El Sudan, el Sàhara o Cuba: per què les Balears voten sobre l’exterior

PalmaEn aquesta segona meitat de la legislatura, des de l’inici del 2021 i fins avui, al Parlament de les Balears s’han votat un total de deu proposicions no de llei (PNL) sobre qüestions que traspassen les fronteres de l’Arxipèlag. La condemna del cop d’estat del Sudan, el passat mes d’octubre, el suport a l’activista sahrauí Sultana Khaya, retinguda pel Marroc a casa seva des del novembre del 2020, o el tractament de la problemàtica del poble cubà han estat objecte de debat entre els diferents grups polítics illencs, amb una eina legislativa que simplement insta el Govern a seguir el resultat de la votació, o marca la posició de la Cambra.

“Els partits, quan posen en pràctica aquests instruments, ho fan per motius purament electoralistes, cerquen temes de política internacional per fer que l’oponent es posicioni en debats complicats”, explica el politòleg i membre de Passes Perdudes, blog que analitza la política balear, Pau Torres. De fet, el portaveu del Partit Popular (PP) al Parlament, Antoni Costa, confirma aquesta tesi: “Som partits polítics i feim plantejaments electoralistes amb les PNL que fan referència a aspectes externs a les Balears, és la finalitat que té un partit”. Així i tot, reconeix que “més d’una vegada s’haurien de centrar iniciatives al Parlament en accions que es refereixin a les Illes”.

Aquest és el punt clau. Han de posicionar-se i debatre les Balears sobre temes en què no tenen competències, com és la política exterior? “Com a comunitat no canviarem el sistema polític al Sudan, però volem posar el focus i donar visibilitat en els conflictes que duren des de fa molt de temps”, afirma la portaveu socialista, Pilar Costa. “A vegades és necessari centrar-se en qüestions que han caigut en l’oblit”, afegeix. Torres pensa que són “marginals” els diputats especialment interessats en aquests successos de política internacional. “S’ha d’analitzar això com moviments d’interès, utilitzar les eines per guanyar visibilitat i posar en dificultats els contraris”, destaca.

El politòleg Biel Payeras, per la seva banda, destaca la importància del simbolisme en aquests posicionaments. “Es pot debatre al Parlament autonòmic sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna? Pens que sí, els gestos simbòlics són importants en política”. L’exemple clar serien les declaracions institucionals, explica, on tots els diputats es mostren a favor d’una qüestió, i on històricament, fins a la irrupció de Vox, s’ha destacat la condemna a la violència masclista.

El paper dels ciutadans

Existeix l’opinió generalitzada que la ciutadania se sent allunyada de la política, perd l’interès en el que es parla i es vota. De fet, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) així ho mostrà després de les darreres eleccions generals del novembre del 2019, quan l’expectació per aquest món és màxima, amb un 58% de la població que hi mostrava poc o cap interès. “La societat ni s’assabenta de les PNL ni d’aquests debats, i menys del que fa referència a altres països. Hi ha una desafecció per la política institucional, la idea que les coses es fan al marge del Parlament”, apunta el sociòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Alexandre Miquel. “Però si canviàs la relació entre la ciutadania i les institucions, s’arribaria a comprendre el valor d’aquestes discussions sobre àmbits ‘externs’”, diu.

Aquesta reflexió no se circumscriu en l’àmbit acadèmic, sinó que transcendeix a la política balear. El diputat de MÉS per Mallorca Josep Ferrà emfasi tza el fet que la societat “sap què és un Parlament, però no és conscient del que s’hi fa, no serveix el dia a dia a la Cambra, encara que no és una crítica cap a la institució”.

D’altra banda, un tema que les darreres setmanes ha ocupat les portades és, sens dubte, el de les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre la ramaderia intensiva i les macrogranges, un sector inexistent a l’Arxipèlag. Aquesta ha estat l’arma principal del PP contra Unides Podem i els socialistes a les eleccions que es faran aquest diumenge a Castella i Lleó, però també és una arma que ha arribat a les Balears, ja que els populars presentaren una PNL en l’últim ple del Parlament rebutjant les paraules del ministre. “Hi ha un vincle polític amb les Illes, perquè afecta directament el sector agroalimentari o ramader”, justifica el portaveu popular.

L’inici d’aquesta discussió al Parlament obre un altre debat: la presentació d’una PNL d’un contingut extern a les Balears per presumptes premisses dels partits en l’àmbit estatal. “Això ve arran de la convocatòria electoral de Castella i Lleó, hi ha partits que ho utilitzen perquè tenen instruccions de Madrid per presentar-ho pertot”, afirma Pilar Costa, reconeixent que, en el cas del PSIB, també es coordinen amb altres comunitats amb temes que “volem que tinguin certa repercussió”. “El PP ho marca més, però els dos grans partits tenen una disciplina estatal, també en temes exteriors, com iniciar discussions sobre Cuba, en el cas de la dreta”, apunta per la seva banda Ferrà.

Un fet semblant va succeir amb el Procés català, sobretot amb el referèndum del 2017. Era, i és, un conflicte que ocorre a Catalunya, però que a les Balears va arribar tant al Parlament com al Consell de Mallorca i també a distints ajuntaments. “En política tot és susceptible de debat, qualsevol tema pot estar damunt la taula”, conclou Payeras.