El Suprem inhabilita durant un any i un mes Francesc Homs pel 9-N
L'absol del delicte de prevaricació, com a Mas, Ortega i Rigau
MadridEl Tribunal Suprem ha decidit aquest dimecres condemnar el diputat del PDECat Francesc Homs a un any i un mes d'inhabilitació per la seva participació en el 9-N. El Tribunal l'absol del delicte de prevaricació, com va fer el Tribunal Superior de Justícia amb Artur Mas, i el condemna per un delicte de desobediència greu. Segons la sala, el delicte de prevaricació queda "absorbit" pel de desobediència.
A la sentència, a més, els magistrats precisen que no entren a discernir si l'aleshores conseller de la Presidència va malversar fons públics tirant endavant les tasques preparatòries del 9-N perquè "limita el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s'ha formulat acusació". També se li imposa al diputat del PDECat una multa de 30.000 euros.
En relació amb el delicte de desobediència, la sentència explica que la providència del Tribunal Constitucional, de 4 de novembre de 2014, en la qual se suspenia el 9-N, era de fàcil comprensió i ordenava Francesc Homs a aturar les activitats posades en marxa i a no emprendre'n de noves dirigides a la celebració de la consulta del 9-N. La sala afegeix que Homs sabia perfectament quin era l'objecte de la impugnació i que se l'obligava a aturar totes les activitats que estiguessin dirigides a fer realitat la votació.
La sentència afirma que l'argument de la defensa d'Homs, que assenyalava que "l'excessiva amplitud del mandat" no deixava clar quin àmbit quedava prohibit, amaga "un inacceptable sofisme. Entendre que quan el mandat ho inclou tot, en realitat no inclou res, no té sentit". El ponent de la sentència, Manuel Marchena, afegeix que Homs "va decidir fer cas omís del requeriment del Tribunal Constitucional".
Sense prevaricació
L'argument que porta el Suprem a absoldre Homs del delicte de prevaricació passa per entendre que aquesta va quedar emmarcada en un delicte de desobediència més ampli, i, per tant, condemnar-lo per les dues coses "suposaria fragmentar artificialment" la seva conducta. "Les diferents omissions no són sinó manifestacions de la contumàcia de l'acusat, de la seva resistència a sotmetre's al mandat del Tribunal Constitucional", diu Marchena.
Homs, segons la sentència, no només va desobeir per omissió el TC, sinó que també va actuar activament per desobeir. En aquest sentit, cita la carta, del 6 de novembre de 2014, que va demanar a T-Systems que tiressin endavant les tasques de preparació informàtica del 9-N tot i la prohibició que en aquell moment ja havia dictat el Constitucional.
El Suprem no qüestiona que els voluntaris participessin en el procés participatiu, però considera que això no impedeix que Homs tingui responsabilitat, ja que va ser un procés tutelat i dirigit des del govern de la Generalitat.
Tampoc es dona validesa a l'argument de la defensa que volia presentar el criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que després va ser corregit per la Fiscalia General de l'Estat, que va interposar una querella. Això suposa, segons la sentència, "voltejar el disseny constitucional del ministeri fiscal i implica confondre el principi de dependència jeràrquica amb un extravagant format assembleari en què l'opinió dels fiscals del TSJC s'imposa a la de la fiscal general de l'Estat".
