Laboral

El Suprem rebutja convertir els interins en fixos automàticament

Una sentència de la sala social contradiu el TJUE sobre la situació dels treballadors temporals a l'administració pública

Façana del Tribunal Suprem a Madrid en una imatge d’arxiu.
2 min

BarcelonaContinua el partit de tenis entre la justícia europea i l'espanyola per la situació dels interins a l'administració pública. Aquesta vegada ha sigut la sala social del Tribunal Suprem qui ha contradit l'últim dictamen del Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 22 de febrer amb una sentència en què afirma que la conversió "automàtica" d'aquests treballadors temporals en indefinits no és una mesura que es derivi "en cap cas" de la decisió de la cort europea. Encara més, el tribunal afirma que aquesta mesura resulta "incompatible" amb el sistema espanyol d'accés a la funció pública, basat en "els principis d'igualtat, capacitat i mèrit".

Tot aquest nou enrenou judicial prové d'un recurs de cassació interposat per unificar doctrina per la Junta de Castella i Lleó arran del cas concret d'una auxiliar d'infermeria d'una residència de Ponferrada. Aquesta treballadora interina, que havia prestat serveis per al govern autonòmic des del 2009, havia demanat optar a un concurs de trasllat de plaça, però se li va denegar participar-hi perquè el conveni col·lectiu restringia aquesta possibilitat als empleats fixos. La sentència del Suprem recorda que la mateixa directiva europea que regeix el treball de curta durada a les administracions permet un "tracte diferent entre temporals i fixos per raons objectives".

Fonts de la sala social han explicat que sempre han respectat i respectaran les sentències del TJUE, però han matisat que la sentència del febrer "mai va dir que l'única solució per als indefinits no fixos fos la declaració de fixesa" i que ja preveia expressament solucions alternatives. Des del Suprem també avisen que plantejaran la qüestió prejudicial a la cort de Luxemburg "de manera imminent" per aclarir si les mesures de l'ordenament jurídic espanyol s'ajusten al dret de la UE. En tot cas, aquestes fonts matisen que es tracta de casos al voltant d'un conveni col·lectiu concret i que no s'ha dut a terme una rectificació de la doctrina.

Resposta al cop de la justícia europea

Al febrer el TJUE va dictaminar que els treballadors interins als quals es prorroga sistemàticament els contractes han de convertir-se en fixos i va advertir de la consecució "abusiva" de contractes públics indefinits en diferents administracions d'arreu de l'Estat. Així doncs, malgrat que l'executiu espanyol ha tirat endavant un procés d'estabilització per reduir la temporalitat entre els funcionaris, la justícia europea considerava que Espanya està incomplint l'acord marc de la UE sobre el treball de duració determinada dels treballadors públics interins. De fet, la sentència fins i tot assenyalava que a la legislació espanyola hi ha una manca de mesures adequades per prevenir i sancionar els abusos derivats de l'ús successiu de contractes temporals. Així doncs, plantejava com una possible solució fer fixos els treballadors afectats.

El catedràtic de dret laboral de la Universitat de Barcelona Jordi Garcia recorda que aquesta sentència del Suprem no modificaria en cap cas el procés d'estabilització que ha posat en marxa el govern espanyol, però sí que desinfla les expectatives dels que van interpretar la decisió del TJUE com una via ràpida per aconseguir la fixesa de manera automàtica. "El Suprem està dient que si s'aplica la tradició jurídica espanyola les coses no són tan fàcils", explica l'acadèmic.

stats