El TS rebaixa la inhabilitació de Mas a un any i un mes

El Tribunal Suprem revisa la sentència el 9-N abans d’abordar, avui, si és competent per jutjar l’1-O

El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès van reunir-se ahir amb Irene Rigau, Joana Ortega, Artur Mas i Francesc Homs a la Generalitat per donar-los suport de cara al judici. / ANDREU DALMAU / EFE  El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès amb Irene Rigau, Joana Ortega, Artur Mas i Francesc Homs a la Generalitat en una imatge d'arxiu
Ot Serra / Sònia Trujillo
17/12/2018
5 min

Barcelona / MadridEl Tribunal Suprem (TS) tanca la carpeta del 9-N i avui ja se centrarà en l’1-O. Un dia abans de la vista per abordar si el judici se celebra a Madrid o a Catalunya, l’alt tribunal revisa la sentència a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau i els rebaixa un any a cadascú la pena d’inhabilitació pel procés participatiu del 2014. La sala penal va ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en tots els seus punts excepte en la incapacitat per assumir càrrecs públics. L’expresident de la Generalitat passa d’estar condemnat a dos anys d’inhabilitació a un any i un mes; l’exvicepresidenta, d’un any i nou mesos a nou mesos; i l’exconsellera d’Ensenyament, d’un any i mig a sis mesos. La inhabilitació comença a comptar, oficialment, ara, però a la pràctica tots tres porten més d’un any i mig sense poder optar a un càrrec públic.

La sala penal, protagonista avui en l’avantsala del judici de l’1-O, va despatxar ahir el recurs que els afectats havien interposat contra la sentència del TSJC, que els va condemnar el març del 2017 per desobediència –els va absoldre de prevaricació i va descartar la malversació abans del judici–, a inhabilitació especial per a càrrecs públics i els va obligar a pagar diverses multes. Tot i no avançar la sentència i, per tant, els arguments, el Suprem va donar a conèixer ahir la decisió d’equiparar la inhabilitació de Mas amb la que va aplicar a l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, jutjat directament pel màxim tribunal espanyol donat que era diputat al Congrés de Diputats.

Malgrat la rebaixa de penes, la decisió del Suprem no va agradar als implicats i així ho va fer saber a través de Twitter Joana Ortega, que va expressar la seva insatisfacció pel fet que se l’hagi condemnat per uns delictes que considera que no va cometre. “Vam fer el que la gent ens havia demanat”, es va defensar, i es va queixar que no només haurà de complir els 21 mesos d’inhabilitació a què s’havia de sotmetre, sinó que acabaran sent 30, perquè el recurs ha fet que no entri en vigor la condemna tot i no poder accedir a un càrrec públic. Ortega no va amagar les seves ganes de tornar a la política i va especular amb la possibilitat de concórrer a les primàries del PDECat a Barcelona, però finalment es va decidir per presentar un recurs de cassació en el qual va demanar –sense èxit– no ser inhabilitada per a càrrecs municipals. Per la seva banda, Rigau també va sol·licitar que la inhabilitació no afectés el càrrec de diputada que ostentava durant l’anterior legislatura en representació de Junts pel Sí. Ara la sentència ja és ferma i d’aquí 13 mesos, si volen, Ortega, Rigau i Mas podran accedir a càrrecs públics.

Primera vista al saló de plens

El Suprem aparca, de moment, el cas 9-N, però presumiblement s’haurà de tornar a mullar per la causa del Tribunal de Comptes, que ja va condemnar els afectats a pagar 5,2 milions d’euros per l’organització de la consulta. Una causa administrativa que es fixa en els recursos econòmics que es van destinar al 9-N, més enllà que per la via penal el TSJC descartés la malversació. Mas i els exconsellers van recórrer a la sala d’apel·lacions del Tribunal de Comptes i, si es manté la condemna, el recurs passarà a mans del Suprem.

El focus de la judicialització del Procés s’orienta ara indubtablement sobre l’1-O, el judici del qual es preveu per a finals de gener. Avui se celebra la primera vista al saló de plens, la de l’article de pronunciament previ que les defenses van demanar per qüestionar la competència del Suprem per jutjar els fets del referèndum. Fiscals, advocats de l’Estat, representants de l’acusació popular representada pel partit d’extrema dreta Vox i lletrats dels líders independentistes seuran davant del tribunal –encapçalat per Manuel Marchena– en la primera sessió pública de la causa de l’1-O. Els presos no han d’estar presents en aquesta vista, i ja serà quan s’iniciï el judici, aproximadament d’aquí un mes, quan compareixeran públicament davant dels magistrats.

La d’avui és l’última oportunitat dels dirigents independentistes d’aturar el judici, després que el Tribunal Constitucional (TC) rebutgés un recurs d’empara presentat per Carme Forcadell, Anna Simó, Anna Gabriel i Mireia Boya que sol·licitava que fos el TSJC qui s’encarregués de jutjar el referèndum. Tot i que el TC ja va anunciar la decisió la setmana passada, ahir va fer pública la sentència en la qual argumenta que tomba la petició perquè “es manté oberta una via processal legalment pertinent en què dilucidar de manera definitiva aquesta qüestió”. Es refereix, precisament, a la cita d’avui a les deu del matí.

Si no hi ha sorpreses, la sala penal s’alinearà amb la fiscalia i Vox i dictaminarà que sí que és el Suprem qui ha de jutjar la causa de l’1-O, tal com ja van fer el mateix jutge instructor, Pablo Llarena, i la sala d’apel·lacions. També la sala d’admissions –integrada pel mateix Marchena–, que va acceptar la querella del ministeri públic a finals d’octubre del 2017, va mostrar-se a favor de la competència del Suprem per investigar l’1-O argumentant que el referèndum i el que se’n derivava tenia implicacions més enllà del territori català. Un cop superat el tràmit, els presos polítics i la resta de processats tindran deu dies per presentar els seus escrits de defensa i, segons fonts jurídiques, en qüestió de setmanes pot començar el judici oral.

La causa de Trapero, a l’estiu

Paral·lelament, l’Audiència Nacional també encarrila la causa contra Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior. A principis d’any se celebrarà la vista de pronunciament previ per debatre si és competent o no per jutjar Trapero, la intendent Teresa Laplana i els excaps de la policia catalana, Pere Soler i César Puig. Si, un cop es faci, l’Audiència no declina jutjar la causa, el calendari seguirà, com al Suprem, amb la presentació dels escrits de defensa i de petició de testimonis al judici. Però en aquest cas, segons fonts de la secció primera de la sala penal consultades per l’ACN, el calendari serà més lent i el judici no començaria fins a l’estiu.

En cas de ser així, els quatre acusats serien jutjats un cop finalitzat el judici del Suprem i amb la sentència feta pública, que serviria de referència als magistrats de l’Audiència Nacional, que investiga per duplicat la mateixa presumpta rebel·lió de l’1-O.

stats