BarcelonaL’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, va cobrar de la institució que dirigia 69.092 euros que no li pertocaven ara fa tres anys. Així ho indica un informe de la Sindicatura de Comptes referent a l’any 2015 i que s'ha fet públic avui. En concret, els diners que no li pertocaven corresponen a un complement de qualitat de 20.005 euros i vuit triennis pels quals va cobrar 56.425 euros, tot i que segons la Sindicatura tan sols n'hauria d’haver cobrat 7.339.
La Sindicatura considera que De Alfonso no hauria hagut de cobrar vuit triennis, sinó només els set corresponents a l’etapa anterior a l’arribada a Antifrau, quan era jutge de l’Audiència de Barcelona. El vuitè és el que correspondria al seu pas a Antifrau però, segons la Sindicatura, com que era un alt càrrec no tenia dret a triennis. A més, la Sindicatura recorda que els set triennis corresponents a l'etapa de jutge els hauria hagut de cobrar amb el barem establert per a la seva anterior feina, no a partir del d’Antifrau. L’OAC ha al·legat que els alts càrrecs sí que haurien de poder cobrar triennis, però admet que no hauria hagut de pagar els d’etapes anteriors com si sempre hagués treballat a Antifrau. La Sindicatura de Comptes considera que aquesta irregularitat fins i tot es podria perseguir judicialment.
A més, l’informe de la Sindicatura indica que l’exdirector d’Antifrau va cobrar un complement de qualitat de 20.005 euros que tampoc li corresponia. L’informe diu que Antifrau no hauria hagut de pagar cap complement de qualitat perquè, tal com ho va fer, “no s’ajusta a dret”. A més, els alts càrrecs no l’havien de cobrar i es va calcular a partir d’uns percentatges “sense cap justificació”.
La Sindicatura ja ha enviat l’informe al Tribunal de Comptes, que és l’òrgan que pot obrir diligències i dictar sentència. Si fos el cas i el Tribunal de Comptes conclogués que De Alfonso va cobrar indegudament els 70.000 euros, els hauria de tornar però no hi hauria responsabilitats penals.
L’actual director d’Antifrau, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, ha declarat avui a Catalunya Ràdio que si el Tribunal de Comptes els dona l’oportunitat de presentar una demanda en el procés judicial s’hi personaran. Veu “possible” que De Alfonso hagi de tornar els diners. “No em sembla normal, i efectivament no ho és”, ha afirmat Gimeno sobre les irregularitats del seu antecessor en el càrrec. També ha explicat que, des que va assumir la direcció d'Antifrau, van canviar molts aspectes de la gestió i que “el 90% de les irregularitats que es podien arreglar s'han arreglat”.
Declaracions i personal
L’informe de la Sindicatura no només se centra en la figura de l’exdirector de l’OAC, sinó que també s’hi remarca que els alts càrrecs d’Antifrau no van presentar la declaració d’activitats ni la declaració patrimonial, que haurien de servir per poder comprovar que un càrrec públic no s’enriqueix il·lícitament ni exerceix feines o negocis incompatibles amb la seva funció. A més, les incorporacions de personal dutes a terme durant el 2015 es van fer de forma directa, sense convocatòria pública per cobrir les vacants, i incomplint per tant la normativa vigent. De Alfonso va fer passar com a tècnics personal eventual, és a dir, càrrecs de confiança, cosa que es va corregir després del seu cessament.
En el plec d’al·legacions que va presentar Antifrau en el seu moment s’apunta que algunes de les qüestions que assenyalava l’informe ja s’havien corregit, com un control horari dels treballadors i una gestió pressupostària feta amb documents Word i Excel que tenia “mancances” i era de “poca fiabilitat”. A més, l’oficina que dirigeix Gimeno va revisar i declarar nul·les algunes decisions de De Alfonso. Per exemple, la resolució per la qual s’havia acordat el pagament de 42.687 euros al cap de recursos humans i pressupostos, cessat el 2016. Se li pagava un trienni generat en una empresa de la Rioja com si l’hagués treballat a Antifrau.
Les altres polèmiques de Daniel de Alfonso
Conspiració contra l’independentisme
La filtració, difosa a 'Público', de les gravacions d’unes converses entre Daniel de Alfonso i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va demostrar el juny de fa dos anys com funcionava la guerra bruta contra l’independentisme polític. S’hi sentia una reunió feta poques setmanes abans del 9-N, el 2014, en què Fernández Díaz i De Alfonso van repassar investigacions d’Antifrau conspirant sobre com podien convertir-les en armes contra el Procés. El Parlament va destituir De Alfonso el mateix juny del 2016 arran de la polèmica per aquella filtració.
Vincle amb l’operació Catalunya
L’Oficina Antifrau va contractar una empresa vinculada a l’operació Catalunya per buscar micròfons i sistemes d’espionatge al despatx, el domicili, el telèfon mòbil i el cotxe de Daniel de Alfonso, segons va avançar aquest diari. S’hi va gastar 6.497 euros, segons consta en una factura amb data del 15 d’octubre del 2013. L’empresa tenia dos administradors: Antonio Giménez Raso, conegut com 'el Bigotes', i Rafael Redondo Rodríguez, tots dos col·laboradors de l’excomissari José Manuel Villarejo, un dels executors de l’operació Catalunya. El 2014 tots dos van deixar l’empresa i se la va quedar el fill de Villarejo.
130.000 euros en viatges, dietes i extres
Tot i que tenia un sou de 135.150 euros l’any com a director d’Antifrau, Daniel de Alfonso es va gastar 129.782 euros públics més en viatges, dietes, restaurants i despeses extra, segons va publicar l’ARA fa poc més d’un any. Fins a 81.327 euros eren despeses de viatges, i 20.869 euros de restaurants, 5.046 dels quals se’ls va gastar en dies en què també va cobrar dietes. Un informe de l’Oïdoria de Comptes del Parlament ja va qüestionar la gestió de De Alfonso en aquest aspecte. Entre les despeses extra hi havia 4.922 euros en abonaments del Liceu, un maletí Montblanc de 899 euros i 230 euros d’una cartera Piquadro.
Informe de la Sindicatura de Comptes sobre l'Oficina Antifrau (2015)
