Política22/03/2018

Ribó denuncia la repressió al Comissionat de l’ONU

El síndic li demana que s’impulsi un òrgan específic per investigar la regressió de drets a l’Estat

Núria Orriols
i Núria Orriols

GinebraDesprés de la intervenció de l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé en el plenari del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides -una fita en la internacionalització-, ahir el cas català va tornar a ser a l’agenda dels alts càrrecs de l’ONU a Ginebra. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va mantenir una trobada d’una hora amb l’adjunta de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Kate Gilmore, i li va sol·licitar que estudiï la creació d’un òrgan ad hoc per investigar la regressió de drets a Espanya i, especialment, a Catalunya. L’Oficina de l’Alt Comissionat és un organisme que aixopluga i coordina tots els organismes sobre drets humans a les Nacions Unides. Ho va explicar el mateix Ribó en una trobada amb mitjans de comunicació davant del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, ciutat on ja s’havia desplaçat dilluns quan va participar en una conferència sobre la regressió de drets a Espanya, en què va aparèixer el president Carles Puigdemont.

“Les autoritats internacionals estan seguint fil per randa el que està passant a Catalunya”, va assegurar Ribó, que fins i tot va dir que a la trobada li havien transmès “preocupació” pel fet que cinc mesos després de l’1 d’octubre Espanya no hagi engegat cap investigació independent sobre la violència policial. Aquesta investigació, va remarcar el síndic, també l’hi ha sol·licitat el comissari del Consell d’Europa, amb qui Espanya s’ha compromès a dur-la a terme. La trobada amb l’adjunt del Comissionat, segons l’entorn del síndic, es va gestar a petició de la mateixa Oficina de l’ONU després de mantenir una sèrie de contactes informals des de feia mesos.

Cargando
No hay anuncios

Ribó, en declaracions a la premsa, va explicar que s’ha acordat mantenir més coordinació entre els diferents relators de l’ONU -experts independents que es divideixen per àrees els diverses vessants dels drets humans- per fer seguiment de l’evolució d’Espanya. De fet, va assegurar que anteriorment ja ha mantingut contactes de manera bilateral amb els relators de memòria històrica i dret a l’autodeterminació, i també pretén fer-ho en un futur amb el de la independència judicial per facilitar-li la informació recollida en els seus informes. A més d’aquesta coordinació, Ribó també va demanar que es creï un relator o una missió específica -com s’ha fet en altres conflictes- per investigar la regressió dels drets humans a Espanya. “La situació actual demana plantejar-se un mandat específic tal com n’hi ha hagut en altres coses. He demanat al comissionat que ho tingui en compte i ho treballi amb el Consell de Drets Humans”, va dir. El Consell és un altre organisme dedicat als drets humans però d’aquest sí que en formen part els estats i les organitzacions internacionals.

És per això que, segons experts consultats per l’ARA, la demanda de crear aquest òrgan específic per a Espanya té poques possibilitats de prosperar. Recorden que per fer-ho es necessitaria l’aval diplomàtic de diversos estats que formen part del Consell dels Drets Humans. Des del mes de gener Espanya n’és un estat membre per l’elecció de l’assemblea reunida a Nova York el 16 d’octubre, just després del referèndum.

Cargando
No hay anuncios

Tanmateix, les mateixes fonts consultades posen en valor els pronunciaments que fins ara ha tingut l’Alt Comissionat sobre el conflicte català. Recorden que en el seu informe anual sobre els drets humans al món inclou Espanya com un dels països als quals s’ha de tenir l’ull a sobre: alerta de la violència “desproporcionada” durant el referèndum de l’1 d’octubre i adverteix, en al·lusió als presos i investigats per la justícia espanyola, que el dret penal ha de ser sempre l’últim recurs.