El sobiranisme a Mallorca: un món polític que difereix del carrer

PalmaL’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), Endavant Mallorca, Mallorca Lliure, Arran Palma, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CUP Palma... A les Balears, i concretament a Mallorca, conflueixen multitud d’associacions i entitats que sorgeixen d’una mateixa arrel: la lluita per estendre l’ideal de sobiranisme arreu de l’illa, prosseguir amb l’autodeterminació i acabar assolint la independència.

Així i tot, la fricció ideològica i estratègica desemboca en una divisió d’aquest moviment associatiu que, en l’àmbit polític, es pot veure representat en una única proposta de partit parlamentari: l’esquerra de MÉS per Mallorca, declaradament sobiranista i proper al ‘dret a decidir’. “Defensam que es decideixi lliurement el que es vol ser. Formam part dels Països Catalans, però el procés s’ha de centrar en cadascuna de les illes”, afirma el coordinador ecosobiranista, Lluís Apesteguia. El líder de MÉS reconeix que dins la mateixa formació hi ha diversos corrents: els qui creuen en una unió amb Catalunya i el País Valencià, els qui se centren en una sobirania purament mallorquina i els que reclamen un projecte confederal en l’àmbit espanyol.

Aquesta divisió d’opinions també es dona dins una altra proposta política, El Pi, un partit de centredreta considerat igualment sobiranista, quant a aconseguir les màximes quotes d’autogovern –ser sobirà en el propi territori–, però sense fer la passa d’anar pel camí de l’autodeterminació. “En els estatuts ens definim com a autonomistes, encara que tenim clar que volem governar-nos tant com puguem”, declara el secretari general del partit, Tolo Gili, qui assenyala que la relació actual amb Espanya “no ens agrada”, i aposta per un federalisme a l’estil alemany o nord-americà. “Dins El Pi hi cap molta gent, des d’independentistes fins a autonomistes, i això ens enriqueix”, destaca. De fet, la formació té previst organitzar un congrés o convenció amb vista a l’estiu, en què es clarificarà la posició ideològica, ja que termes com regionalisme, nacionalisme o sobiranisme “avui dia s’han pervertit”, lamenta.

Divisió entre la política i les associacions

En les darreres eleccions autonòmiques del 2019, MÉS per Mallorca va obtenir un total de 39.000 vots, 20.000 menys que en les del 2015, el qual va ser el millor resultat històric del partit. És aquest el sòtil electoral del sobiranisme mallorquí autodeterminatiu o, d’altra banda, n’hi ha que no s’hi senten representats? “Hi ha una certa salut d’aquest espai, sense esdevenir majoritari, que és al que aspiram”, subratlla Apesteguia. “No defensam un estatus polític concret, sinó poder decidir sobre els temes”, afegeix. 

Aquest punt possiblement és el que provoca un major distanciament entre el món polític i l’independentisme associatiu. “Des del nostre punt de vista, MÉS no ha fet prou incís en el sobiranisme. No en posam en dubte la ideologia, però podria anar més enllà”, especifica el president de l’Assemblea Sobiranista, Joan Planes.

Algunes de les crítiques van dirigides al fet que MÉS no pugui marcar l’agenda política sobiranista davant el principal soci del Pacte, el PSIB, per la seva posició minoritària dins l’Executiu. “MÉS ha estat en governs amb partits de caràcter estatal i veim que no ha fet iniciatives per tensar en aquests aspectes”, assenyala Pere Joan Mas, militant d’Endavant Mallorca, una associació que, juntament amb la CUP Palma, Arran i el SEPC conformen l’Esquerra Independentista de Mallorca. “S’ha de ser honest: en unes eleccions, cadascú té la força que té, el que hem de fer és intentar que el suport electoral de projectes sobiranistes sigui tan gran com sigui possible”, argumenta Apesteguia.

Però no tot són diferències quant a l’horitzó d’independència de les associacions i d’autodeterminació de MÉS, al carrer tampoc hi ha una unitat d’acció. “Està dividit i aquest és un dels problemes: no ens sabem posar d’acord en segons quins temes”, explica Biel Fiol, militant de Mallorca Lliure. D’una banda, hi ha entitats com l’ASM, que aspiren a ser independents però sota un moviment totalment transversal, a l’estil de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aglutinant sensibilitats tant de l’espai de la dreta com de l’esquerra. “Som monotemàtics, ja que volem l’extensió del sobiranisme per arribar a una independència que pugui beneficiar els ciutadans”, destaca Planes. “Tenim socis d’El Pi, de MÉS i de la CUP”, continua, fent veure la transversalitat de l’entitat.

D’altra banda, però, gran part de l’espectre juvenil del moviment s’aglutina en marques com la CUP Palma, Arran i Endavant Mallorca, integrades en la ja anomenada Esquerra Independentista. “No ens emmarcam només en la independència, sinó també en un model de canvi social cap al socialisme”, exposa Climent Tortella, d’Arran Palma. 

Aquest model no lliga amb la transversalitat de l’ASM ni amb la proposta de MÉS, i és per això que la CUP Palma, pensant en les eleccions municipals del 2023, està fent passes per unificar-se amb Crida per Palma i presentar una candidatura conjunta als comicis de Ciutat, al marge de MÉS. “També existeix l’assemblea de la CUP Tramuntana, que fa feina en distints municipis, i alguns projectes més. S’ha de veure si és possible presentar-se en altres municipis de Mallorca, fer feina de base i després ja es veurà”, explica el militant d’Arran Palma. Per tant, el 2023 podria marcar l’inici d’un altre partit sobiranista a escala municipal, però de caire purament independentista.

La influència del Procés català

Una altra qüestió és fins a quin punt els plantejaments sobiranistes que es donen a les Balears són totalment independents, o fins on estan influenciats o subordinats al que passa a Catalunya i en el seu Procés. “Pot agradar més o menys, però hi ha una influència clara. Si hem d’aprendre d’alguna banda, és d’allà”, assenyala Biel Fiol, de Mallorca Lliure. “Si hi ha un moviment polític potent a Catalunya, ens influeix”, reconeix Pere Joan Mas, però puntualitza que “l’èxit del sobiranisme a Mallorca depèn de tenir una proposta pròpia arrelada a l’illa”. “Tenim un autonomisme total i absolut des de l’ASM, però som ben conscients que compartim el mateix objectiu”, explica per part seva el president de l’entitat.

Una part d’aquesta influència pot radicar en l’èxode anual de joves de les Balears que es dirigeixen a Catalunya, sobretot a Barcelona, per començar-hi els estudis universitaris. Allà entren en contacte per primer cop amb la militància associativa o política del món independentista. “Quan un té 18 anys, és més divertit militar a Catalunya que a Mallorca, sembla que és la manera d’introduir-se en la vida de Barcelona”, assumeix Fiol. De fet, segons recorda Tortella, d’Arran Palma, hi ha casos de joves que, després de militar a Arran quan són a fora, “s’adonen que fa 18 anys que existeix l’assemblea a Mallorca”. Per tant, és Catalunya qui introdueix gran part del sector juvenil en aquest món, fet que pot provocar una certa preeminència de la visió catalana.