Tribunals

Laura Borràs haurà d'entrar a la presó?

El Tribunal Suprem confirma la condemna de quatre anys i mig de pena privativa de llibertat pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes i rebutja aplicar-li l'amnistia

Laura Borràs al congrés de Junts.
4 min
Regala aquest article

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys i mig de presó, 13 d'inhabilitació i 36.000 euros de multa per a Laura Borràs pel fraccionament de contractes al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal tomba per unanimitat el recurs presentat per la defensa de l'expresidenta del Parlament contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i rebutja que se li pugui aplicar l'amnistia: argumenta que la llei no és aplicable en delictes de corrupció que no tenen relació amb el Procés. La sentència, que ara ja és ferma, és pels delictes de prevaricació i falsedat documental.

Ara bé, vol dir això que Laura Borràs entrarà a la presó de forma immediata? Les fonts jurídiques consultades expliquen que no, ja que està pendent d'un indult –que va recomanar el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència– i el que pugui dir el Tribunal Constitucional en un recurs d'empara, ja que tindria la capacitat de suspendre l'ingrés a un centre penitenciari. L'indult apuntat pel TSJC seria per la meitat de la condemna i la deixaria en els dos anys de presó que, sense antecedents penals, no hauria d'entrar. El TSJC es mostrava partidari de la mesura de gràcia a l'entendre que la llei castiga excessivament pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Ara bé, la recomanació no és vinculant, la decisió és del govern espanyol, que depèn de Junts.

El calendari seria el següent: d'entrada, cal que el Suprem remeti la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, al seu torn, convocarà una vista amb totes les parts per iniciar el procés d'execució de la resolució. És en aquesta fase que es pot posar sobre la taula l'indult. Laura Borràs va dir que no el reclamaria perquè considera que la causa contra ella és "lawfare", mentre que la Fiscalia ja s'hi va mostrar partidària. També ho podria sol·licitar qualsevol persona a títol individual o el mateix TSJC, asseguren fonts del tribunal, si ho veiés pertinent. Així ho preveu l'article 4.3 del Codi Penal: diu que el tribunal "acudirà al govern exposant el que cregui convenient sobre la concessió d'indult, sense perjudici d'executar la sentència, quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la llei resulti penada una acció o omissió que, en opinió del jutge o del tribunal, no hauria de ser-ho, o quan la pena sigui notablement excessiva". Si no s'iniciés el tràmit de l'indult, Borràs també podria en aquest punt processal acudir al Tribunal Constitucional per tombar la sentència. En cas que la via del TC i la de l'indult fracassessin, Borràs sí que hauria d'ingressar a presó al tractar-se d'una condemna superior als 2 anys.

L'argumentació del Suprem

Els magistrats del Tribunal Suprem desestimen íntegrament el recurs de cassació de l'exlíder de Junts, que qüestionava la proporcionalitat de la pena i assenyalava tant l'indult parcial plantejat pel TSJC en la seva sentència com el vot particular d'una de les magistrades. "Els fets provats s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis de l'administració pública", li respon el Suprem.

Borràs també demanava que se li apliqués l'amnistia pel seu perfil "netament independentista" i perquè va desenvolupar la direcció de la ILC "en el marc d'un govern amb vocació netament processista". Uns arguments que també tomba el Suprem: "Ni el perfil, ni el desenvolupament d'una acció de govern, a la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s'emmarca en un context del denominat procés independentista català". La sala desestima també la vulneració del dret a la presumpció d'innocència.

L'expresidenta del Parlament va ser condemnada per afavorir l'empresari Isaías Herrero quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018, amb contractes que es van elevar a més de 300.000 euros. El TSJC va considerar provat que ella, com a màxima responsable de contractació de la institució, va decidir "personalment", "de forma directa" i "sense sotmetre's" a les normes de contractació pública, que Herrero seria qui s'encarregaria del portal web i d'altres encàrrecs que van anar sorgint amb el temps.

Suport de Turull i Puigdemont

El fet que la sentència sigui ferma també podria complicar el futur de Borràs a Junts, on va ser escollida per presidir la fundació del partit. Més enllà dels equilibris interns existents, el Govern va alertar en un informe a finals del 2024 que els inhabilitats per delictes contra el patrimoni, l'ordre socioeconòmic o falsedat no poden ser patrons d'una fundació, condició sine qua non per presidir l'entitat lligada al partit de Carles Puigdemont. El protectorat de les fundacions, l'òrgan públic-administratiu depenent de la Generalitat que s'encarrega de supervisar-les, podria posar traves al nomenament. Ara bé, des de l'entorn de la fundació també asseguren que s'hi podria trobar un altre encaix: com a directora acadèmica o qualsevol altra via que no fos el de patrona perquè es pogués incorporar a aquesta entitat destinada a pensar el futur ideològic del partit.

Oficialment, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reaccionat des del Parlament a la resolució judicial. "La justícia espanyola es va consolidant com el Guantánamo de la justícia europea, i aquest episodi ho confirma", ha insistit. Borràs també ha rebut el suport sense fissures de l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, que veu en la decisió judicial un "acarnissament" impropi d’un òrgan judicial independent i amb motivacions polítiques al darrere. "La #TogaNostra continua impassible, desfilant al so de la partitura de la repressió ordenada des de la magistratura més alta", ha escrit a X.

ERC ho veu desproporcionat

Fins ara Esquerra havia evitat considerar lawfare el cas de Borràs –de fet, el consideraven corrupció sense embuts– i l'havia desvinculat de totes les causes obertes als líders del Procés per la seva acció política. Ara bé, què hi diu el partit i la seva nova direcció ara que la sentència ja és ferma? Fonts republicanes consideren que la condemna és "desproporcionada" i consideren que no és aliena al "paper polític" de l'expresidenta de Junts. Tanmateix, també recalquen que els fets provats són reprovables i esquiven concretar si el govern espanyol l'hauria d'indultar o no. Tan bon punt s'ha fet pública la sentència, tant el PP com Vox han sortit a carregar contra Borràs des del Parlament. "Corrupció pura i dura", ha dit Vox. El PSC no s'ha pronunciat.

stats