El Suprem acorda que es repeteixi el judici contra Otegi pel cas Bateragune

MadridL’abril del 2017 ETA va entregar les armes i el maig del 2018 va anunciar la seva dissolució, anys després del cessament de la seva activitat armada el 2011. Tanmateix, actualment al Congrés el debat polític encara el protagonitza aquesta època del passat per la presència d’EH Bildu, partit abertzale que la dreta qualifica amb insistència d'hereu del terrorisme d’ETA. En l’àmbit judicial, el degoteig d’extradicions o judicis contra integrants o persones vinculades a la banda no s’ha aturat mai i aquest dilluns el Tribunal Suprem ho ha demostrat amb la reobertura del cas Bateragune, pel qual l’actual coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, va ser condemnat, juntament amb quatre acusats més, i va complir sis anys i mig de presó. Per unanimitat, el ple de la sala segona ha acordat que es repeteixi el judici.

Així, seguint el criteri de la Fiscalia, l’Audiència Nacional tornarà a avaluar si Otegi és culpable de pertinença a organització terrorista, tal com ja va dictaminar el 2011. El Tribunal va imposar-li una condemna de deu anys de presó i d’inhabilitació, i també a l’exdirigent del sindicat LAB Rafael Díez Usabiaga, considerant-los els principals líders de l’intent de reconstrucció de Batasuna, il·legalitzada el 2003. Aquella sentència va concloure que els acusats formaven part d’un grup que coordinava el renaixement del braç polític d’ETA sota les instruccions de l’organització armada. Tot plegat revifarà en un nou judici encara sense data, en un moment en què Otegi ha protagonitzat un canvi de Bildu a Madrid, ja avesat als pactes amb el govern del PSOE i Unides Podem, amb l’aval als pressupostos inclòs.

Com s’ha arribat fins aquí? Aquest juliol el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència del cas Bateragune, després que el novembre del 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés l’estat espanyol per no haver proporcionat un judici just als cinc implicats. Amb tot, Otegi ja havia passat sis anys i mig de presó. Estrasburg va determinar que s’havia vulnerat la necessitat d’imparcialitat del tribunal, per la presència d’una magistrada –Ángela Murillo–, amb qui Otegi ja s’havia vist les cares. Va ser el març del 2010 en un procediment sobre enaltiment del terrorisme. En aquella vista la jutge va preguntar al dirigent abertzale si condemnava el terrorisme i, arran de la seva negativa a respondre-li, ella li va dir: “Ja sabia que no em contestaria aquesta pregunta”. El Suprem va ordenar en aquella ocasió apartar Murillo i repetir la vista a l'apreciar un “prejudici”. Otegi va acabar absolt.

Ni el Tribunal Constitucional ni anteriorment el Suprem havien optat per revocar la condemna de l’Audiència Nacional, per bé que alguns magistrats sí que s’havien expressat en aquest sentit. El maig del 2012 el Suprem es va dividir a l’hora de resoldre el recurs d’Otegi contra la sentència: la majoria va ratificar la condemna però va rebaixar les penes a sis i sis anys i mig de presó, mentre que un magistrat va redactar un vot particular en què defensava que es repetís el judici. Era Miguel Colmenero, el mateix jutge que ara redacta la resolució en virtut de la qual l’Audiència Nacional haurà de celebrar un nou judici amb un tribunal diferent.

Els arguments del Suprem es donaran a conèixer els pròxims dies, però aquest dilluns ja s'ha avançat que la decisió s'ha pres invocant l’article 4.2 del protocol setè del Conveni Europeu de Drets Humans. En principi, una persona dues vegades pels mateixos fets, però aquest precepte legal estableix una excepció: es podrà reobrir “quan els fets nous o ulteriorment coneguts o un vici essencial en el procediment anterior puguin afectar la sentència dictada”. El tribunal s’ha basat en jurisprudència de la pròpia sala per evitar que els fets quedin “imprejutjats”, ha informat el Suprem.

Condemna ja complerta

“Ni ens van domar, ni ens van doblegar, ni ens van domesticar. Somrieu, guanyarem!”, ha piulat Otegi després de conèixer la notícia. Un altre dels afectats, el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, ha expressat el seu malestar. “Democràcia? Quina democràcia?”, s'ha preguntat a través de Twitter.

La repetició del judici obre la porta a un escenari paradoxal: que després d’un judici injust pel qual van complir condemna ara hagin de tornar a entrar a presó si les noves penes fossin superiors. També es pot donar la situació contrària i que se’ls arribi a indemnitzar en cas d’absolució o d’una condemna més baixa. El ministre del PSOE José Luis Ábalos, per la seva banda, ha deslligat Bildu de la responsabilitat d’Otegi pel cas Bateragune, que es reobrirà de nou a l’Audiència Nacional.