Un de cada sis municipis de les Balears ha tingut més d'un batle en aquest mandat

PalmaEls pactes electorals en els ajuntaments són molt habituals per conformar un equip de govern que tingui majoria absoluta i aporti estabilitat. Segons l'aritmètica de regidors entre els partits que formin part de l'acord, es pot establir que es comparteixi la batlia, amb els mateixos anys cadascú, o de manera equitativa tenint en compte el nombre d'edils obtinguts. Del 2019 al 2023, ja sigui per pactes electorals, mocions de censura o dimissions obligades, a les Balears hi ha hagut 11 municipis que han tingut més d'una persona al capdavant del Consistori.

Aquesta és la xifra més baixa des de la legislatura 1987-1991, quan únicament es va donar aquesta situació a Capdepera, Ciutadella, Felanitx, Maria de la Salut i Santa Margalida. En les dues eleccions anteriors només es va donar a Selva (1983-1987) i Manacor (1979-1983). El nombre més alt es va produir entre el 2007 i el 2011, quan fins a 26 municipis van tenir més d'un batle, una dada que s'ha reduït progressivament en els següents comicis fins als 11 d'aquests quatre anys. Anteriorment, foren 18 (2015-2019) i 20 (2011-2015).

Gran part dels casos s'han degut als mateixos pactes de govern. L'octubre de 2021 Alejandra Ferrer (Gent per Formentera) va traspassar la vara municipal a Ana Juan (PSIB), un càrrec que és al mateix temps el de la presidenta del consell insular, creat el 2007 amb la reforma de l'Estatut. Es dona el cas que el darrer batle socialista de Formentera fou Bartomeu Ferrer, ara fa 30 anys, que és el pare de la candidata de Gent per Formentera.

A Alcúdia, el juny de l'any passat Domingo Bonnín (El Pi) es va convertir en batle, succeint Bàrbara Rebassa del PSIB, que ho va ser des del 2019. Un cas similar al de Santa Eugènia, on els socialistes i Feim Santa Eugènia s'han repartit el lideratge del Consistori de manera igualitària. L'acord entre el Grup d'Independents de Son Carrió (GISC) i el PSIB a Sant Llorenç des Cardassar va fer que el novembre de 2021 Mateu Puigròs deixàs de ser batle del municipi –ara ho és el socialista Pep Jaume–, un càrrec que tenia des del 1995. Si hagués arribat fins a finals d'aquesta legislatura, hauria igualat Maria Antònia Munar (batlessa de Costitx entre 1979 i 2007 amb UCD, UM i El Pi) i Vicent Guasch (batle de Santa Eulària des Riu entre 1979 i 2007 amb AP i PP) com a batle amb més anys en un ajuntament de les Balears

Aquesta transició 'tranquil·la' també va ocórrer a Pollença, Muro i Santa Margalida. En el primer cas, Tomeu Cifre (Tots per Pollença) i Andrés Nevado (Unió Mollera Pollencina) n'han estat els batles. En el segon, Antoni Serra (Convergència Democràtica Murera) i Miquel Porquer (El Pi, que mai havia liderat el Consistori). Finalment, a Santa Margalida ho han estat Martí Torres, del PP, i Joan Monjo, de Convergència, el mateix pacte que la legislatura 2015-2019.

Sant Josep de sa Talaia ha tingut dos batles, però tots dos del PSIB i de manera obligada. Amb la remodelació del Govern que va fer Francina Armengol el febrer de 2021, el que era el batle del municipi eivissenc, Josep Marí, va entrar a l'Executiu com a conseller de Mobilitat i Habitatge –ara és el candidat socialista al Consell d'Eivissa– i Ángel Luis Guerrero va passar a ocupar el seu lloc.

Mocions de censura i dimissions

Pep Lluís Pons, el candidat de MÉS per Búger, fou investit batle del municipi gràcies als vots inesperats del PP, per no donar la batlia al PSIB, que fou el partit més votat. Després d'uns mesos d'inestabilitat, Pons va dimitir, i el cap de llista socialista, l'independent Pere Torrens, va assumir la batlia. El fet d'estar en minoria el va empènyer a incloure la regidora del PP, Coloma Capó, a l'equip de govern. Des del PSIB insular van forçar els regidors a abandonar la militància. "El PSIB no forma govern amb el PP, mai i sota cap circumstància, va afirmar el que llavors era secretari d'organització dels socialistes de Mallorca, Miquel Àngel Coll.

Un cas semblant de 'pacte antinatural' fou el de Maria de la Salut. La legislatura s'inicia amb un pacte entre El Pi (amb Biel Mas com a batle) i el PSIB, governant en minoria amb l'abstenció del PP. L'octubre de 2020, els populars i la marca municipal de MÉS, X Maria, fan una moció de censura i governen amb coalició i majoria absoluta. Bernat Quetglas (X Maria) i Jaume Ferriol (PP) n'han estat els batles.

Així i tot, el cas més particular ha estat el d'Andratx, amb quatre batles en aquests quatre anys. L'acord inicial donava un any de batlia a Katia Rouarch (El Pi), un altre a Joan Manera (MÉS) i dos a Antoni Mir (PSIB). Quan aquest últim tenia la vara municipal es tirà endavant una moció de reprovació en contra seva, i obrí la porta a una moció de censura impulsada pel PP, Ciutadans i El Pi, que convertí Estefanía Gonzalvo (PP) en la batlessa.

Felanitx, l'excepció

El pacte inicial de govern entre PSIB, El Pi i Bloc per Felanitx –el mateix pacte que entre 2015 i 2019– era que el regionalista Jaume Monserrat havia de ser el batle només els dos primers anys. Així i tot, després d'una crisi política en el Consistori, Monserrat va trencar amb els socis i l'octubre de 2020 va pactar amb el PP de Catalina Soler, el que li ha possibilitat ser el batle tota la legislatura. Els sis edils populars i els dos d'El Pi es quedaven a un de la majoria absoluta, i van incorporar l'exsecretari general del PSIB local, Joan Aznar, com a regidor no adscrit.