Catalina Cirer: "Tenim un soci que vol tancar l'IBDona perquè diu que fa massa i una oposició que diu que fa massa poc"

PalmaHa estat batlessa de Palma, delegada del govern espanyol a les Balears i consellera insular de Benestar Social. Catalina Cirer ha ocupat alguns dels càrrecs de més importància a les institucions de les Illes i ara afronta una nova etapa al Govern, aquesta vegada com a consellera de Famílies i Afers Socials. Tot i que destaca el bon estat en què ha rebut el llegat de Fina Santiago, reconeix que hi ha certes qüestions que li preocupen, com els prop de 17 mesos de llista d'espera a Discapacitat i la Unitat Terapèutica d'Abús Sexual Infantil. Ara bé, un dels pesos pesants de la seva Conselleria és, precisament, una novetat: Cirer incorpora l'Institut Balear de la Dona a la seva cartera, una entitat que defensarà davant el seu soci de govern, Vox, "per convèncer-lo que és necessària".

Aviat farà 100 dies que sou la consellera de Famílies i Afers Socials. Què us ha ocupat i preocupat, aquest temps?

— Hem hagut de configurar equips i una nova estructura de la Conselleria, que difereix un poc de la d'abans, i començar a conèixer la situació. Estam ocupats en tot i per tot, i preocupats per algunes coses que hem trobat. Una d'elles és la llista d'espera a Discapacitat, que no crec que enguany posem a zero. A hores d'ara hi ha 17,5 mesos d'espera de mitjana a les Balears per rebre una valoració, i quasi 10.000 persones a la coa. De la mateixa manera, en tema de menors, les UTASI (Unitat Terapèutica d'Abús Sexual Infantil) tenen una espera de set mesos. Per això, s'han de contractar psicòlegs tant sí com no. També estam preocupats de veure que hi ha una aportació de fons europeus que no estan executats i als quals s'ha de donar sortida. Si no ens donen una pròrroga, hauran d'estar gastats dia 31 de desembre, i això és pràcticament impossible. A més, tenim encallada la reforma de l'alberg d'Alcúdia, que esperam resoldre aquesta legislatura.

Com ha canviat l'organització de la Conselleria amb aquesta reorganització?

— Abans era d'Afers Socials i Esports. Ara és de Famílies i Afers Socials, i hi ha gent que demana per què aquesta denominació.

Exacte, per què Famílies?

— La competència són els Afers Socials. Però a qui va dirigida és a les persones i les agrupam en la terminologia de Famílies, per evidenciar que la nostra acció de govern va enfocada a les persones. D'altra banda, Esports desapareix. Hem llevat una direcció general, que era la de Planificació, que assumeix la Direcció General de Serveis Socials. Per tant, hi ha quatre direccions generals. I hem assumit com a novetat les competències d'Igualtat i Diversitat, de manera que l'IBDona també forma part d'aquesta Conselleria.

I a què fa referència aquest plural de Famílies: és per englobar-ne tots els tipus, incloses les de progenitors del mateix sexe, per exemple?

— Feim referència a qualsevol unitat de convivència que estigui articulada i basada en uns vincles. Cada família és un món. Vivim en una societat molt plural, on hi ha diferents realitats que conformen aquestes unitats de convivència. I sigui quina sigui, la família és el nucli central de la nostra societat, és allà on la persona troba el punt per tirar endavant el seu projecte de vida i per resoldre dificultats o compartir alegries.

I aquest plural no ha suposat cap incomoditat per a Vox, el vostre soci de govern?

— De moment, no hi han posat cap emperò. No sé si als redactors del pacte de govern els va suposar alguna dificultat o no. El que és clar és que és una realitat, i si tu assumeixes una responsabilitat de govern, ho has de fer per la realitat que vius, no perquè tu en tinguis una idea preconcebuda. Hem d'estar oberts a atendre les necessitats de tots els col·lectius.

Quant al nom, també: perquè no s'hi ha inclòs la paraula Igualtat, com havia passat fins ara amb la Conselleria que englobava l'IBDona?

— S'inclou en el nom de la direcció general: Infància, Famílies, Joventut, Igualtat i Diversitat. No hem amagat ni el nom ni la competència en relació amb aquesta matèria. No suposa cap minva.

En aquest sentit, com és governar amb un partit que demanava l'eliminació de l'IBDona?

— Nosaltres ho tenim molt difícil aquesta legislatura: tenim un soci que demana el tancament d'IBdona perquè troba que fa massa coses i una oposició que ens critica perquè troba que en feim massa poques. I com diuen en castellà: "La virtud està en el terme mitjà de les coses". Però això no ens condiciona, tenim clara la tasca que volem fer. Encara hi ha problemàtiques molt dures per a les dones, que són la violència masclista o les agressions sexuals. Hem de fer que la igualtat sigui una cosa d'homes i dones. Jo crec que el soci de govern ho entendrà i que compartirà coses que proposem, perquè són de sentit comú. I jo faré tot el possible per convèncer-los que l'IBDona és una entitat necessària a la nostra comunitat.

