Els supervivents de l’esquerra: la batalla es lliura a 23 pobles

PalmaEn un context de creixement de la dreta i l’extrema dreta als municipis de les Balears, on el Partit Popular ha crescut amb gairebé 100 regidors en aquestes darreres eleccions i ha estat la força més votada a la meitat dels pobles de Mallorca, les formacions progressistes han resistit en una vintena de municipis. En alguns d’ells han obtingut majoria absoluta, com a Puigpunyent i Santa Eugènia. En d’altres, com a Manacor, Inca i Pollença, tot i ser la llista més votada, necessitaran pactar, mentre que a sa Pobla i Montuïri el Partit Popular és el més votat, però els partits d’esquerra sumen i ho faran valer.

No hi ha un sol motiu que expliqui aquesta resistència a tots els pobles. Ara bé, el politòleg de Passes Perdudes Julián Claramunt apunta –de manera general– una desmobilització dels votants d’esquerres en aquests comicis. “Els progressistes van a votar motivats per l’esperança d’assolir un món millor i això, després de vuit anys estant al Govern autonòmic, ha estat molt complicat de transmetre”, explica Claramunt respecte de l’impacte que ha tingut el context autonòmic en la desfeta de l’esquerra a escala municipal. Idò què és el que ha passat en aquests pobles que seran governats per l’esquerra –o en tenen possibilitats– per tal de resistir aquesta onada de la dreta?

Manacor, Inca i Pollença: tenen el pacte assegurat

Tenint en compte que després del 28-M l’esquerra no té ni el Govern ni tampoc cap consell insular, Miquel Oliver (MÉS), que ha guanyat les eleccions a Manacor, es convertirà en el dirigent amb més poder territorial de les Balears. “Hem intentat revertir la distància entre la societat i l’administració, una actitud que els de dretes han consentit i mantingut: tocar el carrer, saber el que necessita la gent i explicar el que volíem dur endavant”, assegura. Ha obtingut set regidors, un més que el 2019, i això, segons Oliver, són “uns resultats boníssims, dels quals hem d’estar contents i orgullosos”. Hi coincideix el politòleg, que assegura que la campanya a la capital del Llevant –en què MÉS ha triat un color diferent del partit i ha posat el focus en el candidat local– ha resultat exitosa: “És un exemple a investigar, perquè han fet una aposta diferenciada i els ha sortit molt bé”. No es pot obviar, però, el fet que la dreta també ha crescut al municipi. En aquests comicis en què Vox ha aconseguit dos regidors i el PP ha augmentat de quatre a sis edils, el candidat de MÉS assegura que “està dolgut”, però recorda que “anys abans la dreta es presentava en un únic partit i treien majoria absoluta, mentre que ara van per separat i no sumen”, celebra.

Quant al fet que el Govern i el Consell de Mallorca estaran encapçalats per la dreta, Oliver mostra certa preocupació: “Si ens tenen en compte, no presentarem batalla, però sí que sabem que haurem d’estar vigilants perquè no ens perjudiquin”. La preocupació d’Oliver no és del tot compartida amb el candidat del PSOE a Inca, Virgilio Moreno, que revalidarà la batlia. “Ara s’obre un nou escenari, però confiam que el Partit Popular governarà per a tothom i no només per als seus”, augura. A la capital del Raiguer, els socialistes han estat els més votats, tot i que no han arribat la majoria absoluta i hauran de pactar amb MÉS. “És cert que la dreta ha pujat, però nosaltres hem obtingut uns resultats històrics gràcies a la campanya, que s’ha centrat a sortir al carrer”, explica.

A Inca i Manacor l’esquerra ja acumulava dos mandats seguits i els resultats no han sorprès tant com a Pollença, on l’esquerra no governava des del 2015. De fet, en l’anterior mandat la dreta sumava deu regidors i l’esquerra, set, mentre que ara els nombres s’han girat. “Hi ha hagut un canvi progressista importantíssim i això es deu al model de gestió d’aquest mandat”, ha assegurat el candidat socialista del municipi, Martí March, que ha estat la força més votada. March atribueix el canvi de tendència a la mala gestió de la dreta: “Els pollencins han votat en funció de la dinàmica dels darrers anys. Estaven esgotats d’un model autoritarista, opac, amb deixadesa i manca de dedicació”, apunta. A tall d’exemple, destaca les gestions “problemàtiques i opaques” de la construcció de l’hotel Formentor i la vacunació anticipada contra la covid d’una regidora: “La manca de transparència es paga”.

