La UDEF xifra la fortuna dels Pujol en 290 milions d'euros, segons 'El Español'

BarcelonaLes informacions que maneja la justícia sobre la fortuna dels Pujol es van revelant aquest agost. Si aquest matí 'El Mundo' ha avançat que les autoritats suïsses han comunicat a l'Audiència Nacional que Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident català, va ser beneficiari de dos comptes al país helvètic que van arribar a sumar 25,9 milions d'euros, dels quals 4,4 milions procedien d'un compte previ obert a Andorra; aquest vespre ha estat 'El Español' qui ha donat a conèixer novetats. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional hauria xifrat en 290 milions el botí de la família, i no provindria tot de la deixa de l'avi Florenci, pare de l'expresident de la Generalitat. Segons es desprèn d'agendes manuscrites interceptades a Jordi Pujol Ferrussola, la família hauria alimentat el seu patrimoni a través del cobrament de comissions per adjudicacions públiques a diverses empreses, que també haurien servit per finançar Convergència.

En aquest informe, de 222 pàgines i amb annexes, la UDEF relata l'existència d'una organització per cometre un "negoci criminal" que hauria prosperat majoritàriament durant l'etapa en què Pujol estava al poder. Aquesta activitat "apuntaria clarament a la comissió de fets relacionats amb la corrupció política i privada, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal", diu la UDEF, que situa Pujol Ferrussola com una peça clau del mecanisme, atribuïble a la de l'extresorer de CDC Andreu Viloca en relació al 3%.

En relació al cas dels comptes suïssos vinculats al fill gran dels Pujol, el jutge José de la Mata va lliurar una comissió rogatòria lliurada a Suïssa, en el marc de la causa que investiga Pujol Ferrusola per la presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, falsedat en document mercantil i organització criminal. En una interlocutòria datada aquest dilluns, a la qual ha tingut accés Efe, De la Mata, després d'analitzar l'informe de la UDEF amb les dades remeses per Suïssa, acorda lliurar una nova comissió rogatòria a Luxemburg per seguir el rastre dels diners. Els dos comptes suïssos, segons la informació rebuda, van ser clausurats el 2004 i el 2005 i els fons traspassats a una entitat luxemburguesa.

En la interlocutòria, el magistrat sosté que la família Pujol Ferrusola "ha aprofitat la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política/social/econòmica catalana, per acumular al llarg dels anys un patrimoni desmesurat per als seus membres, directament relacionat amb percepcions econòmiques fruit de conductes corruptes". Les facturacions milionàries realitzades a través de les societats instrumentals associades a Pujol fill, segons el jutge, "no tenen cap justificació material, no se sustenen en cap cas en la prestació real de cap servei associat al concepte que es va traslladar a les factures".

De la Mata veu acreditat que Pujol Ferrusola va recórrer a Suïssa i altres països per intentar ocultar i blanquejar els capitals obtinguts il·lícitament, "ocults a Andorra i altres jurisdiccions". En aquest context, segons la interlocutòria, l'operació més voluminosa és una transferència de 4,4 milions realitzada el 27 d'agost del 2002 des d'un compte andorrà a un compte del banc JP Morgan a Ginebra (Suïssa).

Segons la investigació, aquesta operació revela el principi d'"unitat de caixa amb el qual funciona la família", ja que, per ajuntar els 4,4 milions, el mateix dia de la transferència a Suïssa s'ingressen en el compte andorrà fons d'uns altres comptes als quals estaven o havien estat vinculats Oleguer Pujol Ferrusola, germà de Jordi, i la dona d'aquest últim, Mercè Gironès. Jordi Pujol fill va ser interrogat ja el febrer del 2016 i l'abril del 2017 per aquesta transferència i va explicar, segons el seu entorn, que van ser inversions financeres i que els diners eren seus, ja que s'havia repartit l'herència de l'avi.

Segons aquestes fonts, aquests moviments demostren que el primogènit era molt actiu en les inversions financeres amb la seva part del llegat de l'avi Florenci, però no acrediten que l'origen dels diners fos corrupte. A més, han subratllat que les xifres reflectides es refereixen al valor teòric de les seves participacions en productes financers de la societat Selecta Fund, ja que no es tracta de diners en efectiu en els comptes.

En la seva resposta als investigadors espanyols, Suïssa ha confirmat que Jordi Pujol fill tenia dos comptes a JP Morgan: un obert el 2002 i que va tancar el 2004 amb un saldo de 8 milions d'euros i un altre obert també el 2002 i clausurat el 2005, obert a nom de Selecta Fund i al qual es van transferir els 4,4 milions d'euros des d'Andorra. Selecta Fund havia estat constituïda el 2001 amb seu a les illes Verges britàniques i com a beneficiaris del compte bancari hi apareixien Jordi Pujol Ferrusola i Carlos Javier Tusquets Trias de Bes. El setembre del 2002 aquell compte tenia un saldo de 10,4 milions (inclosos els 4,4 transferits des d'Andorra), i arriba als 17,9 milions el mes de març del 2004.

Segons la investigació, els fons de JP Morgan van ser transferits a l'entitat Banque Pictet, a Luxemburg, on es van obrir dos comptes associats a Selecta Fund. D'acord amb la interlocutòria, "no hi ha cap dubte respecte al domini total de l'operativa bancària per part de Jordi Pujol Ferrusola en col·laboració amb Carlos Javier Tusquets Trias de Bes", en ultima instància beneficiaris dels actius injectats en els comptes analitzats.