Una Setmana Santa per reflexionar sobre el futur de Menorca

MaóL’estabilitat del Consell de Menorca depèn de la capacitat de diàleg i acord del PSOE i Més per Menorca. Tot i que els deu càrrecs públics de Més (tres consellers, set directors insulars) van presentar aquest dilluns la dimissió, la presidenta de la institució, la socialista Susana Mora, ha aturat la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) amb l’objectiu de guanyar temps i reconduir la crisi que neix per la decisió de la mateixa Mora d’ajornar un ple en què s’havia d’haver aprovat l’avantprojecte de la llei Reserva de la Biosfera per traslladar-la posteriorment al Parlament balear. Per cert, mentre les dimissions no surtin al BOIB, consellers i directors treballaran amb normalitat. 

La presidenta del Consell ha assegurat en tot moment que l’aprovació de la llei és qüestió de temps, però sempre “amb solvència i les garanties jurídiques propícies”. El període de reflexió que ha obert Mora no interferirà en el dia a dia de l’administració: “Continuarem donant resposta a les necessitats ciutadanes”, i respon a fer passar uns dies per asseure’s a la taula de negociació amb tranquil·litat: “Necessitam abaixar el nivell de crispació que s’està traslladant a la ciutadania”.  

La llei arriba després de 29 anys de la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, amb l’objectiu de regular i gestionar aspectes consolidats com l’ordenació del territori, la protecció d’espais naturals i la protecció i gestió del patrimoni històric, així com els nous reptes, com actuar davant l’emergència climàtica, el procés de descarbonització 2030, el model turístic, una mobilitat més sostenible, la millora dels recursos hídrics, la preservació del sector primari, l’ordenació de la costa, la gestió del medi marí, la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial o el foment d’un model alimentari més sostenible.

L’argument del PSOE per ajornar el ple d’aprovació és una nota jurídica del Govern que qüestiona el contingut i assenyala que excedeix l’àmbit normatiu autonòmic i estatal. Tampoc s’accepta el traspàs de competències al Consell i s’afirma que no consta que s’hagi tingut en compte la voluntat política del Govern per dur a terme aquestes transferències. D’altra banda, no es quantifica el cost de la llei i es demana que aquest sigui compartit amb el Consell. A més, hi ha un segon informe del Ministeri per la Transició Ecològica que recorda al Consell que és l’Estat qui té les competències en biodiversitat marina. 

Més per Menorca no entén com un document que s’elabora des de l’any 2019 i que ja havia estat aprovat en comissió pels tres partits de l’equip de govern no pugui arribar al Parlament per uns informes que “sospitosament” han arribat els darrers dies. El coordinador del partit sobiranista, Miquel Maria, no està d’acord amb la intenció de Palma de retallar el text: “Pretenen eliminar de la llei els articles sobre el traspàs de competències, qüestiona el dret de l’illa a tenir una gestió diferenciada i prohibeixen que el Consell decideixi a quins projectes destinar la dotació econòmica que acompanya la llei, i sigui el Govern qui condicioni les partides”.

El portaveu i conseller de Medi Ambient de Menorca, Josep Juaneda, reconeix que “és difícil de creure” tot el que està succeint, però deixa clar que l’actitud del Govern, que va fer venir a l’illa els consellers Miquel Mir i Mercedes Garrido per aturar la llei, és “intolerable”. En el rerefons d’aquesta jugada s’hi amaga el veritable objectiu del Govern: que no sigui el Parlament qui tombi la llei i quedi en mal lloc davant la societat menorquina. 

Escenari de gestió diferenciat

Juaneda, però, no ho veu d’aquesta manera i considera que Menorca va decidir fer una llei que preveu un escenari de gestió diferenciat, reclama recursos per treballar-la d’una manera més eficient i posar damunt un paper el model social, econòmic i sostenible que vol: “Es preveu un procés de negociacions, de debat parlamentari legítim, i que el Parlament no tingui por de modificar aspectes que la puguin enriquir”. 

Amb tot, Més per Menorca ofereix al PSOE incorporar els requeriments del Ministeri, però la presidenta vol fer el mateix amb els del Govern. Les negociacions dictaminaran si hi ha retrobament o bé socialistes i Unides Podem (UP) es veuen abocats a finalitzar la legislatura en minoria. Precisament, la portaveu d’UP, Cristina Gómez, ha estat la més crítica amb Més: “És una imprudència arribar a aquest punt, es van posar alternatives, fins i tot sense ajornar el ple”, i ha recordat que la llei “no és de Més, és de tots els partits que formam l’equip de govern”. 

Mentrestant, la portaveu del PP, Coia Sugrañes, que ja va advertir de les incompatibilitats normatives respecte d’altres institucions, ha titllat la crisi “d’obra de teatre” i considera: “És un ridícul impresentable, un esperpent que deixa la imatge de la institució pel terra”. Els populars van recomanar enviar el text a la supervisió del Consell Consultiu. 

Per últim, el portaveu de Ciutadans, Eugenio Ayuso, ha ofert un pacte de govern alternatiu a Mora: “Instam el PSOE a dirigir l’administració amb nosaltres i el PP”. Ayuso apunta que l’estratègia de Més passa per dur sempre les negociacions al límit i valora positivament la decisió de la presidenta d’ajornar el ple per motius de seguretat jurídica. 

Independentment del desenllaç, la decepció entre la ciutadania és majúscula, perquè veu com, en un moment de dificultats per l’encariment dels costos a causa dels efectes del conflicte bèl·lic, ara cal afegir la inestabilitat política a l’illa. La crisi institucional també deixa en mal lloc càrrecs públics de totes les formacions que han emprat les xarxes socials per llançar-se un seguit de crítiques que, molt probablement, tocarà empassar-se de nou.