Meritxell Serret abandona l'exili i es presenta davant del Suprem per poder ser diputada

MadridMoviment inesperat en l'estratègia dels exiliats pel Procés. Aquest dijous al matí l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret ha tornat a l'Estat per recollir l'acta de diputada al Parlament i regularitzar la seva situació davant del Tribunal Suprem. Aquesta tarda ja ha arribat a Vallfogona de Balaguer, el seu poble, on l'han rebut centenars de veïns i companys de partit. Exiliada a Bèlgica des de la declaració d'independència del 2017, Serret s'ha presentat davant l'alt tribunal acompanyada del seu advocat per posar-se a disposició del jutge instructor, Pablo Llarena. El magistrat –a través d'una secretària judicial– ha decidit citar-la el 8 d'abril per interrogar-la i ha permès que quedi en llibertat mentre no arriba aquesta data.

Després d'estar unes hores en dependències judicials, Serret ha sortit en llibertat provisional i sense cap mesura cautelar, més enllà de facilitar un domicili, un telèfon de contacte i estar a disposició de qualsevol citació judicial. L'exconsellera ha abandonat el Suprem entre els aplaudiments de diputats al Congrés d'ERC, JxCat, la CUP, PDECat i EH Bildu que s'han acostat a donar-li la benvinguda. A la sortida, Serret ha apuntat que està "feliç" i que manté "el seu compromís" per seguir avançant cap a una "resolució democràtica" i acabar "amb la repressió a l'independentisme".

Sobre la decisió de tornar, Serret ha dit que tots els exiliats han mantingut sempre aquest "desig", però que ara havia arribat el moment després d'un any sense cap euroordre contra ella. Fonts de la defensa no volen anticipar escenaris però treballen en la idea de demanar el trasllat de la causa a Catalunya, tal com es va fer en els casos dels membres de la mesa del Parlament i de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

Serret està processada per malversació i desobediència des del març del 2018. Les acusacions són les mateixes que hi havia contra els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que van optar per quedar-se a Espanya i anar a judici. Finalment, només van ser condemnats per desobediència. A més, a altres exconsellers que van ser condemnats per sedició se'ls va absoldre de malversació, com és el cas de Josep Rull i Joaquim Forn. "L'estat actual de la investigació no reflecteix fins ara despeses concretes efectivament suportades des del departament del qual va ser consellera", anota la interlocutòria del Suprem, que recorda que no s'havia tramitat cap euroordre contra ella després de la sentència del judici del Procés. En canvi, sí que seguia vigent una ordre de detenció en territori estatal que ara queda anul·lada.

En un comunicat, Esquerra ha explicat que Serret ha tornat a Catalunya amb l'objectiu de "continuar la lluita política contra la repressió i a favor de l'autodeterminació", fent política des de Catalunya i "mirant d'obrir camí a la resta d'exiliats polítics". En el mateix comunicat, l'exconsellera defensa que la decisió presa "estava molt meditada" i opina que és "la decisió correcta i el pas lògic" en la seva lluita per "posar fi a la repressió contra l'independentisme de l'estat espanyol". El retorn de Serret arriba dos dies després que l'Eurocambra aixequés la immunitat als eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que per defensar-se havien al·legat que a Espanya no tindrien un judici just.

“Estic convençuda que assumint aquests riscos estem obrint camí per a tots els companys i companyes que es troben en la meva situació”, ha dit Serret. Els republicans defensen que "tot i que individual", la decisió de Serret "tindrà implicacions polítiques col·lectives i contribuirà a aclarir, facilitar i revertir el procés judicial contra els centenars d’afectats per la causa general contra l’independentisme". Segons fonts pròximes a l'exconsellera, Serret va sortir de Brussel·les dimarts en cotxe i va entrar a Espanya a través d'Euskadi dimecres al vespre. Ha arribat a Madrid aquest matí.

No coneixien els plans de Serret els altres exiliats a Bèlgica, entre ells Lluís Puig que, en declaracions a l'ACN, s'ha mostrat "molt sorprès" amb la notícia. "Espero que li serveixi per al seu objectiu", ha valorat. L'exconseller de Cultura nega que el retorn afecti l'estratègia de l'independentisme a l'exili: "Érem 5 (a Bèlgica) i ara som 4". Puig ha explicat que si bé Serret no ha compartit l'estratègia amb ell "insinuava que volia buscar una fórmula de tornar". La situació processal és diferent entre tots dos -ha recordat- perquè contra ell s'havia presentat una euroordre per extradir-lo per malversació i desobediència. Contra Puig ara no hi ha cap euroordre -a l'espera del que decideixi Llarena un cop es resolgui la qüestió prejudicial elevada al TJUE- i tampoc contra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, processada només per desobediència.

