El sistema tarifari, el gran trencaclosques per bonificar el transport a Mallorca

PalmaEl sistema tarifari dels Transports de les Illes Balears (TIB) és el gran trencaclosques que entorpeix calcular al Govern el cost que tindria traslladar la gratuïtat dels abonaments ferroviaris anunciada per Pedro Sánchez a Mallorca, l’única illa que té el transport ferroviari en mans de l’Executiu autonòmic. Aquesta bonificació del 100% sols és aplicable als trens de mitjana distància de titularitat estatal de Renfe. Això no obstant, el Govern vol que els ciutadans illencs puguin gaudir de la mateixa mesura, però les diferències del model tarifari i el fet de tenir-ne les competències complica donar una resposta ràpida. A diferència dels abonaments dels trens estatals que tenen un preu tancat, el sistema illenc és progressiu –com més viatges, més abaratiment del cost– i mixt, en el sentit que engloba el bus i el tren.

En primera instància, dia 25 de juny Sánchez va avançar una rebaixa del 50% del bitllet per als trens de competència espanyola; però, en el cas en què el transport és de titularitat autonòmica o local, com és el cas de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) o les línies de busos insulars, l’executiu estatal va oferir assumir un 30% de la rebaixa, mentre que els governs autonòmics i els ajuntaments o consells insulars haurien de fer-se càrrec del 20% restant. Durant el Debat de política general, el cap de govern finalment va assegurar que els abonaments multiviatge de Renfe serien gratuïts entre l’1 de setembre i el 31 de desembre.

Fonts de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge han avançat que s’estan estudiant totes les possibilitats que hi hauria per aplicar aquesta mesura a Mallorca. L’anunci de Sánchez dimarts va capgirar els plans del Govern, que estava calculant la fórmula per assumir conjuntament la rebaixa del 50% inicial. Així i tot, des del primer moment estan en contacte directe amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i la secretària d’Estat de Transport, Isabel Pardo de Vera. D’aquesta manera, ara les fórmules abasten tots els escenaris, des que la rebaixa sigui del 30% fins a la bonificació del 100%, a més que es pugui aplicar també als autobusos, i no solament als trens, i el fet de si se’n fa càrrec el Govern balear o l’espanyol.

El problema que dificulta el càlcul, però, és conèixer la despesa real que suposaria sufragar el preu dels bitllets. El sistema tarifari a Mallorca és progressiu: té en compte quatre zones i el preu de cada viatge varia segons el nombre de salts que es fan. Per tant, com més lluny s’estigui de Palma, més car és el viatge. D’altra banda, el preu del bitllet s’abarateix com més trajectes es fan durant un mes. En canvi, com que Renfe i Rodalies funcionen amb un sistema d’abonaments amb un preu tancat, la transposició al sistema tarifari illenc, diferent i més complex, es dificulta.

Per l’Associació dels Usuaris del Tren, aquest sistema “és pervers, són tarifes mercantils i comercials que perjudiquen aquells més vulnerables”, critica el portaveu de l’entitat, Guillem Ramis. Així i tot, des del Govern sempre han defensat que és un sistema que incentiva l’ús del transport públic, ja que com més viatges es fan, més doblers s’estalvien, tot i que els usuaris consideren que “està centrat a penalitzar els usuaris ocasionals”. Així, l’associació pensa que s’haurien de plantejar “mesures que afavoreixin els usuaris de cap a cap d’any”, recalca Ramis.

Fonts de la Conselleria de Mobilitat expliquen que, quan estiguin enllestits els càlculs, podran presentar una proposta ferma al Ministeri i, a partir d’aquí, començar les negociacions per veure si el Govern n’assumeix tot el cost o hi ha alguna via perquè els doblers procedeixin dels Pressupostos Generals de l’Estat. “Hi ha una voluntat política d’abaratir els costos dels bitllets, però s’ha de mirar la fórmula més adequada”, afirmen les mateixes fonts. El Govern pretén continuar així amb la línia de mesures com l’impuls de la gratuïtat en el TIB per als joves menors de 17 anys. 

Si s’utilitzen les darreres dades d’ussuaris facilitades per la Conselleria, el cost màxim que suposaria la gratuïtiat del 100% de la Targeta Intermodal superaria els 76 milions d’euros, si es té en compte que les xifres del maig, època en què la gent va a treballar i a la universitat diàriament, es podrien generalitzar als mesos de setembre a novembre, i les del juny, quan part dels usuaris agafen vacances, a les del desembre, un mes amb nombrosos festius. Sabent que el 52,60% dels usuaris viatgen amb la Targeta Intermodal –el sistema que es bonificaria–, 1.247.054 usuaris podrien agafar el tren de setembre a desembre. La despesa mensual d’un usuari que parteix de la zona 3, la més cara, és de 61,07 euros. Per tant, el cost màxim que hauria de sufragar l’Administració en cas que decidís pagar el 100% del preu del bitllet és de 76.157.617 euros.

