Sobiranisme, entre l’amenaça històrica de ser engolit i la resistència permanent
Els partits sense vincles amb Madrid encaren les eleccions generals en un entorn de canvi demogràfic i sense l’altaveu dels grans mitjans
PalmaEl 27 de juliol del 1999, dia en què Francesc Antich va prometre el càrrec com a president, habitaven les Balears poc més de 821.000 persones. El dia que Marga Prohens accedesqui al càrrec, els habitants de l’Arxipèlag seran més d’1.200.000. Si ‘l’ànima’ d’aquells que varen ser testimonis del primer Pacte de Progrés era més monocolor, el background –terme anglès que fa referència als orígens i les experiències vitals– dels que tindran Prohens com a presidenta del Govern serà molt més divers. Aquesta policromia social, però, contrasta amb la reducció de la diversitat política a causa d’una tendència a l’alça cap al bipartidisme.
“Amb el creixement demogràfic desmesurat dels darrers 20 anys, és un miracle que partits com MÉS i El Pi continuïn existint. I ho és encara més si es té en compte la influència que exerceixen alguns mitjans audiovisuals que emeten des de Madrid, amb una tendència espanyolitzadora i filofeixista. Per a una part important dels balears, són l’única font d’informació”. Aquesta és la reflexió que llança Pere Sampol, que va ser cap de la llista del PSM-Entesa al Parlament el 1999. Sampol, que va ser vicepresident del Govern d’Antich, afegeix que les diferències entre les formacions que no obeeixen Madrid i els partits d’encunyació estatal suposen “un combat desigual”.
Al comicis que trencaren l’hegemonia del PP, el PSM-Entesa va fer a les Balears 42.740 vots, una xifra que representava gairebé el 12% dels vots emesos. En aquella convocatòria, 26.640 persones, és a dir, gairebé un 7,5% dels que votaren, es decantaren per Unió Mallorquina. Diumenge passat, les sigles hereves d’aquests dos partits feren 37.042 vots (MÉS) i 16.774 (El Pi). Aquesta quantitat representa el 8,3% en el cas de la llista liderada per Lluís Apesteguia, mentre que la llista encapçalada per Josep Melià no arribà al 4% dels vots i no va obtenir representació –cal un 5%.
“Al tombant de l’any 2000, els resultats del PSM situaven el partit per poder parlar de tu a tu amb les formacions estatals. No és possible comparar els resultats dels sobiranistes d’aquí amb els del País Basc i Galícia. Les poblacions d’aquí i d’allà han evolucionat de manera diferent.”, explica Sampol.
Pel president d’El Pi, Tolo Gili, que la formació no hagi entrat al Parlament “és el resultat de no tenir mitjans que facin d’altaveu” al seu missatge. Tot i això, Gili considera que “El Pi ha aturat el cop de l’envestida de Madrid”, perquè “són dos els consellers que han entrat al Consell de Mallorca”. “Tot i no tenir representació al Parlament, n’estam satisfets, del resultat al Consell. Fins a la matinada no es va donar per segur el segon conseller. Va ser un esclat d’alegria, perquè el 2011 Convergència per les Illes [formació hereva d’UM, després de dissoldre’s] no va entrar ni al Parlament ni al Consell. Els resultats d’ara, per tant, són un canvi significatiu”, argumenta el president de la formació.
“Contacte de tu a tu”
“Ja en pots fer, de tuits, perquè, en el cas d’El Pi, la formació és forta en el contacte de tu a tu. Nosaltres som un partit al qual les televisions no ajuden gaire. És perquè som un partit insularista? Per ventura sí, però també veim que iniciatives com la de Revilla a Cantàbria fins ara han obtingut bons resultats. És ver que aquest home es passeja per les televisions espanyoles, i diria jo que de vegades ofereix una imatge un poc caricaturesca, però riu-te’n tu!”, explica el president d’El Pi en relació amb el candidat del Partit Regionalista de Cantàbria, que diumenge passat va perdre 7 diputats.
Serà dimecres quan El Pi decidirà si concorren a les eleccions generals. “Partim d’un moment delicat perquè, a diferència de la subvenció que rebrà el PP pels resultats obtinguts, la nostra serà molt petita. Serà difícil fer campanya amb aquestes condicions”, avança Gili.
Sobre la possibilitat que MÉS concorri amb Sumar a les eleccions generals, Sampol assegura que “és una oferta a estudiar si garanteixen un lloc de sortida”. En canvi, segons l’exlíder del PSM, no s’hauria de tenir en compte si just “és una opció estatal que se serveix de MÉS per arribar al Congrés”. “Tanmateix, jo no hi vull influir, en aquesta qüestió. S’ha de decidir de manera democràtica”, diu Sampol.