També amb sorpresa s'ha rebut la notícia des de la delegació de la Generalitat a Brussel·les. Dilluns Serret va assistir a la manifestació convocada per donar suport a Puigdemont, Comín i Ponsatí coincidint amb la votació del seu suplicatori. L'endemà es va acomiadar dels treballadors de la delegació -havia deixat el càrrec dilluns per començar a fer de diputada al Parlament-, però no esperaven que marxés del país, informa Júlia Manresa.

L'acta de diputada al Parlament

Amb els precedents de Mundó, Borràs i Vila sobre la taula, la situació judicial de Serret s'encamina cap a un delicte de desobediència, que comporta inhabilitació per a càrrecs públics de fins a dos anys. Tanmateix, ara encara s'haurà de fixar data per al judici, i la fins aquest dilluns delegada del Govern a Brussel·les té la intenció de presentar-se divendres a la sessió constitutiva del Parlament i exercir els seus drets com a diputada, ja que fins que no hi hagi condemna no estarà inhabilitada. “Seguiré treballant per la República Catalana, ara des del Parlament, i defensant els drets i la democràcia davant dels tribunals, no només els meus drets polítics, ni els dels independentistes, sinó els de tots els catalans i catalanes, que són permanentment amenaçats per aquest estat demofòbic”.

L'independentisme celebra el seu retorn

El retorn de Serret ha estat rebut amb alegria per tot l'independentisme. El president del partit, Oriol Junqueras, ha celebrat l'arribada a través de Twitter: "Quines ganes d'abraçar-te, estimada Meritxell Serret! Posarem fi a la repressió contra l'independentisme", ha afirmat. El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, també ha aplaudit la decisió de l'exconsellera de tornar a Catalunya. En un tuit, el líder republicà ha apuntat que té "moltes ganes" de retrobar-se amb Serret i continuar "treballant plegats pel país i per la llibertat".

Els companys d'exili de Serret també l'han felicitat per la decisió de tornar a casa. L'eurodiputat de Junts per Catalunya Toni Comín ha celebrat el retorn de l'exconsellera amb un missatge al seu compte de Twitter: "Feliç que hagis pogut tornar a casa", ha dit, i ha afegit que "si algú pot imaginar" com se sent l'exconsellera ara és ell mateix. En uns termes molts semblants s'hi ha referit l'expresident Carles Puigdemont, que ha desitjat a Serret "tota la sort del món" i que el "retrobament amb els seus, tan desitjable per a tothom, li compensi tota la injustícia patida".

Per la seva banda, la CUP també ha donat el seu escalf a Serret. Primer ha sigut Dolors Sabater, que li ha traslladat "tot el suport" des del seu compte de Twitter i, després, la també cupaire Eulàlia Reguant ha celebrat la seva tornada a Catalunya. "Ens tornem a veure demà", ha escrit Reguant referint-se a divendres, quan es constituirà el Parlament.

Les entitats sobiranistes també han verbalitzat aquest dijous el seu suport a Serret i li han donat la benvinguda. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha apuntat que és "una alegria immensa" el seu retorn i ha fet una crida a seguir "lluitant per la llibertat de tots els exiliats, represaliats i els més de 3.300 represaliats".

Paradoxalment, des de Ciutadans també s'han mostrat satisfets amb el retorn de Serret, ja que d'aquesta manera podrà "pagar" davant la justícia haver volgut "derrocar" la Constitució, en paraules del seu líder a Catalunya Carlos Carrizosa. En una publicació al seu compte de Twitter, el dirigent taronja ha afegit que Cs "sempre treballa" perquè "assumeixin les conseqüències" els que "se salten la llei". De fet, pels taronges l'anomalia és que "no s'hagués presentat abans i que Puigdemont, Comín i Ponsatí" encara no ho hagin fet, segons el diputat electe del partit Nacho Martín Blanco. De moment, qui manté el silenci és el govern espanyol, que no s'ha obert a valorar la tornada de Serret a territori català.