Els síndics de l'1-O divideixen les defenses per preparar la repetició del judici
L'Audiència de Barcelona va acceptar el recurs de la Fiscalia i aquest mes de juliol va ordenar anul·lar la vista del març del 2021
MadridFa gairebé quatre mesos, l'Audiència Provincial de Barcelona va anul·lar l'absolució dels síndics de l'1-O i va ordenar repetir el judici. Reobria, així, un dels capítols ja tancats de la macrocausa de l'1-O després d'acceptar el recurs que havia presentat la Fiscalia en contra de la sentència que va absoldre Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marta Alsina i Marc Marsal dels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. Doncs bé, els cinc síndics es comencen a preparar per si han de tornar a ser jutjats. Fins a aquest moment, la defensa havia estat conjunta i l'havia liderat l'advocat Ramon Setó. A partir d'ara, segons ha pogut saber l'ARA, hi entraran en joc més veus, que s'encarregaran d'encarar aquest nou escenari.
La defensa quedarà dividida entre quatre advocats (el jutge ha d'acceptar la seva personació): Gonzalo Boye s'encarregarà de la de Jordi Matas, Isabel Elbal portarà la de Josep Pagès, Benet Salellas assumirà la de Marta Alsina i Ramon Setó mantindrà la de Tània Verge i Marc Marsal. Segons diverses fonts consultades, l'estratègia passa perquè la batalla judicial s'obri a diverses bandes i hi entrin diferents òptiques. Els lletrats, però, desenvoluparan una estratègia coordinada, apunten les mateixes fonts, que neguen que hi hagi una divisió de caràcter polític. De fet, cada síndic té una realitat processal diferent i això pot provocar que la causa s'obri en diferents tribunals. Per exemple, Tània Verge és consellera d'Igualtat des del mes de maig de l'any passat, cosa que fa que sigui aforada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que Josep Pagès és diputat de Junts al Congrés i, per tant, aforat al Tribunal Suprem. Per a la resta, seria la justícia ordinària qui els hauria de jutjar una altra vegada si arribés el cas.
Precisament, va ser un jutjat ordinari, el número 11 de Barcelona, el que va celebrar la vista oral d'aquest cas. Va ser el març del 2021. Un mes després, la magistrada va dictar l'absolució dels cinc membres de la sindicatura electoral de l'1-O. Una decisió que va recórrer la Fiscalia tan sols dues setmanes després i que l'Audiència de Barcelona va acceptar aquell juliol. Fa unes setmanes, els cinc síndics van presentar un incident de nul·litat contra la decisió del jutge d'anul·lar el judici, però va ser desestimat. Ara, mentre les defenses es preparen per afrontar una possible repetició del judici, una de les opcions que hi ha sobre la taula és la de la via del recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Després del judici del mes de març, que va durar dos dies, la magistrada va considerar que no hi havia proves suficients per demostrar els delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques pels quals se'ls acusava. De fet, en un inici, la querella que la Fiscalia va presentar el 14 de setembre del 2017, d'on arrenca tot aquest procés judicial, també acusava els cinc síndics d'un delicte de malversació de fons públics, una acusació que va caure després de la instrucció del cas.