Sessió d'investidura

Sis curiositats d'un discurs de Prohens de 72 minuts i en català

Des d'una cita de Miquel Costa i Llobera a multitud de crítiques al Govern d'Armengol, la candidata del PP ha afrontat la primera jornada de la investidura, tot i que fins dijous no serà presidenta

Els diputats del PP han aplaudit dempeus el discurs de Prohens
03/07/2023
3 min

PalmaEl discurs de Marga Prohens de la primera jornada per investir-la presidenta del Govern ha durat 72 minuts i l'ha fet íntegrament en català. La candidata del PP ha fet, a més, distintes referències lingüístiques, després de la multitud de crítiques que ha rebut per l'acord assolit amb Vox. Ha fet incís a eliminar el requisit lingüístic a la sanitat perquè és "dissuasiu". Ha insistit en la llibertat d'elecció de llengua a l'educació, i ha dit que serà "sempre tenint en compte que hi ha dues llengües oficials". "No exigir el català als metges no ens fa enemics de la llengua", ha exclamat.

S'esperaven més assistents a la sessió d'investidura de la qual finalment ha assistit. La sala de Passes Perdudes del Parlament, contigua a la sala plenària, s'ha omplert de cadires buides, i hi havia representants del PSIB, del PP o d'El Pi, entre d'altres. De batles populars, només hi ha hagut les de Llucmajor i Andratx (Xisca Lascolas i Estefanía Gonzalvo), els de Palma i Marratxí (Jaime Martínez i Jaume Llompart), el d'Escorca (Antoni Solivellas), Maria de la Salut (Jaume Ferriol), Alaró (Llorenç Perelló), i Es Castell (Lluís Camps).

El discurs de Prohens s'ha iniciat recordant que aquest 2023 es compleixen 40 anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, obviant que l'acord per governar en solitari l'ha fet amb un partit que renega de les autonomies i que, com va reconèixer el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), vol entrar en el sistema per retornar competències a l'Estat i, així, reduir l'autogovern.

Vox, per la seva banda, s'ha volgut fer notar quan Prohens ha citat els temes que ells enarboren: la suspensió de la LOMLOE, la defensa de la propietat privada i "la persecució de l'ocupació" i l'eliminació del requisit lingüístic, entre d'altres. De fet, la llengua s'havia convertit en el gran tema de debat i negociació entre els dos partits per estampar la firma. Finalment, Vox ha guanyat la partida, tot i que es reconegui que a les Balears es parlen el català i el castellà.

Els aplaudiments de Vox no només han estat enmig del discurs. Quan Prohens ha finalitzat la intervenció, de 72 minuts, els diputats del PP s'han posat dempeus i han aplaudit efusivament. Els representants del partit d'extrema dreta ho han fet asseguts, mentre que els diputats d'esquerra s'han mantingut en silenci.

Bertrand Russell i Miquel Costa i Llobera

De tots els discursos amb un tarannà institucional s'esperen algunes citacions de personatges il·lustres. En el cas de Prohens, els elegits han estat dos. Per una banda, el premi Nobel de literatura i filòsof britànic Bertrand Russell, qui va dir que "un liberal es distingeix no tant pel que defensa com pel tarannà amb què ho defensa, la tolerància antidogmàtica, la recerca del consens i el diàleg com a essència democràtica". La segona citació se l'ha reservada per al final de la intervenció: "Amb el mateix esperit que el pollencí Miquel Costa i Llobera animava els joves amb aquell 'Siau qui sou, mes no us tanqueu ombrívols dins una llar històrica sense horitzons. Volau sobre les terres enfora, amunt com l'àguila!', vull unes Illes que no oblidin les seves arrels, el nostre caràcter, les nostres tradicions, la nostra cultura".

Prohens ha recordat Armengol

La candidata del PP ha dedicat moltes paraules al Govern de Francina Armengol, i no precisament positives. Ha dibuixat, referint-se a Armengol, què no faria com a presidenta. Així, Prohens creu que l'expresidenta del Govern "ha fet befa" de l'oposició quan "ha aixecat la veu", "ha reprès els agents socials o les entitats de la societat civil quan han fet qualsevol crítica", i "s'ha tancat al Consolat i ha menyspreat els problemes de la resta d'illes". De Menorca, n'ha dit que ha estat "l'illa de les prohibicions i de les restriccions", d'Eivissa que "ha estat una illa de segona en l'accés a la salut", i de Formentera que "ha estat ignorada, només recordada a les portes d'una campanya".

stats