Susana Mora: “Els més de 25 milions d’euros del romanent permetran fer inversions necessàries”

MaóMenorca ha contingut la propagació del coronavirus i es prepara per sortir del desconfinament. Ara el repte és donar resposta a les necessitats de la societat i el teixit productiu. La presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, explica les principals línies estratègiques per a la reactivació.

El Consell de Menorca està preparat per afrontar l'impacte econòmic que deixarà la crisi sanitària?

L'impacte econòmic que es preveu no té precedents en la història recent. Per aquest motiu, estam fent feina des del minut zero per abordar l'objecte d'aquesta crisi, que és el sanitari. Com abans el superem, menor serà la recessió. Alhora treballam per donar resposta de manera conjunta amb la resta d'administracions, i també amb el sector privat, a la derivada econòmica i social. Menorca fa temps que està defensant un model econòmic sostenible, de proximitat, un model que fomenta l'economia circular i basat en la diversificació econòmica. Som l'illa de les Balears on la indústria té un pes més rellevant i és el model que volem continuar potenciant. Situacions com aquesta demostren la importància de saber diversificar l'economia i apostar per un comerç i una producció de proximitat. Menorca té l'experiència i les eines per fer que açò sigui possible.

Com pensan ajudar els sectors més perjudicats? Quins seran els que més patiran?

Treballam amb diferents línies per fer front a les diverses necessitats de les famílies, com també als diferents sectors econòmics de Menorca afectats. Ho feim, de manera immediata, amb ajudes de liquiditat i promoció. Els efectes negatius d'aquesta crisi són i seran diversos i de gran impacte; és prest per tenir una diagnosi clara de quina serà l'afectació a mitjan i llarg termini, tot i que treballam perquè sigui la mínima.

L'Administració pot assumir les despeses de tots els col·lectius?

El primer que s'ha de garantir és que tothom tingui accés a un habitatge, a l'alimentació, a l'educació, en definitiva, als drets bàsics universals per tal de no deixar ningú enrere. En l'àmbit econòmic, com ja vaig traslladar al govern de l'Estat, una de les principals mesures per ajudar les entitats locals és la possibilitat de fer servir els romanents amb autonomia, i també més fons de finançament del govern estatal, d'Europa i de l'Executiu balear per distribuir i complementar aquest capital econòmic d'acord amb les especificitats i la realitat de la nostra illa. La crisi actual requereix respostes globals coordinades entre les diferents administracions del sector públic, a tots els nivells, però també amb el sector privat.

Els ajornaments de pagaments d'impostos són la solució per minimitzar la manca d'ingressos? És possible un condonament?

Per als ajuntaments i el Consell els ajornaments suposen un esforç per a les nostres tresoreries. És necessària l'ajuda de l'Administració, però hem de ser capaços de garantir els serveis públics suficients per poder sortir tan bé com sigui possible d'aquesta situació. Per això, el condonament d'aquests impostos no seria possible del tot, perquè l'Administració pública també requereix un fons econòmic per tal de garantir serveis bàsics com la sanitat pública, l'educació, el sanejament d'aigües, a més de diferents mesures que ja s'han posat damunt la taula, El que necessitam són mesures de manteniment i després d'estímul.

Quina importància té poder utilitzar el romanent de tresoreria?

Disposar d'aquest capital, que representa més de 25 milions d'euros, ens permetrà poder fer inversions molt necessàries. Considerant que aquests romanents estan pensats per a moments de crisi econòmica, seria una incoherència que ara no els poguéssim emprar per ajudar a mitigar els efectes negatius socioeconòmics d'aquesta crisi sanitària.

Es preveu que les conseqüències econòmiques perdurin en els pròxims mesos. Preocupa especialment el proper hivern?

Avui dia la nostra preocupació està centrada a fer front a la crisi sanitària. Ja estam treballant en diferents escenaris de sortida per tal de reactivar les activitats professionals com més aviat millor. La temporada d'estiu ens preocupa de manera especial, que és quan es desenvolupa la principal activitat econòmica de l'illa. Des de les administracions públiques estam treballant per trobar mecanismes perquè els treballadors de temporada tinguin garantit algun tipus de prestació fins a la pròxima temporada. L'acord social entre els agents socials i el Govern balear es dirigeix, precisament, en aquesta direcció, ja que es demana la pròrroga i l'ampliació dels ERTO de força major transformant-los en productius, però amb garanties idèntiques que els primers.

El producte local ha multiplicat les vendes durant el confinament.

La societat menorquina ha respost a la crida de l'Administració de consumir el producte local. Menorca té un sector productiu de qualitat i divers, i ha suposat un avantatge envers altres territoris. A més, els productors han fet la seva part i han potenciat estratègies de màrqueting, com el comerç digital, que ha ampliat els canals de compra amb nous productes i la possibilitat de dur els productes a casa de manera gratuïta. És el camí que hem de seguir. El Consell fa temps que treballa amb la potenciació del producte local, promocionant a fires fora de l'illa, o la Fira Arrels, la creació de la marca Made in Menorca o el projecte Agroxerxa.

La més que probable cancel·lació de les festes patronals representaria un nou revés per al sector de la restauració?

Som conscients que el sector de la restauració, com a activitat lligada al turisme, presentarà dificultats durant els pròxims mesos. En aquest sentit, es treballa de manera conjunta amb les patronals i els sindicats per trobar les millors solucions tant per a l'empresari com per al treballador.