Un total de 92 símbols franquistes es mantenen a 28 municipis de les Illes

PalmaEl Govern ha finalitzat un cens que inclou 92 elements de simbologia franquista que encara es troben en llocs públics de 28 municipis de les Illes Balears i que hauran de ser retirats, segons s'estableix en la llei de 2018 de memòria i reconeixement democràtics. Pilar Costa, portaveu de l'Executiu, ha informat després del Consell de Govern que el cens, elaborat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, identifica 25 municipis de Mallorca amb vestigis franquistes, 2 a Eivissa i 1 a Menorca.

Costa ha indicat que el Govern ha rebut aquest cens i que informarà els municipis afectats de l'obligatorietat d'eliminar aquests vestigis. La llei estableix que, "quan els símbols, les llegendes o les mencions estiguin ubicats en llocs de titularitat estatal, es regiran pel que disposa la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, i que la seva destinació no podrà ser cap altra que la que estableixi la Comissió Tècnica d’Experts constituïda amb aquesta finalitat". Un dels símbols franquistes més emblemàtics és el monument de la Feixina, a Palma, que tot i estar dins aquest cens continua dret i demolir-lo depèn d'una decisió judicial.

El cens incorpora un total de 92 símbols –entre noms de carrers, distincions i reconeixements honorífics, plaques en blocs d’habitatges i creus de la Victòria– repartits per 28 municipis de les Illes Balears: de Mallorca, n’hi ha 25 (Alaró, Alcúdia, Ariany, Bunyola, Calvià, Capdepera, Escorca, Inca, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxí, Muro, Palma, Pollença, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, ses Salines, Son Servera, Sóller i Valldemossa); d’Eivissa, n’hi ha 2 (Eivissa i Sant Antoni de Portmany), i de Menorca, 1 (es Castell). Per la seva banda, Formentera és l’única illa lliure de vestigis franquistes.

La llei de 2018 destaca que es considera contrari a la memòria democràtica "l’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, com ara la guia de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats a la via pública, realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que varen sustentar el règim dictatorial, es considera contrària a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes".

La mateixa llei establia un termini de 12 mesos perquè s'elaboràs aquest cens, que ara serà presentat al Parlament i publicat a la pàgina web creada amb aquest fi. La tasca l'ha realitzada un grup d'historiadors dirigits pel doctor Bartomeu Garí.

Segons explica el Govern, en la metodologia per a l’elaboració del cens s’han recorregut els diferents llocs en què es té notícia de l’existència de símbols franquistes amb l’objectiu de recopilar la informació necessària per fer el cens, com ara prendre nota de les dimensions dels símbols, del material, determinar-ne la ubicació i recollir-ne imatges. D’altra banda, s’ha fet una feina de buidatge bibliogràfic per trobar referències històriques dels diferents símbols i/o mencions, ja sigui informació referent a la data en què es varen col·locar o les circumstàncies en què això es va fer.

El cens conté, d’un costat, un estudi en què es detalla l’ús que es va fer durant el franquisme dels espais públics pel que fa als noms dels carrers i places i els nous monuments instal·lats durant el període franquista (làpides amb inscripcions i símbols, creus als 'caiguts'); i, de l’altre, cada municipi disposa d'una relació dels símbols i les mencions que hi ha hagut al llarg del temps, dels que s’han retirat i, finalment, dels que encara hi perduren.