més alts de l'organigrama per fer i desfer el que volguessin. Això, "juntament amb l'absència de controls reals" els va permetre, "idear, executar i amagar el seu pla per enriquir-se a costa dels fons del Palau", fos per destinar-los a despeses particulars i familiars o bé a altres finalitats "desconegudes", però en tot cas "totalment alienes" als objectius de la institució cultural.

En el cas de l'exnúmero u i dos de la institució, també van cobrar diners de Ferrovial per fer de pont perquè les comissions de la constructora arribessin a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

Obres a casa, viatges i xecs: així van espoliar Millet i Montull el Palau

El tribunal explica que Millet i Montull van fer servir diferents mecanismes per saquejar les arques del Palau: Per una banda, van facturar a la Fundació i al Consorci diverses obres als seus domicilis, justificant-les com a treballs a la institució, darrera dels quals s'"emmascareven" despeses com ara reformes i treballs de manteniment al domicili de Millet, Montull i la filla, instal·lació de sistemes de seguretat.

En segon lloc, la sentència explica que els dos expresponsables del Palau van carregar a la institució tot tipus de despeses particulars, des de les bodes de les dues filles de Millet a viatges familiars a Mèxic, Les Maldives o La Polinèsia, entre d'altres. El tribunal també considera provat que Millet va donar 75.000 euros de la Fundació a Àngel Colom perquè pogués assumir els deutes del Partit per la Independència i que va extendre un altre xec de la institució a nom d'un militant de CDC a l'Ametlla del Vallès perquè pagués una campanya de la formació local.

Però sobretot, el tribunal destaca que Millet i Montull van buidar en bona part la caixa del Palau a través de xecs al portador que cobraven a través de finestreta empleats de la pròpia institució, i que anaven directament a les butxaques de tots dos, i creant un entremat de moviments bancaris entre l'Associació i la Fundació, a través dels quals feien "desaparèixer" els diners.

"Els Vikings"

Els acusats però portaven una estricta comptabilitat paral·lela sobre els desviaments que es va trobar en l'escorcoll al Palau i que va donar a la fiscalia i les acusacions proves per construir les seves acusacions. Per exemple, segons la sentència, a l'ordinador de Gemma Montull hi havia un arxiu anomenat "molt gràficament", diu la sentència, "Els Vikings", en el que s'arribava a la conclusió que després de les factures i documents falsos que s'havien creat per justificar desenes de disposicions en efectiu encara s'haurien de crear justificants per valor de gairebé 2 milions d'euros més.

Poc a poc, explica la sentència, el sistema es va anar perfeccionant i finalment els tres condemnats van optar per crear empreses fantasma a nom de les esposes de Millet i Montull, que van ser les destinatàries finals de part dels diners espoliats. En aquest cas es justificaven com a treballs pel Palau que mai es van portar a terme.

Segons el tribunal, Millet i Montull van cobrar 2,3 milions d'euros i 700.000 euros respectivament, per fer d'intermediaris perquè les comissions que Ferrovial va pagar a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública, diu la sentència, arribessin a la formació política dissimulades en forma de patrocinis i subvencions a la institució cultural. De fet, la sentència assegura que Millet va arribar "ajuda" a demanar a la formació, per justificar les sortides de diners amb factures falses. Una d'elles la va entregar personalment l'extresorer Daniel Osàcar, condemnat a quatre anys i cinc mesos de presó, a Montull.