Serveis Penitenciaris deixa en mans de la JEC la petició de Sànchez de fer un debat electoral a Soto del Real

MadridLa secretaria general d'Institucions Penitències esperarà que la Junta Electoral Central (JEC) es pronunciï sobre la petició de celebrar un debat electoral dins de la presó de Soto del Real (Madrid) que ha sol·licitat per escrit Jordi Sànchez, candidat de JxCat a les eleccions generals i que és un dels polítics presos pel seu paper com a president de l'ANC durant el Procés.

Segons expliquen a Europa Press fonts penitenciàries, l'organisme dependent del ministeri de l'Interior sí que està estudiant la petició d'ERC de celebrar "actes polítics" –a diferència de la petició de JxCat, es tracta d'un míting– a les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco, on estan tancats els líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem. En el cas d'ERC, l'escrit va ser remès a la secretaria d'Institucions Penitenciàries, pilotada per Ángel Luis Ortiz, mentre que Jordi Sànchez el que ha fet és donar compte a l'organisme d'Interior de la sol·licitud que ha traslladat a la Junta Electoral Central.

Sànchez ha remès al seu torn altres cartes perquè debatin amb ell a Soto del Real el candidat d'ERC, Oriol Junqueras –també en presó provisional–; el dels comuns, Jaume Asens; la candidata del PSC, Meritxell Batet; la popular Cayetana Álvarez de Toledo; la candidata de Cs, Inés Arrimadas; i el candidat de Front Republicà, Albano Dante Fachin.

No hi ha precedents de debats a la presó

Des de Presons se subratlla la diferència entre les dues sol·licituds. En el cas d'"actes polítics", com demana ERC, hi ha precedents amb permisos concedits per l'administració perquè els partits puguin fer campanya dins de les presons, encara que amb límits com que no hi accedeixi la premsa ni s'alteri la seguretat o la funcionalitat dins de presó. Es remeten al cas, que exposa en el seu escrit ERC, d'Endavant Andalusia. La coalició d'IU i Podem va oferir tres mítings durant la campanya de les últimes eleccions andaluses dins de les presons, prèvia autorització d'Institucions Penitenciàries. Per contra, les citades fonts penitenciàries no tenen constància de la celebració de debats electorals convencionals dins de les presons.

L'ordre de servei 6/2018 sobre campanyes electorals, que ha consultat Europa Press, regula el dret a sufragi mitjançant el vot per correu per a tots els interns, llevat dels que estiguin privats de l'esmentat dret per sentència.

L'abstenció sol ser la tònica general de la població reclusa a les diferents cites electorals. Els interns poden tenir una "explicació directa i personal" dels diferents programes electorals, de manera que es permet l'entrada a les presons de candidats i la disposició d'un espai per dur-hi a terme la campanya electoral, sense que això afecti les visites i comunicacions regulades al marge dels períodes electorals.

Preval la seguretat interior

En la llei penitenciària no s'estableix cap prohibició expressa per a la realització dels actes de campanya, però precisa: "Més enllà de les que afectin les qüestions de seguretat interior".

La citada ordre de servei amb data de 26 de novembre del 2018 recull un seguit d'exigències relacionades amb la seguretat interna com que l'acte polític no alteri les activitats regimentals del centre, que duri "al voltant de 60 minuts" o que se sol·liciti "almenys amb cinc dies d'antelació" a la seva celebració.

També prohibeix l'entrada de mitjans de comunicació: "No serà possible sense perjudici que des del gabinet de premsa de la secretaria general d'Institucions Penitenciàries pugui informar-se de l'activitat realitzada, respectant sempre la imatge de les persones que assisteixin a l'acte". L'objectiu, en definitiva, és "no alterar les activitats regimentals del centre".

La direcció de la presó està obligada a comunicar la celebració d'actes polítics a les juntes electorals provincials, i a vetllar perquè el nombre de candidats que entrin als centres penitenciaris no alteri la funcionalitat d'aquesta presó. En cap moment es parla de la possibilitat que siguin candidats ja a la presó, com pot ser el cas de Jordi Sànchez o Oriol Junqueras.

Sobre els drets electorals dels presos del Procés ja es va debatre quan es van convocar les eleccions el desembre del 2017 en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Llavors, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del Procés, va denegar el permís extraordinari de sortida de presó sol·licitat per Junqueras i Sànchez per assistir a la sessió d'investidura del candidat a president de la Generalitat que s'havia de celebrar al Parlament.