El silenci incòmode de Susana Díaz sobre els indults als presos

MadridDiumenge que ve la política espanyola té tres cites importants: Podem enceta una nova etapa amb l’anunci de la nova direcció que posarà fi a l’era de Pablo Iglesias, la triple dreta se cita de nou a la plaça Colón de Madrid per manifestar-se contra els indults i Pedro Sánchez confia que arribi finalment el moment de destronar Susana Díaz al capdavant del PSOE andalús amb la celebració de les primàries per escollir candidat si s’avancen les eleccions autonòmiques. L’última cita no és una més per al president espanyol, i suposarà la primera pedra per al congrés socialista que es farà a València a l’octubre, en què planeja remodelar el partit.

Per això si una cosa havia deixat clara fins ara Ferraz és que el consell de ministres s’esperaria al 13 de juny per decidir sobre l’indult als presos polítics. No volia que interferís amb la campanya de les primàries i donar munició a l’expresidenta andalusa en la batalla contra el candidat oficialista, l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, a qui dona suport de forma velada el govern espanyol. Però Díaz ha acabat posant les coses fàcils a Sánchez, una demostració més de fins a quin punt el president espanyol controla ara mateix l’aparell socialista. L’expresidenta andalusa, derrotada el 2017 en les primàries del PSOE després de maquinar el cop a Ferraz, no ha parat fins ara de tirar pilotes fora cada cop que li pregunten pels indults durant la campanya. Tres quarts del mateix ha fet Espadas, i ha evitat que el tema es convertís en un element de confrontació, tot i que el PSOE-A considera que bona part de la militància està en contra de la mesura de gràcia. Des que Sánchez és a la Moncloa, Díaz ha rebaixat la confrontació amb Ferraz, lluny de les posicions de barons socialistes com el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, i el manxec, Emiliano García-Page, amb majoria absoluta.

La convocatòria de la manifestació de la triple dreta a Colón el mateix 13 de juny també ha complicat el discurs de Díaz. Qüestionar les decisions del govern espanyol, com la dels indults, podria interpretar-se com una deslleialtat davant del president espanyol. D’una banda, fonts del seu equip admeten que l’indult no agrada a gran part de la militància del PSOE-A, però de l’altra apunten que criticar l’indult es podria entendre com un acostament al PP, Vox i Cs. Justament la dreta busca que Díaz es mulli sobre aquest assumpte i dijous es votarà al Parlament andalús una proposició no de llei dels populars i Cs en què es rebutja la mesura de gràcia. Però sobre el tema, Díaz insisteix que “és una competència del govern [espanyol], que és qui ha de meditar i decidir”. Qui sí que es va mullar aquest diumenge va ser l’expresident andalús, Manuel Chaves, per tancar files amb Sánchez. En un article al Diario de Sevilla va dir que l’indult “obre el camí a la política”, després de subratllar la sòlida majoria independentista a Catalunya, i que trasllada “fermesa i seguretat en el marc de la Constitució”.

Les esperances de Ferraz

En total, 46.527 militants socialistes andalusos estan cridats a votar en les primàries, a les quals es presenta un tercer candidat, Luis Ángel Hierro -un professor universitari que ja va concórrer a les primàries estatals del PSOE del 2011 que va guanyar Alfredo Pérez Rubalcaba-. Ferraz té la ferma esperança que guanyi Espadas per reduir el poder de Díaz, que en campanya s’ha presentat com una víctima de l’aparell -una estratègia similar a la de Sánchez el 2018-, i alguns ministres socialistes no dubten en criticar-la en privat: alguns la titllen d’“enredaire”, d’altres la comparen amb Isabel Díaz Ayuso. Però, tot i la pressió, Díaz no ha premut el botó vermell de fer campanya contra l’indult.