El Suprem decidirà el dia 14 si revoca els indults

MadridInevitablement, amnistia ha sigut una de les paraules més anomenades aquest dijous al Tribunal Suprem, amb motiu de l’acte solemne d’obertura de l’any judicial. I no perquè fos en els discursos, sinó en les converses als passadissos entre jutges, fiscals, vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), polítics i periodistes. En canvi, gairebé no s’ha parlat d’indults, i això que, segons ha pogut saber l'ARA, dijous que ve la sala tercera de l’alt tribunal resoldrà si manté o revoca la mesura de gràcia que Pedro Sánchez va concedir als presos polítics. Els primers recursos a arribar al final de la tramitació són els de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tots dos tenen perdonada avui dia la pena de presó i, en cas que el Suprem tombés els indults, Manuel Marchena hauria d'estudiar en quina situació queden els expresidents d'Òmnium i l'ANC.

El 14 de setembre és la data fixada perquè la secció cinquena deliberi sobre els primers recursos que han enllestit la tramitació, i són tres presentats per Vox i Cs que afecten Sànchez i Cuixart. La sedició es va derogar i es va incloure al Codi Penal el nou delicte de desordres públics agreujats, que Marchena va considerar que es podia aplicar als exlíders de les entitats sobiranistes. És a dir, que en cas de revocar-se els indults hi hauria un cert risc de presó. No seria immediat, perquè podrien recórrer al Tribunal Constitucional i que suspengués cautelarment l'execució d'una hipotètica privació de llibertat. L'opció que el consell de ministres apliqués un nou indult està descartada perquè el govern està en funcions.

El ponent de la sentència és Wenceslao Olea, i la resta d’integrants de la secció són Pablo Lucas, president de la sala contenciosa-administrativa, i els magistrats Fernando Román, Ángeles Huet i Ángel Ramón Arozamena. En primer lloc, han de decidir si Cs i Vox estaven legitimats per recórrer els indults i, en cas que així sigui, també posicionar-se sobre el fons. Aquests mateixos jutges ja van arxivar al maig els expedients relatius a Joaquim Forn, Josep Rull i Carme Forcadell, perquè amb la derogació de la sedició i no havent estat condemnats per malversació, ja no corrien el risc d’haver de tornar a la presó.

La de dijous vinent és una decisió llargament esperada. Fa dos anys que el PP, Vox i Cs van presentar recurs al Suprem contra els indults. Els antecedents deixen poques escletxes perquè es revoqui la mesura de gràcia, una hipòtesi que canviaria per complet el clima polític. No és del tot clar si de la composició de la secció cinquena en resulta una majoria progressista o conservadora. Fonts jurídiques avisen que mai es pot posar la mà al foc amb tot allò que té a veure amb Catalunya. Bàsicament, perquè la dreta judicial inicia el curs amb la mateixa indignació amb què ha rebut totes les mesures vinculades a la desjudicialització del Procés que ha tirat endavant fins ara el PSOE.

Als passadissos, aquest dijous es donava per fet que arribarà l’amnistia, si bé encara no hi ha cap text sobre la taula i la majoria de membres de la cúpula judicial han volgut ser cautelosos. El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, molt proper a la Moncloa, ha defugit qualsevol pregunta dels periodistes. Cert és que els membres del tribunal hauran de decidir sobre la constitucionalitat de la llei que pugui arribar a aprovar el Congrés i no poden emetre valoracions prèvies.

Per la seva banda, magistrats i fiscals del Suprem tampoc han volgut aprofundir-hi. Ara bé, el simple fet que l’amnistia formi part de les negociacions dels partits sobiranistes per a la investidura de Sánchez ja té incidència, per exemple, en la situació de l’exconseller Lluís Puig. Des que Luxemburg va situar les limitacions que els estats membres tenen per rebutjar euroordres, Llarena podria haver dictat una nova ordre de detenció contra Puig, que no és eurodiputat i, per tant, no està afectat pel procediment sobre la immunitat que tenen obert Carles Puigdemont i Toni Comín. Fonts del tribunal explicaven aquest dijous que el nou processament per malversació de Puig no va ser ferm fins al juny, que després Llarena va voler esperar a la primera resolució del TGUE sobre la immunitat de Puigdemont (el 5 de juliol) i que amb una possible amnistia sobre la taula ja prefereix esperar que el TJUE es pronunciï definitivament sobre la immunitat i tractar els exiliats com un lot. 

I això quan serà? La defensa dels eurodiputats té fins al 15 de setembre per recórrer la pèrdua d’immunitat i demanar que se’ls retorni cautelarment. Després, Luxemburg haurà de resoldre i al Suprem creuen que no tindrà gens de pressa. Per què hauria de córrer el TJUE a determinar si Puigdemont és un pròfug de la justícia a Brussel·les si l’acaba de visitar tota una vicepresidenta del govern espanyol –Yolanda Díaz– per negociar una amnistia?, es preguntaven a l’alt tribunal. Sigui com sigui, aquest dijous es feien tota mena de futuribles. Un d’ells és com operaria aquesta eventual norma quan s’aprovés. 

La qüestió de constitucionalitat

Fonts jurídiques deixen clar que els tribunals no tenen més remei que aplicar la llei. Ara bé, tenen potestat per plantejar qüestions de constitucionalitat davant el Tribunal Constitucional abans si creuen que una llei que els afecta en un determinat procediment –en aquest supòsit, la d’una amnistia en múltiples causes sobre l’1-O– és contrària a la carta magna. No tots els tribunals tenen per què actuar en el mateix sentit; és a dir, podria ser que, per exemple, Llarena plantegés la qüestió de constitucionalitat –fonts del Suprem no han assegurat si ho faria o no en cas que arribi el moment– i, en canvi, el jutjat 13 de Barcelona, que té desenes d’encausats pel referèndum, apliqui directament l’amnistia. El tràmit indica que es demana criteri a la Fiscalia i la resta de parts, de manera que el ministeri públic podria haver-se de mullar. Aquest dijous no ho ha volgut fer el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que no ha fet cap referència a l’amnistia, malgrat que la conservadora Associació de Fiscals ha emès un comunicat en què criticava el “silenci” del seu màxim representant. En tot cas, la cúpula judicial es prepara per a una nova carpeta del Procés.