"El Suprem farà fora una fiscal general que acaba de salvar a la Corona?"

MadridLa secció quarta de la sala contenciosa administrativa, la sala tercera del Tribunal Suprem, desestimarà aquest dimarts 19 d'octubre, com ja havia avançat l'ARA, els recursos del Partit Popular i de Vox dirigits a anul·lar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat per presumpta falta d'idoneïtat i imparcialitat. La deliberació i votació serà presidida pel president de la sala tercera, César Tolosa, perquè els recursos afecten el ministeri fiscal.

Aquesta impugnació va encendre l'alarma en la Fiscalia General de l'Estat (FGE) quan al gener la secció quarta va decidir que no era pertinent rebutjar a limine o d'entrada els recursos, tal com sol·licitava l'Advocacia de l'Estat, i va decidir que es pronunciaria sobre si eren legítims, o no, els recursos del PP i Vox, en la sentència sobre el fons. La fiscal general de l'Estat va decidir llavors personar-se en el procediment amb un advocat –Joaquín García Bernardo de Quirós, exmagistrat, especialista en la jurisdicció contenciosa administrativa, membre del bufet Ramón y Cajal– per qüestionar els seus impugnadors.

La idea i la base del recurs contra Delgado les va aportar la conducta del president de Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, que el 16 de gener del 2020 va evitar utilitzar la paraula idoneïtat al donar llum verda al nomenament de Delgado com a fiscal general. L'absència d'aquest concepte (és el que s'utilitza normalment) en la resolució aprovada per una majoria conservadora de 12 contra 7 va servir al PP i a Vox per impugnar la designació.

Tots dos partits consideraven molt desgastada la imatge de Dolores Delgado com a ministra de Justícia –àudios amb Villarejo filtrats del cas Tàndem– i factible la impugnació, donada la "disposició" dels jutges a clavar garrotades al govern. Era un intent de reproduir l'escenari que va conduir a Eligio Hernández, fiscal general del govern de Felipe González, a dimitir el 27 de maig del 1994 davant l'anul·lació del seu nomenament –que s'havia de produir en el ple de la sala tercera– per falta del requisit de quinze anys de jurista de reconegut prestigi. L'anul·lació es va fer efectiva el 18 de juny de 1994. El problema ara és que Delgado compleix tots els requisits legals. I els conceptes d'idoneïtat i imparcialitat són subjectius i no tenen res a veure amb les normes.

Filtracions per desactivar el cas

No obstant això, l'amenaça d'una possible decapitació va provocar una mobilització de la FGE en cercles mediàtics. La carta més forta que va jugar la Fiscalia va ser filtrar el dia 5 d'octubre la informació sobre el pròxim arxivament de les investigacions sobre les presumptes activitats delictives de Joan Carles I per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Segons ha sabut ARA, la reunió dels fiscals encarregats de les diligències –entre ells, José Antonio del Cerro, Juan Carlos López Coig i el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón– per debatre el punt final de la investigació va tenir lloc el 5 d'octubre a la tarda a la seu de la FGE, al carrer Fortuny de Madrid. La trobada va acabar tard. Un dels participants va quedar encarregat d'informar la fiscal general de l'Estat.

La filtració del pròxim arxivament de les diligències –al diari digital El Confidencial– va ser instantània. Els fiscals que van acordar la proposta d'arxivament es van sorprendre, segons fonts consultades per l'ARA, davant la velocitat de la filtració. "Després d'investigar durant any i mig, la notícia que s'havia arxivat un procediment tan important com el del rei emèrit no és des del punt de vista del ministeri fiscal una notícia gaire brillant que diguem. No és per treure pit. Per tant, hi ha d'haver un interès especial en filtrar ", assenyala una font a l'ARA.

Una altra font consultada opina: "¿El Tribunal Suprem farà fora una fiscal general que acaba de salvar la Corona? No, per Déu!" L'arxivament ja és una realitat pendent de formalitzar-se. Els fiscals que es van dedicar en exclusiva a les tres investigacions de Joan Carles I han començat a rebre nous encàrrecs després de la junta de fiscals del penal de la setmana passada. I, per tant, l'arxivament està pendent que Dolores Delgado estampi la seva firma en un decret. I això tindrà lloc després de salvar el seu cap aquest dimarts 19 d'octubre.

Una sala trencada per la meitat

Els recursos de PP i Vox han anat a parar, segons s'ha assenyalat, a la secció quarta de la sala tercera del Suprem, d'acord amb una providència dictada a mitjans de juliol passat que fixava que la data per deliberar i votar seria aquest dimarts 19. La secció es va partir en dues meitats, ja abans de la votació d'aquest dimarts, segons versions fidedignes. Els magistrats Pablo María Lucas, Pilar Teso –la ponent en aquests recursos– i Luis Díez Picazo són contraris a anul·lar el nomenament, i els magistrats, José Luis Requero, Celsa Picó i Rafael Toledano, s'inclinarien per tombar la designació. Però hi ha una peça que falta: el president. I en aquesta sessió actua com a tal el flamant president de tota la sala tercera: César Tolosa.

Tant la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) com la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) preveuen que una majoria de magistrats de la secció encarregada poden aconseguir que un recurs vagi a parar al ple de la sala. Una altra alternativa era que el president de la sala tercera decidís d'ofici elevar l'assumpte a decisió del ple de 32 magistrats.

La primera possibilitat, la de la majoria de la secció, no era possible, segons s'ha assenyalat. Per intentar-ho, un grup de magistrats conservadors es va començar a mobilitzar el juliol passat per recollir firmes amb l'objectiu d'aconseguir portar al ple la resolució dels recursos. Es van reunir al setembre les firmes de José A. Montero, José Luis Requero, Inés Horta, Rafael Fernández Valverde, Segundo Menéndez, Eduardo Calvo, Antonio Jesús Fonseca, Francisco J. Navarro i Rafael Toledano. Cal remarcar que Requero i Toledano pertanyen a la secció quarta, a la qual correspon resoldre el recurs, i Fernández Valverde és vocal del CGPJ, i sol presentar-se com a vicepresident de la institució.

La idea era persuadir o "sensibilitzar" el nou president de la sala tercera, César Tolosa, perquè traslladés al ple la resolució del recurs. Però Tolosa no ho va fer, tot i la pressió que li van fer els mitjans de comunicació donant per fet que havia elevat l'assumpte al ple.

La fiscal general de l'Estat se salvarà, però, segons una font judicial consultada, "es buscarà evitar una imatge de polarització excessiva mitjançant una sentència que reculli el punt de vista dels minoritaris". És a dir: una estirada d'orelles al govern pel nomenament de la ministra de Justícia com a fiscal general de l'Estat i vots particulars.