Ara bé, qui es farà càrrec realment d’aquesta despesa? Des del PSIB afirmen que serà difícil aconseguir la gratuïtat dels abonaments dels trens a Mallorca des de Madrid, ja que si l’Estat bonifica un transport que és competència autonòmica, “s’hauria de fer també amb el metro de Madrid o Barcelona, no és una negociació bilateral”. “Serà complicat que es negociï arribar al 100%”, detallen.

A més, el fet que Mallorca sigui l’única illa amb transport ferroviari i amb les competències de mobilitat en mans del Govern podria suposar un greuge comparatiu respecte de les altres illes amb una mobilitat pública que es limita al bus i amb la titularitat de la gestió.

Tot i que el Govern ha anunciat el traspàs competencial a Mallorca, encara no hi ha data marcada. És per això que els ecosobiranistes, a través del secretari general, Jaume Alzamora, asseguren que “no pot dilatar-se més. La institució insular ha de ser l’únic gestor de la mobilitat insular”, matisa. Avança que la seva intenció és iniciar les gestions amb el Govern per poder començar la pròxima legislatura “amb la gestió plena”.

Els que ja tenen les competències, els consells de Menorca i Eivissa, es comencen a moure per obtenir una bonificació o reduir personalment les tarifes, tot i que des de Madrid s’ha deixat clar que, de moment, la mesura anunciada per Sánchez s’aplicarà només al transport ferroviari de competència estatal, per bé que des de l’Executiu asseguren que es faran passes per alleujar la càrrega pressupostària illenca.

El conveni ferroviari

El gener de 2020, qui va ser secretari d’Estat de Transports, Pedro Saura, es va comprometre amb l’exconseller balear d’aquesta matèria, Marc Pons, a firmar el conveni ferroviari, executar-lo i incloure’l en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de l’any següent, per finançar els projectes del Pla Director de Mobilitat de l’Arxipèlag. El conveni, segons incideixen des de MÉS per Mallorca, es xifraria en uns 300 milions i “permetria acabar el tren de Llevant, però ara parlam de coses menors”.

Aquesta partida de doblers no ha arribat, un fet que l’oposició illenca critica. “Ni hi és ni se l’espera, és una de les promeses que ha passat amb el temps”, afirma el portaveu d’El Pi, Josep Melià. “Està exhaurit i liquidat”, lamenta el portaveu popular, Antoni Costa. “La foto de Raixa pel factor d’insularitat tenia conseqüències, i és la renúncia al conveni ferroviari i al de carreteres amb els consells”, afegeix. Fonts socialistes apunten que “a finals d’estiu podríem tenir notícies en aquest sentit”, tot i que admeten que amb l’anunci del factor d’insularitat “s’havia de replantejar la negociació, a més que hi ha alguns problemes en qüestions tècniques”.

El senador autonòmic de MÉS, Vicenç Vidal, indica que hi hauria altres vies per arribar a una reducció de les tarifes, a banda del conveni ferroviari, i sense centrar-se necessàriament a abaixar de manera directa els preus dels bitllets. Així, es podria establir un crèdit extraordinari de subvenció directa des de l’Estat al Govern i consells insulars, però es necessitarien els càlculs que està realitzant en aquests moments la Conselleria, en el cas de Mallorca. “Tenim el Règim Especial (REB), que ens ajudaria a fer front a la crisi, també ajudes al transport per abaixar els preus i que arribin les mercaderies per via marítima més barates, o un IVA diferenciat, d’un impacte més directe”, subratlla.

Per part seva, Costa rebutja incloure ajudes per al transport ferroviari en el REB, ja que “està pensat per a mesures estructurals i permanents, i aquesta és una qüestió conjuntural, no convé mesclar les coses”. “Ho ha de solucionar econòmicament l’Estat, i el Govern també, però amb igualtat de condicions amb els consells insulars”, declara.

Els partits es mouen

Els partits ja es comencen a moure per aconseguir ajudes estatals al transport illenc. La setmana que ve Vidal presentarà una Proposició No de Llei al Senat amb mesures per fer front a la inflació, i una d’elles es referirà al transport. Ciutadans, per la seva banda, ha registrat una pregunta escrita al Parlament en què demana per les accions del Govern per reduir les tarifes i la resposta que s’ha obtingut des del Ministeri. “Hi estam molt damunt”, destaca la líder del partit, Patricia Guasp. El PP està a l’aguait de veure com es desenvoluparà la proposta anunciada per Sánchez. “Falta molta concreció, sembla improvisada, i no té sentit pressionar el PP estatal, hem de veure com es materialitza per presentar algun tipus d’iniciativa”, afirma Costa. En la mateixa línia es troba El Pi, que recalca la possibilitat de presentar alguna proposta al Parlament –hi ha un ple d’aquí a dues setmanes, en principi– per demanar a l’Estat que “faci extensible a les Balears els beneficis que es volen aplicar al transport públic”.