Suïssa es nega a col·laborar amb el jutge del Tsunami per falta d'indicis contra Rovira

Madrid / BarcelonaNova bufetada de Suïssa a l'Audiència Nacional pel Tsunami Democràtic. L'Oficina Federal de Justícia del país helvètic ha denegat de nou col·laborar amb el jutge Manuel García-Castellón perquè dubta de la imputació de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. En una resposta el passat 22 de desembre a una comissió rogatòria del magistrat instructor —avançada per El País i a la qual ha tingut accés l'ARA—, les autoritats suïsses demanen a Espanya que aclareixi "exactament" la relació entre la dirigent republicana i la mobilització de l'aeroport del Prat el dia que es va emetre la sentència del judici del Procés, així com si la llei d'amnistia que s'està tramitant al Congrés l'afectaria. Després de saber això, es plantejarà si col·labora amb la causa en cas que no tingui un "caràcter polític que impediria concedir l'assistència".

El passat 21 de novembre el magistrat havia demanat a Suïssa que localitzés el domicili de Rovira i també informació sobre els moviments d'un compte bancari des d'on suposadament s'hauria finançat Tsunami Democràtic. "Si no hi ha cap error per part nostra, el contingut és molt similar al de la comissió rogatòria de 3 de desembre de 2019, que va donar lloc a una denegació d'assistència per part de la nostra oficina", avisa el responsable de l'oficina federal, Guillaume Rousseau. Es pregunta "per què se sol·liciten moviments del compte en qüestió fins al juny de 2020, en la mesura que els esdeveniments organitzats als aeroports de Barcelona i Madrid que suposadament havien rebut suport financer a través del compte bancari esmentat van tenir lloc el 14 d'octubre de 2019".

Més enllà d'aquesta qüestió específica, Suïssa qüestiona de manera genèrica la instrucció de García-Castellón. Rousseau demana que el magistrat espanyol presenti algun indici que demostri la "implicació de Rovira en aquestes manifestacions i en les accions empreses contra funcionaris espanyols i saquejos comesos en aquest context".

Tuits de Rovira

En la sol·licitud del jutge García-Castellón s'explica que Marta Rovira hauria participat en una reunió a Ginebra on s'haurien "planificat" les accions de Tsunami. El magistrat, però, ho suposa sense demostrar-ho. De fet, l'evidència més gran que presenta per afirmar la seva participació és haver republicat ràpidament les convocatòries de la plataforma. En l'escrit, afirmava que Rovira va ser "la persona més ràpida en retuitejar el primer missatge de Tsunami". "Tan sols va tardar tres minuts a llegir el tuit, retuitejar-lo, pensar un comentari i transcriure'l (40 paraules, repartides en 225 caràcters amb espais). Se sospita, per això, que va poder estar a la reunió de Ginebra en la qual es va planificar i organitzar l'acció de Tsunami", diu.

Suïssa també dubta que els procediments emprats per García Castellón siguin els més idonis: Rousseau no entén per què el jutge vol localitzar-la mitjançant la cooperació jurídica internacional, quan considera que va poder conèixer on era "mitjançant el procediment simplificat de cooperació policial". Fa uns dies, de fet, va sol·licitar a la policia suïssa que comprovi si el diputat d'ERC al Parlament i també investigat en la causa, Rubén Wagensberg, es troba a Ginebra. Sigui com sigui, Rousseau també deixa clar que no sap quina "finalitat" hi ha en tenir la localització de la número 2 dels republicans.

Una segona negativa

Aquesta no ha estat la primera vegada que l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa nega una petició d'aquestes característiques al mateix García-Castellón. El març de 2020, també el propi Guillaume Rousseau ja va rebutjar l'assistència pel cas Tsunami. Aquella vegada Suïssa ja advertia que la causa tenia caràcter polític. En concret, Rousseau s'escudava en què la normativa europea deixa clar que "l'assistència judicial es pot denegar, entre altres motius, si la sol·licitud es refereix a infraccions considerades per la part requerida com a infraccions polítiques o com a infraccions relacionades amb infraccions polítiques".

En la carta emesa el 22 de març de 2020, també s'explica que "el caràcter polític del delicte, en cas que hi hagi delicte, constitueix un motiu d'inadmissibilitat". Això, segons l'Oficina Federal de Justícia del país els "impedia" concedir l'assistència judicial que García-Castellón els havia requerit. Suïssa també deia que la seva legislació considera "inadmissible" qualsevol procediment que sota la seva "concepció" tingui un "caràcter polític preponderant". Així doncs, quatre anys després d'aquesta primera trobada entre el magistrat espanyol i Rousseau, les posicions de tots dos continuen on eren.