El Suprem, abans de jutjar l'1-O: "No existeix el dret a votar en una consulta convocada al marge de la legalitat"

BarcelonaA escassos dies de l'inici del judici al Procés, el Tribunal Suprem ha difós aquest dimecres els detalls de la sentència del 9-N en contra d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau. El tribunal –que ja havia condemnat anteriorment Francesc Homs– aprofita l'ocasió per enviar ja les línies mestres que podrien mantenir-se en el judici al Procés, en què repeteixen dos dels mateixos magistrats que han jutjat l'expresident i les exconselleres.

La sentència, de 76 pàgines, assegura que "no existeix un dret a participar en un procés de votació la il·legalitat del qual ve proclamada per qui és intèrpret i garant dels drets fonamentals". Sobre la consulta del 9-N del 2014, també afirma que "l'exercici de drets fonamentals té límits". "No existeix un dret a votar en una consulta convocada al marge de la legalitat", argumenta, recordant que tampoc el "dret a participar en assumptes d'interès públic autoritza a organitzar una votació oficial perquè els ciutadans opinin si uns acusats són culpables o innocents, per molt que la justícia emani del poble". El ponent de la sentència és el magistrat Antonio del Moral, que, juntament amb Luciano Varela, formen part del tribunal –integrat per set persones– que jutjarà els líders independentistes les pròximes setmanes.

Els magistrats aborden així un dels aspectes en què incidirà la defensa, els drets fonamentals. El text també entra en un altre: el fet que convocar un referèndum o una consulta deixés de ser delicte el 2005. El Suprem, que en aquest cas condemna per desobediència, afirma que pot fer-ho encara que el fet en concret de convocar un referèndum no sigui delicte: "Si l'autoritat corresponent [en aquest cas el Tribunal Constitucional] suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment d'aquesta ordre per part dels seus destinataris serà desobediència". I afegeix: "Malgrat que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic".

En un altre sentit, els magistrats qualifiquen de "quasi rocambolesc" el fet que la condemna a Mas, Ortega i Rigau pugui contribuir a fer que "alguns ciutadans puguin sentir-se cohibits" a l'hora de participar en noves consultes o, fins i tot, a "participar en assumptes públics". Així doncs, el tribunal considera "infundat" l'argument sobre la desmobilització ciutadana al·legat per l'expresident i les exconselleres i accentuat pel "temor que els seus legítims representants puguin patir una condemna".

El tribunal justifica la reducció de la condemna d'inhabilitació perquè Mas, Ortega i Rigau ja han patit els efectes de la sentència sense que, teòricament, comencés a aplicar-se. El fet que cap d'ells pogués presentar-se a les eleccions encara que no fos ferma fa que "els condemnats estiguin patint una mesura extrapenal de contingut similar". Per tant, conclou el Suprem, el temps 'de facto' de la inhabilitació compta des de la primera sentència. "No podem ignorar això", manté.