Són els joves d’avui més de dretes?

Dossier El jovent davant les urnes Desplega

1

Joves i política: no tot és indiferència

2

Són els joves d’avui més de dretes?

3

TikTok en campanya: ¿la clau per arribar als més joves?

BarcelonaEl recull de frases antològiques atribuïdes a Winston Churchill és tan extens que no fa estrany que, de tant en tant, se’n coli alguna que no va sortir mai de la seva boca. Com aquesta, que ha triomfat durant dècades per definir el pas del temps: "Si no ets liberal als 25, no tens cor. Si no ets conservador als 35, no tens cervell". Com que Churchill va ser conservador als 25 i liberal als 35 (i després va tornar a ser conservador), els dubtes sobre l’autoria estan més que justificats i certificats per la fundació que porta el nom de qui va ser primer ministre britànic. En tot cas, la frase defineix una veritat gairebé universal, almenys fins ara. Els joves tendeixen a escorar-se més a l’esquerra i a mesura que creixen es van dretanitzant. Segur? Les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) susciten si més no alguns dubtes respecte a aquest patró.

Ha cridat l’atenció, per exemple, l’actitud respecte als impostos. En l’enquesta de valoració de polítiques públiques presentada ara fa algunes setmanes, era la franja d’entre 16 i 24 anys la més partidària de totes d’abaixar-los, encara que això signifiqués una pèrdua de qualitat dels serveis públics. És una tendència, de fet, que es detecta des de fa alguns anys. El 2018 els més joves eren els més reticents a abaixar els impostos (12,6%) i, en canvi, els més partidaris d’apujar-los per millorar els serveis públics (49,6%). Avui, com en totes les franges d’edat, optarien preferentment per mantenir l’actual nivell impositiu (46,9%), però la distància entre els que els volen apujar (31,7%) i els que els volen abaixar (19,3%) s’ha reduït 25 punts.

"Hi ha certes dinàmiques nacionals que ho poden explicar, però no es tracta d’un fenomen global", explica la politòloga i tècnica de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern Berta Barbet. Segons ella, es tracta de gent socialitzada en un moment de desafecció política i en un context en què no consideren que hi hagi gaires programes socials de l’estat del benestar dels quals siguin beneficiaris. "No perceben que l’estat del benestar els aporti gaires coses a canvi", apunta, fet que atribueix, en part, "a una onada d’antipolítica" vigent avui dia.

Els joves de classe baixa (els que viuen en llars amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals) són, de fet, els que defensen de forma més vehement la rebaixa d’impostos (37,2%), gairebé vint punts més que els joves de la resta de classes socials. I l’exemple dels impostos es repeteix quan es pregunta per la gestió de la sanitat i l’educació. En el cas de la sanitat, gairebé la meitat dels joves de 16 a 24 anys pensa que és millor la privada (el 33% tria la pública) i, pel que fa a l’educació, el percentatge que tria la privada és del 28%, quatre punts per sobre de la resta de franges d’edat.

Sense interès ni informació

Tot plegat, amanit d’un desinterès creixent per la política. Amb alts i baixos, va arribar a fregar el 60% ara fa deu anys i avui amb prou feines supera el 40%. "Els joves sempre han tingut menys interès per la política, perquè en bona part s'hi té interès quan la persona té una bona integració en la comunitat i ells encara no l’han aconseguit", explica Barbet. El problema afegit és que els joves actuals parteixen d’un moment de desafecció que potser les generacions anteriors no van patir d'una manera tan evident per conjuntures com l’aparició del 15-M o l’auge del Procés (entre el 2017 i el 2018 l’interès es va tornar a enfilar al 60%, superant la majoria de les altres franges d’edat).

Els joves també són els que menys informació política consumeixen, sigui una notícia, un reportatge o un programa sobre alguna qüestió de rellevància. Només els anys més intensos del Procés van capgirar aquesta dinàmica, que ara torna a ser prou clara: a finals del 2020, el CEO detectava que un 52% de la població d’entre 18 i 24 anys s’informava poc o gens, de nou, molt lluny de la resta de grups d’edat. El CEO ha introduït recentment una nova modalitat de resposta a aquesta pregunta: "Amb quina freqüència s’informa sobre política?" Menys de la meitat dels joves s’informaven diàriament sobre política a través de la televisió, la ràdio, els diaris o les xarxes socials. Traient les xarxes, el percentatge ja es reduïa a prop del 30%, mentre que superava el 70% per sobre dels 50 anys.

¿És reconduïble la situació o els joves seguiran allunyant-se cada cop més de la política? Sense una solució fàcil, la pregunta que ens hem de fer és si aquesta és una veritable prioritat dels governants.