Esporles i Puigpunyent, feus de l’esquerra

Allà on no ha sorprès la victòria de l’esquerra i on tampoc necessitaran pactar és a Esporles i a Puigpunyent, on MÉS i el PSOE, respectivament, han aconseguit la majoria absoluta. El candidat esporlerí de PAS-MÉS, Josep Ferrà, celebra els resultats, però ha admès que en aquests comicis “ha estat més complicat perquè competíem amb quatre formacions, mentre que el 2019 només ho férem amb una”. Per això, no es pot dir que la dreta hagi pujat, però els resultats que han obtingut són destacables. El PP ha tret tres regidors i Vox, un. “Tenim la percepció que la dreta s’ha mobilitzat a través d’aquesta convocatòria que s’ha fet a escala estatal. Esporles no és immune a aquestes qüestions”, explica Ferrà. El candidat veu com un “repte” governar amb la dreta al Consell i al Govern: “Estam a l’expectativa de veure quin és el tarannà, però nosaltres no variarem el full de ruta, tenim el nostre programa i no el podem dur a terme tots sols”. El candidat del PSOE a Puigpunyent, Toni Marí, està més confiat i preveu mantenir les facilitats que les administracions supramunicipals els han donat fins ara. “Entenem que la lluita contra el canvi climàtic, per exemple, és transversal a totes les ideologies i que podrem continuar avançant en aquest tema”, apunta. Marí ha revalidat la batlia àmpliament; la dreta (PP) només ha tret un regidor i ha confirmat un cop més que es tracta d’un dels feus de l’esquerra a Mallorca.

Els bastions progessistes de Menorca

A Menorca, tres dels vuit municipis continuaran governats per partits polítics d’esquerres. Ciutadella, es Mercadal i Maó han resistit l’onada de vots cap al PP i continuaran amb els seus respectius projectes. Les llistes del PSOE han estat les més votades de les esquerres en els tres casos. La dreta (PP i Vox) a Ciutadella té 10 regidors, mentre que les forces progressistes en sumen 11, dues manco que el 2019. Per aquest motiu, la socialista Carol Cerdà és la que té més nombres per convertir-se en batlessa. Per a Cerdà no ha estat un daltabaix a escala local, però admet la davallada generalitzada i l’atribueix al fraccionament de les altres formacions d’esquerres. Cerdà, que era la primera vegada que encapçalava una llista electoral, reconeix que el canvi de color polític en altres administracions com el Consell de Menorca i el Govern afectarà l’àmbit municipal: “Abans defensàvem un projecte consolidat i comú, i ara tindrem governs amb visions diferents”.

El PSOE d’Hèctor Pons, que ha revalidat la batlia de Maó, ha aconseguit un regidor més que el 2019, mentre que l’agrupació d’electors Ara Maó n’ha perdut un i ha quedat amb quatre. Tot i això, la suma permet a l’esquerra formar govern. Pons, com Cerdà, també assenyala la resta de partits d’esquerres: “Cal que Podem reflexioni, no es poden plantejar governs ni espais d’esquerra amb baralles i disputes contínues per debilitar el PSOE”. El líder socialista confia que es respecti el model de Maó i que no es produeixi discriminació per pertànyer a un partit diferent: “Si tot va bé, serem igual de contundents que fins ara, però si és al revés, ho serem encara més”.

Es Mercadal resisteix en el centre de l’illa i no era fàcil, perquè a banda de la inèrcia de vot favorable al PP, els del 28-M han estat els primers comicis en els quals es presentava Jesús Gomila, després de més d’una dècada de Francesc Ametller com a líder del PSOE. En un recompte final d’infart, els socialistes es varen imposar a l’agrupació d’electors de l’Entesa per 27 vots i per 96 respecte del PP, que en tan sols quatre anys ha passat de 2 regidors a 4. Gomila remarca que les esquerres són els més votats a Fornells i es Mercadal, però lamenta la caiguda del Consell i el Govern. El futur batle del municipi adverteix que enduriran el missatge si es veuen perjudicats per altres administracions que fan prevaldre el color polític per damunt d’interessos conjunts “per protegir les persones, ens hagin votat o not, perquè volem governar per a tothom”.