Judicialització del Procés
Política15/11/2022

El Suprem ordena repetir el judici a la mesa del Parlament de l'1-O per falta d'imparcialitat de dos jutges

L'alt tribunal espanyol reconeix que Barrientos i Ramos s'havien posicionat sobre els fets en l'admissió de la querella

MadridEl Tribunal Suprem ordena al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) repetir el judici a la mesa del Parlament de l'1-O. Estima, tal com al·legaven els exmembres Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, la falta d'imparcialitat de dos dels magistrats que van formar part del tribunal que els va condemnar per desobediència l'octubre del 2020. Tots quatre havien d'afrontar una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. L'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que també va ser jutjada en aquell judici, no va recórrer perquè va ser absolta i, per tant, la seva innocència ja és ferma.

En la sentència, el Suprem estima el recurs de cassació dels recurrents i considera que s'ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial, perquè el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos havien exterioritzat en interlocutòries prèvies al judici el seu posicionament explícit sobre qüestions que "constituïen després l'objecte essencial" del judici. Tots dos van firmar les interlocutòries que admetien les querelles que van obrir la causa i també les que rebutjaven els recursos de súplica presentats per les defenses. El Suprem deixa clar que haver participat en aquest tràmit no pressuposa ser inhabilitat per jutjar després el cas, sinó que cal estudiar cas per cas si en les resolucions es "van manifestar o no amb prou claredat prejudicis o prevencions sobre la culpabilitat de l'acusat".

Cargando
No hay anuncios

"En principi i sense perjudici del que pugui resultar en la instrucció, no és possible apreciar que els fets denunciats [tramitar les lleis de desconnexió], la comissió dels quals s'ha atribuït indiciàriament pel fiscal als querellats, es trobin emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària", deien Barrientos i Ramos, i entraven així a valorar jurídicament la seva conducta. El ponent de la resolució, Leopoldo Puente, expressa que aquests dos magistrats haurien pogut modificar la seva opinió sobre els fets atenent a nous arguments o noves circumstàncies que apareguessin al llarg del procediment o durant el judici, "però no és aquesta la qüestió".

El que exigeix el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial és que els integrants hagin sigut aliens a les qüestions essencials que s'han de dirimir, "desproveïts de qualsevol classe de prejudici valoratiu". En la sentència, els magistrats reprodueixen parts de la sentència del TSJC –"potser de manera massa extensa", admeten– per argumentar que Barrientos i Ramos havien abordat els aspectes debatuts durant el judici en la seva interlocutòria del 16 de març del 2017, per la qual s'oposaven a revisar l'admissió de la querella. "Hem de constatar que apareixien, a manera de píndola, guió o resum", subratllen. "Si fos procedent la metàfora: la partida ha de començar amb el marcador a zero", assenyalen els jutges.

Cargando
No hay anuncios

Hauran de canviar els tres jutges

La sala penal del Suprem obliga, doncs, a retrotraure les actuacions fins al moment anterior a la celebració del judici oral i que es constitueixi un tribunal diferent. En van formar part Barrientos, Ramos i Jordi Seguí, i els dos primers van ser recusats per les defenses. Les peticions no van prosperar i ara el Suprem els ha donat la raó per unanimitat. En conseqüència, Seguí tampoc podrà ser-hi, tal com deixa clar el Suprem en la seva resolució: "Després del dictat de la sentència que aquí s'anul·la, es troba en la mateixa situació que els seus companys". Amb la celebració d'un nou judici, els exmembres de la mesa corren el risc que es faci una nova valoració dels fets i del seu càstig, i que siguin condemnats a una pena superior. També pot passar el contrari, que els magistrats facin una interpretació més beneficiosa per als acusats. En tot cas, encara no s'havia començat a executar la condemna dictada pel TSJC i, per tant, la inhabilitació de 20 mesos no s'havia iniciat i tampoc se'ls hi havien reclamat les multes econòmiques.