El Suprem tomba els recursos contra la fiscal general i obre la porta a fer-ho amb els dels indults

MadridLa secció quarta de la sala contenciosa administrativa –la sala tercera del Tribunal Suprem– ha desestimat aquest dimarts els recursos del Partit Popular i de Vox contra el nomenament de l'exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat el gener del 2020. La secció, que s'ha format aquesta vegada amb set magistrats, ha resolt que els dos partits no tenen legitimitat per recórrer, sense entrar a considerar si, com plantejaven els recurrents, Delgado era idònia o no, imparcial o parcial, per ocupar el càrrec.

Quatre magistrats (Pablo María Lucas, Pilar Teso, Celsa Picó, i Luis Díez-Picazo) als quals s'ha sumat el president, César Tolosa, han donat suport a la ponència de la magistrada Pilar Teso favorable a denegar el dret dels recurrents, i dos han anunciat que presentaran vots particulars en contra de la resolució. Coneguda la part dispositiva, tant la sentència com aquests vots es donaran a conèixer en els pròxims dies.

El gener passat, la secció quarta va tenir l'oportunitat de seguir la recomanació de l'Advocacia de l'Estat en el sentit de rebutjar a limine, és a dir, d'entrada, tots dos recursos perquè, segons va argumentar, tots dos partits mancaven de legitimitat per recórrer. És a dir, que pretenien impugnar el nomenament de la fiscal general de l'Estat, potestat de l'executiu, sense demostrar quins requisits legals per al càrrec s'havien presumptament infringit. No obstant això, la secció quarta va denegar aquesta desestimació d'entrada i va anunciar que es pronunciaria sobre la legitimació en el moment de dictar la seva sentència, com ha passat aquest dimarts.

Fonts judicials assenyalen que el tribunal pretenia establir una vegada més els requisits perquè un partit polític pugui recórrer determinats actes governamentals. No és que falti jurisprudència sobre legitimació activa per recórrer. De fet, hi ha diverses sentències i actuacions de la sala tercera, tant del ple com d'altres seccions, que han abordat la legitimació activa. Per exemple, en el ple de la sala tercera del 3 de març del 2014, s'estableix per als partits polítics el requisit del vincle directe amb la causa a l'hora de recórrer, més enllà de la simple defensa de la legalitat.

Una altra sentència recent és la de la secció quarta, que va inadmetre a tràmit, el juliol del 2020, els recursos de Vox i del Partit Popular contra el nomenament del llavors vicepresident Pablo Iglesias en la comissió delegada del govern per a assumptes d'intel·ligència (CNI). No es va considerar que hi hagués "connexió específica" amb els partits que presentaven recurs.

Un mirall per als indults

Aquesta sentència serà molt rellevant per considerar el futur dels nous recursos elevats a la sala tercera contra els indults dels dirigents independentistes aprovats pel govern al mes de juny. Aquests recursos –com ha passat amb els del PP i de Vox en el cas Delgado– van ser admesos a tràmit sense resoldre si els recurrents estaven habilitats per fer-ho. Hi ha una impressió: si bé la majoria d'aquests recursos, que inclouen els de Ciutadans i PP, seran rebutjats per falta de legitimació com amb el cas de Delgado, podria haver-hi una excepció, Vox, perquè es pot esgrimir l'argument que el partit ultradretà ha exercit d'acusació popular en el judici del Procés.

“L'exigència per recórrer els indults és més clara encara. A la falta de legitimació per falta d'interès legítim s'hi uneix la falta de legitimació formal per no haver sigut part en el procediment administratiu dels indults. I és aquesta la resolució –la concessió dels indults– la que es recorre”, assenyala una font judicial després de la resolució de la sala tercera sobre el nomenament de Delgado. Tot i que Vox ha sigut acusació particular, no n'és la part afectada.

Els arguments de l'acusació particular en el judici del Procés, però, no s'ajustarien al que s'exigeix per recórrer, és a dir, ser la part agreujada o perjudicada. En el cas d'un conductor kamikaze amb l'indult recorregut exitosament, com que el recurs el van presentar els familiars de la víctima atropellada i morta, sí que es va admetre, al ser la part perjudicada. Com que Vox no representava la part perjudicada, sinó que introduïa que el seu interès com a acusació particular era defensar, genèricament, la legalitat, podria no admetre's. Això és precisament el que afirma la sentència del ple de la sala tercera del Tribunal Suprem del 3 de març del 2014: es necessita vincle directe amb la causa, no només una defensa genèrica de la legalitat; és més, una “connexió específica”. Amb aquesta decisió, la sala tercera evita ser com el Tribunal Constitucional, on s'accepta tot el que recorren PP i Vox.