L'entrada d'una jutge conservadora força la revisió dels indults del Procés

MadridEl Tribunal Suprem revisarà la concessió dels indults als nou líders del Procés que van ser condemnats i empresonats pel delicte de sedició arran dels fets viscuts a Catalunya la tardor del 2017. En un primer moment, la sala tercera va rebutjar l'admissió a tràmit dels recursos que van presentar PP, Cs i Vox perquè considerava que no estaven legitimats per impugnar la mesura de gràcia, però un canvi en la composició de la secció que estudia el procediment ha propiciat el nou criteri. Per tant, cinc jutges del Suprem estudiaran el fons de la qüestió i queda la porta oberta a la revocació dels indults als líders independentistes que Pedro Sánchez va atorgar el 22 de juny de l'any passat.

La decisió s'ha pres per una majoria de tres a dos, que emetran vot particular. Quan el 20 de gener d'aquest any la secció va tombar els recursos, també va ser per la mínima. Segundo Menéndez –el president–, Ángeles Huet de Sande –la ponent– i Octavio Juan Herrero van fer prevaldre la seva majoria sobre els jutges Fernando Román i Wenceslao Francisco Olea per inadmetre els recursos dels tres partits de dreta. Després d'aquella resolució, la magistrada Huet de Sande va saltar de la secció cinquena a la primera, i Inés Huerta va ocupar la seva plaça. De perfil conservador, s'ha alineat amb Román i Olea per modificar l'escenari.

Davant el primer revés, PP, Vox i Cs van anunciar que presentarien un recurs de reposició com a última oportunitat per tombar els indults al Suprem. L'escletxa que s'obria per a les tres formacions polítiques ha donat fruits i ara passa a ser una possibilitat que l'alt tribunal revoqui la mesura de gràcia als presos polítics. Els pròxims dies es donaran a conèixer les interlocutòries i els vots particulars, per bé que el Suprem ha informat que serà en la sentència final del procediment quan es donaran els arguments de per què es considera que els partits de dreta estan legitimats per recórrer.

"El govern defensa la legalitat de totes les seves actuacions. En el cas dels indults, no només la legalitat, sinó també la utilitat en pro de la convivència i recuperació de la normalitat a Catalunya", ha reaccionat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Precisament, ara el debat passarà a ser si l'indult de l'executiu estava ben prou fonamentat. Algunes de les qüestions que al·legaven els recurrents és que van ser mesures de gràcia de caràcter genèric a nou persones i no individualitzades i que la "utilitat pública" que motivava la decisió era, en realitat, l'interès polític de Sánchez per mantenir els seus socis parlamentaris. "És una primera gran victòria", ha piulat el portaveu de Cs, Edmundo Bal.

També hi ha hagut reaccions per part dels indultats. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha lamentat que "la repressió de l'Estat continua". "De la presó en vam sortir més forts i més convençuts que mai. I així ens mantindrem", ha piulat a Twitter. En la mateixa línia, l'exconseller Jordi Turull ha manifestat que les "conviccions continuen sent més fortes que les seves injustícies", i l'exconseller Josep Rull ha qualificat la resolució del Suprem de "venjança". El president d'Òmnium Cultural –entitat que presidia Jordi Cuixart, un dels indultats–, Xavier Antich, ha recordat que el seu objectiu no era "sortir de la presó, sinó enfortir la lluita per la independència". "Faci el que faci el Tribunal Suprem, això és el que ens ocupa", ha piulat. Des del Parlament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha denunciat que "el Suprem i la justícia espanyola estan altament polititzats respecte a les qüestions de Catalunya, especialment les cúpules judicials", i ha lamentat que les decisions prenguin un sentit o un altre en funció de si els jutges "són del PP o del PSOE".

Quin marge té el Suprem per revocar els indults?

La sala tercera s’encarrega de resoldre els recursos contra el decret del consell de ministres i des de l’any 2001 s’ha pronunciat més de 30 vegades, especialment en casos d’indults denegats. Hi ha, però, alguns episodis en què el Suprem ha revocat la mesura de gràcia concedida. L’extensa jurisprudència ha establert que el control judicial se circumscriu als “aspectes formals”, i en aquest àmbit no hi ha cap error aparent. Però en algunes ocasions, poques, el Suprem ha anat més enllà. Per exemple, en el cas del Kamikaze, un home condemnat per conduir en sentit contrari, es va obrir la porta a qüestionar la motivació de la mesura. El novembre del 2018 la sala tercera va revocar l'indult, entre altres motius, perquè no tenia “coherència lògica” que es concedís per raons “de justícia, equitat i conveniència social” a partir de dos informes de la Fiscalia i el tribunal que eren manifestament contraris.