Set principis sobre l’art de negociar amb èxit

Les parts han de ser flexibles i no aferrar-se a posicions rígides

Imatge del president espanyol, Pedro Sánchez, i el president, Pere Aragonès, quan van inaugurar la reunió de la taula de diàleg dimecres al Palau de la Generalitat.
Zachary Taylor Gaspar Bergman
19/09/2021
3 min

Tant si es tracta de famílies que debaten on anar de vacances com de presidents que discuteixen un acord de pau, la negociació és una part fonamental i sovint incompresa de les nostres vides, i el resultat natural del conflicte. Gestionar aquest conflicte pot definir la diferència entre la guerra i la pau, la prosperitat i l’estancament. La majoria de nosaltres som adversos al risc i a la negociació. Aquesta aversió s’accentua estranyament quan es tracta de guanyar alguna cosa. Grècia i Macedònia del Nord van trigar 25 anys a arribar a un acord sobre el nom del país per aquesta raó. Essencialment, no estem disposats a invertir tanta voluntat política en guanyar alguna cosa positiva com en evitar una cosa negativa -pèrdua de territori, orgull, recursos-. Ara que els negociadors de tot Espanya s’acosten a un període de converses crucials sobre els seus futurs acords legals, val la pena analitzar alguns principis d’una bona negociació i com podríem evitar els errors del passat.

La recepta per als negociadors

Primer. Sigues dur amb el tema però suau amb la persona -una de les primeres coses que aprèn un negociador és a separar el problema de la persona-. El conflicte està profundament arrelat en la psicologia, per la qual cosa és fàcil confondre l’ego/actitud amb el problema/posició. Un negociador fort serà capaç de resistir la temptació d’entrar en allò personal.

Segon. Veure com a possibles socis, i no com a adversaris, els que estan a l’altre costat de la taula: quan les passions són a flor de pell, és temptador canalitzar aquesta energia per presentar els teus interlocutors com a adversaris i no com a socis. Els millors negociadors són capaços de posar-se en el lloc dels seus interlocutors, comprendre les seves limitacions i treballar per trobar un compromís que permeti a totes dues parts sortir amb el cap alt.

Tercer. Cenyir-se als valors i als interessos públics més que a les posicions personals o polítiques. Una característica comuna de les parts en conflicte és aferrar-se a posicions rígides i poc realistes que tanquen del tot la porta a un diàleg significatiu. Els negociadors reben instruccions dels governs, però els veritables líders reconeixen els interessos a llarg termini dels ciutadans del carrer, encara que això signifiqui perdre les pròximes eleccions.

Quart. Els insults percebuts poden provocar el fracàs: la gent vol que la tractin de la mateixa manera que als altres, però les persones són complexes i fins i tot les petites diferències de percepció poden ser fàcilment malinterpretades. Per això és vital que els bons negociadors apliquin la intel·ligència emocional: escoltar, aplicar la paciència estratègica i llegir el llenguatge corporal.

Cinquè. “Quan els elefants lluiten, la que pateix és l’herba”. En una època de populisme polític, es requereix molt més valor per quedar-se a la taula de negociacions quan la situació és difícil que per allunyar-se’n per la satisfacció a curt termini d’apaivagar la base. Com explica aquest proverbi africà, Mandela va comprendre que l’oprimit poble sud-africà necessitava la seva herba.

Sisè. Mantingues les discussions en petit i la conversa en privat. Gràcies a tot allò electrònic i la ubiqüitat dels mitjans socials, la idea d’un diàleg silenciós i fora de línia s’ha convertit en una idea antiquada. Però un format transparent no afavoreix una negociació important. Es necessita un equilibri entre la diplomàcia silenciosa i la pública.

Setè. Els acords de el guanyador s’ho emporta tot no duren. Un enfocament de fer pagar en la gestió de conflictes probablement només ajornarà les causes subjacents d’un conflicte fins a una data posterior, com vam veure amb la Primera Guerra Mundial, que es va convertir en la Segona. Els acords negociats més duradors (l’acord de Divendres Sant, l’adhesió de Xipre a la UE) no han posat fi al conflicte, però tant Xipre com l’illa d’Irlanda són molt més pacífics i pròspers que fa 20 anys.

El compromís, la flexibilitat i la valentia no són característiques fàcils de mostrar en un moment de gran tensió, però aquests ingredients -i el fet de centrar-se en els problemes i no en les personalitats- poden ajudar-nos a evitar els errors del passat.

stats