Vox també ha demanat per via parlamentària visitar l'IBDona. Com us preneu aquesta petició?

— Ho veig com una cosa positiva. Si tens la tranquil·litat que fas les coses que pertoquen i tens clars els arguments, ho veig com a positiu. De fet, la visita s'ha produït aquest dimecres, i s'ha valorat positivament. Però entenem que entra dins la normalitat. Hem de tenir les portes obertes de l'administració.

També parlant d'igualtat, ja teniu clar com afrontareu el vostre primer 8-M?

— Crec que és important que facem accions coordinades amb el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, perquè de vegades ens hem trobat que a la mateixa hora a diferents punts hi ha diferents convocatòries. Es mantindran les reivindicacions i les celebracions, així com les ajudes als col·lectius que vulguin sortir. En cap tema hem de dividir, però en aquest tema menys que en cap altre.

Pel que fa a allò purament relatiu a Afers Socials, quin és el llegat que trobau que us ha deixat Fina Santiago?

— Catalogar la feina de Fina Santiago és complicat, perquè són molts anys d'estar al capdavant d'una conselleria: se la sap més que ningú. Seria absurd voler donar a entendre que jo estic a l'altura de Fina Santiago en coneixement d'aquesta conselleria. És una persona molt respectada i valorada dins els serveis socials. Ens hem trobat una conselleria amb molts d'avanços en moltes coses. Es va fer un desplegament molt important de normativa, per exemple, i va posar en marxa un pla d'infraestructures important. Quant a dificultats: hem hagut de reforçar el funcionariat i hem trobat una baixa execució de fons europeus. Hi ha moltes coses que no s'han començat.

Què perilla, en concret?

— Infraestructures. Per exemple, residències, com ara alguns centres a Eivissa.

I en el cas de la que s'està fent a Son Dureta, ja hi ha data de final d'obra?

— En principi, a finals d'aquest any o principis del que ve hauria d'estar acabada. S'han de fer els equipaments i posar-nos d'acord amb el Consell Insular.

De vós també depèn l'OBIA (Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència) i algunes competències de menors. Quines polítiques dureu a terme en aquesta matèria?

— Tenim una assignatura pendent, que és nomenar el representant de l'OBIA. Ens costa trobar el perfil. Quant a menors, nosaltres tenim les competències de justícia juvenil i de joventut. Dins la primera, sí que hi ha diferents modalitats, que són Es Pinaret i Quatre Pins, que és un centre nou. D'Es Pinaret queda pendent reformar-ne tres mòduls i crear un centre terapèutic, perquè la nostra comunitat no en té i fa molts d'anys que incomplim aquesta directriu. Anys enrere, per no incomplir el dictamen judicial, s'enduien l'infant a la Península, però això suposa un desarrelament. Per això, haurem de convertir un dels mòduls d'Es Pinaret que queden per reformar, que està buit, en aquest centre terapèutic. També a Es Fusteret s'hauria de fer una reforma per poder implementar un nou centre.

Aquest centre terapèutic es podria posar en marxa aquesta legislatura?

— Hem de fer el projecte d'obres i, si ens hi posam, i si hi cap als pressupostos, podrem començar-lo. Si l'iniciam el 2024, vull pensar que el 2027 pot estar acabat.

Precisament en matèria de menors amb mesures judicials, la memòria de la Fiscalia va recollir un augment del triple de menors condemnats per delictes sexuals. Com preteneu abordar això?

— S'ha de fer molta feina en prevenció. Hi ha d'haver una bona comunicació amb els centres escolars. L'IBDona també és un bon instrument. Hi ha també un programa que nom Atura't, per conductes de violència sexual, i també s'usa en aquest sentit.

Parlant de menors, aquesta setmana el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha tornat a posar damunt la taula els 16 casos de menors tutelades que van ser explotades sexualment. Què opinau que aquests casos es continuïn usant com a arma política?

— Crec que l'aposta del Consell de Mallorca és, a partir de l'auditoria que van presentar, començar a mirar cap endavant, i que aquesta pugui donar les pautes per, si va haver-hi alguna cosa que es va fer malament, no repetir-ho. El punt que han marcat és fonamental per mirar cap endavant i no tornar a discutir el que es va parlar altres vegades.

Precisament, a la comissió d'experts que el Consell va posar en marxa per analitzar aquesta qüestió, vós vàreu reconèixer que durant el vostre mandat (2011-2015) no vàreu tenir coneixement de cap cas, la qual cosa no volia dir que no n'hi hagués. Van faltar mesures de control per detectar-los abans, atès que el següent equip de govern sí que en va trobar?

— Quan varen sortir les notícies vaig ser la primera sorpresa i vaig expressar el que havia viscut, que era que no m'havia arribat per cap via, ni directa ni indirecta, cap cas d'aquestes característiques. Potser [que no n'hi hagués cap o] que se'n produís algun, de manera esporàdica, que es resolgués amb els recursos que es tenien, i que quan es van reiterar van botar les alarmes i es va posar fil a l'agulla.