La sentència del TC del segon estat d'alarma avala el toc de queda i les limitacions de moviment i reunió

La pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma declarada pel govern espanyol l'octubre de l'any passat és inconstitucional. Però en aquest cas, i a diferència del que passava amb la sentència contra el primer decret del mes març, hi ha matisos en la concreció que fa el Tribunal Constitucional (TC). Els magistrats, dividits amb sis vots a favor i quatre en contra, estimen només parcialment el recurs presentat per Vox. Si bé la resolució, ja anunciada el mes passat però que aquest dimecres s'ha fet pública de manera íntegra, tomba la pròrroga en si i la delegació de poders a les comunitats autònomes, sí que avala l'aprovació del toc de queda, les prohibicions d'accés i sortida de comunitats i ciutats i les limitacions pel que fa al nombre de persones en espais públics i privats.

Anem a pams. La sentència, el ponent de la qual ha sigut Antonio Narváez, considera que l'extensió de l'estat d'alarma es va fer de manera "inconsistent amb el sentit constitucional [...] i sense cap coherència, inclús amb les raons que el govern [espanyol] va fer valer" per decretar-la. El tribunal argumenta que la pròrroga va tirar endavant sense saber quines mesures s'aplicarien per combatre la pandèmia ni per quant de temps serien efectives. Entre d'altres, qüestiona per què la decisió quedava en mans dels presidents autonòmics. I és aquest punt el que també censura la sentència: com que el poder estava en mans de les comunitats, el Congrés va perdre "el control" i el poder fiscalitzador que, en garantia dels drets de tots", li correspon sota l'estat d'alarma.

Dit això, el TC considera que la limitació de la circulació de persones en horari nocturn era una "mesura adequada" per combatre l'"evolució negativa de la pandèmia" en aquell moment. I afegeix que, a diferència del confinament domiciliari anterior, es tractava d'una mesura "proporcionada" per a la "preservació de la vida”. Avala, doncs, el que considera una limitació i no una suspensió dels drets de la ciutadania. Pels mateixos motius també considera constitucional les prohibicions d'entrada i sortida de comunitats autònomes i municipis, una decisió que qualifica d'"apta" per "reduir substancialment la mobilitat del virus" i "necessària" per fer front a les seves mutacions i propagació i a la pressió assistencial i hospitalària. El vistiplau dels magistrats a la limitació de la permanència de grups de persones en espais públics i privats i en llocs de culte es basa en la mateixa argumentació.

El revés que suposa la sentència per a la Moncloa, doncs, queda matisat. Narváez, de fet, remarca que la inconstitucionalitat no passa per la durada de la pròrroga, sinó pel seu caràcter no raonable o infundat. La seva valoració, a més, topa amb el que defensen els vots particulars del president del tribunal, Juan José González Rivas, i els magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. González Rivas, per exemple, considera que "tant la prorrogabilitat de l'estat d'alarma com l'actuació de les autoritats delegades va ser constitucional" i ajustada a "les circumstàncies que concorrien en aquell moment històric amb la conjuntura d'emergència". Opina, a més, que el Congrés no va ser privat dels instruments de fiscalització durant l'estat d'alarma perquè no es va fer una transferència de competències a les comunitats sinó "una mera delegació".