El Suprem assumeix la causa per terrorisme contra Puigdemont
La sala adopta per unanimitat la decisió d'investigar Tsunami Democràtic
MadridCarles Puigdemont i el diputat al Parlament Rubén Wagensberg seran investigats per terrorisme al Tribunal Suprem. En una interlocutòria dictada aquest dijous, la sala penal resol que se'ls ha de citar a declarar com a investigats en la causa sobre el Tsunami Democràtic a l'alt tribunal, mentre que l'Audiència Nacional ha de continuar la seva instrucció contra les altres deu persones que assenyala el jutge Manuel García-Castellón. Els cinc membres que han pres la decisió són: Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Carmen Lamela, Juan Ramón Berdugo i Eduardo de Porres, tots cinc d'òrbita conservadora. I ja marquen el camí a seguir a l'encarregada d'instruir el cas, Susana Polo, magistrada considerada progressista que va ser ponent de la sentència de la Manada que sí que va considerar agressió sexual la violació grupal.
L'endemà que les defenses maniobressin per fer descarrilar el cas, el Suprem ha fet via per quedar-se la causa contra les dues persones que són aforades. Més enllà de la qüestió competencial, el més transcendental de la decisió és que l'alt tribunal veu indicis de terrorisme: els jutges expliquen en la seva interlocutòria que per acreditar el "terrorisme de carrer" s'exigeix que es detecti alguna de les següents finalitats: subvertir l'ordre constitucional, alterar greument la pau pública, desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional o provocar un estat de terror en la població o en una part d'ella.
"En el nostre supòsit, s'han comès per part dels integrants del moviment Tsunami Democràtic els delictes greus contra la llibertat, integritat física, d'atemptats, falsedats documentals, el patrimoni i altres", subratlla el tribunal, que fa especial èmfasi en els fets de l'aeroport del Prat del 14 d'octubre del 2019. En la interlocutòria, el Suprem rebutja els membres del govern espanyol, entre ells el president, Pedro Sánchez, que han manifestat que no hi va haver terrorisme en el Procés. "L'afirmació que aflora en alguns polítics que només les accions d'ETA o de la Jihad mereixen ser tractades com a terrorisme és incompatible amb la definició de terrorisme que es deriva de l'actual article 573 del Codi Penal", diu.
Tot i que no sigui el document oficial presentat per la Fiscalia, els magistrats s'agafen a l'informe que van fer els fiscals del Suprem partidaris d'investigar Puigdemont. "No és necessari que l'autor formi part d'un grup terrorista, o actuï organitzadament, de manera que qualsevol persona que executi, encara que sigui individualment o bé col·lectivament, alguna de les accions previstes amb les finalitats expressades en el precepte [les esmentades anteriorment], serà autor o partícip d'un delicte de terrorisme", subratllen els magistrats. Amb aquesta premissa veuen motius per apuntar contra Puigdemont. Constaten que "va estar informat de la constitució del grup organitzat per a la subversió de l'ordre constitucional i la desestabilització greu de les institucions democràtiques, impedint als poders públics complir les seves resolucions".
Els cinc jutges donen per bons els indicis que assenyalava García-Castellón contra l'expresident català i, en canvi, discrepa de ple amb la interpretació que en va fer la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, que en el seu informe desmuntava una a una les incriminacions cap a Puigdemont. “No resulta acceptable analitzar cadascun dels elements i donar-los una altra interpretació, o bé aïllar-los del conjunt probatori extraient les seves pròpies conclusions. La força convectiva de la prova indirecta s'obté mitjançant el conjunt dels indicis", destaquen els magistrats, que acusen Sánchez Conde de "subjectivitat".
No va evitar les protestes
Segons la sala, la "pluralitat d'indicis" acredita "lideratge absolut, autoria intel·lectual i assumpció de les regnes" de les actuacions per part de Puigdemont, de manera que "hauria pogut evitar la lesió del bé jurídic retirant el seu suport carismàtic. Però lluny d'això, va animar a seguir en les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment". Per a Marchena i la resta de magistrats que firmen el text, Puigdemont és un dels "homes del darrere, que ordenen delictes amb comandament autònom podent evitar-ho".
L'eurodiputat de Junts ja ha reaccionat en una piulada a X, en què ha ironitzat sobre la resolució del Suprem. "El mateix dia que m’acusen d’haver rebut el regal d’un Rolex de 7.000 euros m’imputen per terrorista. Crec que ja només falta que em surti un compte secret a Panamà", ha escrit sobre el que anomena "Matrix judicial espanyol". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha mostrat indignat i ha acusat el Suprem de "fer política partidària". "Entra a intentar boicotejar una llei d'amnistia i aquesta és la raó última per la qual el Suprem ha decidit acusar per terrorisme el que són simples protestes", ha denunciat el cap de l'executiu català.
Un cop la sala ha admès l'exposició raonada de García-Castellón, la instrucció queda en mans de la magistrada Susana Polo, considerada progressista. Caldrà veure si té un criteri diferent al que ja ha marcat Marchena en la interlocutòria d'aquest dijous i quin marge tindria per implementar-lo. Les decisions que pugui prendre sempre es podran veure revisades per la sala, que si té majoria conservadora pot esmenar-li la plana en cas de ser discrepants. El mateix podria passar si s'aprova l'amnistia amb la interpretació que se'n faci sobre si afecta o no a Puigdemont i Wagensberg.
La Comissió de Justícia i Interior de l'Eurocambra ha ratificat que el Parlament Europeu defensarà davant les negociacions dels estats membres prohibir les amnisties i els indults en la reforma de la directiva europea contra la corrupció de la Unió Europea que s'està tramitant. Aquesta línia vermella ha estat introduïda a l'esborrany de la normativa pel Partit Popular Europeu (PPE) i els Conservadors i Reformistes Europeus (en el qual es troba Vox), que han fet de la llei d'amnistia que negocia el PSOE amb Junts i Esquerra el seu principal cavall de batalla a Brussel·les. En aquest sentit, insisteixen que no volen que es concedeixin mesures de gràcia a personalitats com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
