Silicon Valley, amb Trump malgrat tot

Les empreses tecnològiques de Silicon Valley, i els votants de l’estat de Califòrnia en particular, sempre havien estat majoritàriament progressistes i s’havien decantat pel candidat presidencial demòcrata. Però en les eleccions del pròxim quatre de novembre, amb un empat tècnic a escala nacional segons les enquestes més recents, una part de les empreses i els responsables de grans fons d’inversió tecnològics van decidir quan Biden encara era el candidat demòcrata trencar amb la tradició i donar suport plenament al republicà Donald Trump. També es preveu que molts votants, especialment els que treballen en empreses que desenvolupen plataformes d’intel·ligència artificial (IA), es decantin per Trump amb la voluntat de frenar la regulació de l'economia digital i el reforç de les lleis antimonopoli.

Molts dels donants als anomenats comitès d’acció política (PAC, per les sigles en anglès) ho són per motius ideològics. És el cas d'Elon Musk, l’amo d'X, i el de Peter Thiel, Marc Andreessen i David Sacks, vinculats a importants fons d’inversió tecnològics. Tots ells, i molts d’altres, s’han significat per les seves idees ultraliberals en matèria d’economia i negocis i per formar part de l’extrema dreta més reaccionària.

El més actiu de tots és Musk. A banda del suport a Trump mitjançant el gran altaveu que li ofereix la seva xarxa social X, ha donat desenes de milions de dòlars a causes republicanes des del 2022, segons una informació publicada el 3 de novembre pel Wall Street Journal. Musk, el patró d'X, Tesla, SpaceX i Starlink entre altres negocis, és considerat "una de les figures més influents en la política dels EUA", diu l’esmentat diari. El súmmum va ser dissabte passat, quan se’l va veure saltant com un boig al darrere de Trump en un míting fet precisament al mateix lloc on fa poques setmanes l’expresident i ara candidat va patir un atemptat.

Els altres gegants tecnològics dels EUA, com Microsoft o Apple, també prefereixen que guanyi Trump. Però no és per motius ideològics, sinó perquè convé més als seus negocis. Meta Platforms, i en especial el seu patró, Mark Zuckenberg, sembla voler allunyar-se de la política i no prendre part activa en les donacions. Però, com les altres tecnològiques, està molt amoïnada pels vents a favor de regular l'economia digital i la IA en particular per part de l'administració i els tribunals de justícia. Trump va assegurar a finals de setembre que si és nomenat president perseguirà judicialment Google per conducta criminal i per difondre “males notícies” sobre ell, si no ho fa el ministeri de Justícia. Per tant, no sembla que Google tingui gens d'interès que guanyi Trump, encara que podria ser bo per al seu negoci. Un altre punt d’inflexió que va més enllà de l’anècdota és que l’influent inversor Ben Horowitz ha promès públicament una donació "significativa" a la campanya de Harris, en un gir de 180 graus respecte al suport a Trump que havia manifestat fa pocs mesos en companyia del seu soci Marc Andreessen.

La regulació de la IA

Tot i això, sigui per motius econòmics o d’ideologia ultraconservadora, el cas és que Silicon Valley ja no és tan afí a la causa demòcrata com en anteriors eleccions presidencials. En els darrers anys, les grans tecnològiques han prosperat amb el seu virtual monopoli de l'economia digital i ara pretenen evitar que una possible regulació de la IA els afecti gaire. Prefereixen que hi hagi una “autoregulació” de l'activitat, gestionada per les mateixes empreses i no per lleis estatals.

A finals de setembre, després de molts mesos d'intens debat, l’estat de Califòrnia va aprovar una regulació força estricta en IA i pionera als EUA. Finalment, però, tot ha quedat en res, després que el governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, vetés l’aprovació de la llei, argumentant que no creu que la proposta “sigui la millor solució per protegir al públic de les amenaces reals que provoca la tecnologia”. D’aquesta manera, la regulació de la IA a l’estat des d’on operen la majoria dels gegants d’aquesta tecnologia ha quedat totalment en suspens i, per tant, no dona munició electoral a Trump, que està en contra de qualsevol regulació.

Val a dir que la regulació de la IA va ser un dels primers temes de debat en la cursa presidencial, ja amb Kamala Harris com a candidata demòcrata. Però n’hi havia d’altres igualment importants, com la regulació dels monopolis (llei antitrust) i la dels drets d’autor (llei del copyright) –que té molts punts de contacte amb la IA–, a més de la regulació de les criptomonedes, que l’administració vol endurir i les grans empreses que es deixi com està: pràcticament sense control. En tots aquests temes, Donald Trump és considerat força més permissiu, mentre que Kamala Harris, tot i que no se sap ben bé què farà si guanya i en els actes electorals ha suavitzat molt les seves posicions inicials, està clar que vol posar una mica d’ordre en tots aquests temes.

Ara bé, a mesura que s’apropa el dia de l’elecció, tots aquests aspectes reguladors han passat a segon pla. Ara ho dominen tot els estímuls a l'economia i el fre a la immigració. La posició de Trump és força coneguda: ultraliberal en economia i mà dura en immigració, malgrat que cap de les polítiques que va posar en marxa per frenar la immigració mentre va ser president no ha tingut cap resultat. L’oposició li recrimina que no s’ha aixecat ni el 5% del mur que havia de tancar la frontera amb Mèxic, i tampoc el país veí n’ha pagat ni un cèntim, com Trump havia dit que li exigiria.

En les darreres setmanes, Kamala Harris ha moderat molt les seves posicions en matèria d’economia i de pujada d’impostos. La seva candidatura s’ha treballat Wall Street a fons per calmar els ànims del gran capital, i sembla que està tenint efecte perquè ara ja no és vista com una enemiga. També ha assegurat que treballarà per restablir la capacitat manufacturera dels EUA i ha rebaixat la seva posició més ferma sobre canvi climàtic i cotxes elèctrics. El que és segur és que Harris mantindrà la política de Biden d’enfrontament amb la Xina, que de fet va ser iniciada per Trump. Tant és així que de la Xina no se’n parla, perquè els dos candidats estan bàsicament d’acord.

Quan Biden era el candidat demòcrata es parlava molt de la seva edat. Ara es diu que Trump és molt gran; amb 78 anys és el candidat amb més anys de la història. Trump va prometre que publicaria el seu historial mèdic, però es va fer enrere, cosa que fa sospitar sobre el seu estat real de salut. En qualsevol cas, queda clar que Harris, amb 59 anys, pertany a una generació posterior a la de Biden i Trump i veu el món d’una altra manera. Va començar a treballar el 1990 i abans de ser vicepresidenta va ser fiscal general... de Califòrnia.

Els principals diaris dels EUA s’han posicionat a favor de Harris, especialment el New York Times, que diumenge passat va fer un editorial amb el títol de “La patriòtica elecció per a Amèrica”, referint-se a Harris. Aquesta, destacava el rotatiu, “ha mostrat dedicació, competència i respecte per la Constitució, les qualitats fonamentals per ser president”, i considerava que Trump no és digne de ser president dels Estats Units.

El resultat, però, encara és molt incert, a menys d’un mes de les eleccions, malgrat un lleu avantatge de Harris en els sondejos més recents. Si finalment guanya, la seva presidència serà molt complicada, perquè sembla que no tindria majoria al Congrés i hauria de pactar els grans temes amb els republicans o seguir amb la política de bloqueig que ha patit Biden. I si Harris guanya per una majoria molt ajustada, encara pitjor.