El TC anul·la les ponències conjuntes de les lleis de desconnexió

BarcelonaEl Tribunal Constitucional torna a censurar una decisió de la mesa del Parlament. Aquest divendres s'ha fet públic que el passat 19 de desembre el TC va sentenciar a favor del recurs d'empara presentat per C's contra la decisió de crear les ponències conjuntes de les lleis de desconnexió. A la pràctica això significa que el Constitucional anul·la les ponències conjuntes en considerar que es van vulnerar els drets dels diputats que no volien participar-hi. És a dir, el TC prioritza que quatre grups parlamentaris (PP, PSC, C's i CSQP) s'oposessin a la creació d'aquestes ponències, ja que, per poder-se considerar "conjuntes", han de ser compartides per tots els grups de la cambra o per una àmplia majoria.

La decisió del TC encara no ha estat comunicada a la mesa. En tot cas, no tindrà conseqüències pràctiques. Les ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió formades únicament per representants de JxSí i la CUP estan caducades. El termini per elaborar una llei a través d'una ponència d'aquest tipus és de tres mesos i ni JxSí ni la CUP les han prorrogat (es van crear el passat mes de març).

Malgrat que els grups sobiranistes afirmen que continuen obertes, a efectes reglamentaris els treballs entre els partits independentistes són simplement reunions entre dos grups del Parlament. De fet, les propostes presentades fins ara (la de l'Agència Catalana de Protecció Social i la del Codi Tributari) s'han tramitat com dues proposicions de llei estàndard amb l'única excepcionalitat que van signades per dos grups parlamentaris en lloc d'un. L'oposició ha explicat en diverses ocasions que aquestes lleis no emanen formalment de les ponències conjuntes. La mateixa sentència del TC ja apunta que existeix aquesta via "ordinària" per registrar les proposicions de llei que els grups considerin oportunes.

Fonts de JxSí consultades per l'ARA asseguren que les tres lleis "tiraran endavant" a través de la fórmula "apropiada" del reglament del Parlament. "Estan molt treballades, no farem marxa enrere". El grup majoritari a la cambra argumenta que els diputats tenen el dret "d'iniciativa parlamentària" i, per tant, disposa de vies per tramitar les lleis de desconnexió.

Tanmateix, fonts de Ciutadans consultades per aquest diari asseguren que el "cercle jurídic està tancat" i que no hi ha "cap via" que permeti presentar la llei de transitorietat o de règim jurídic. Segons argumenten, el TC, en la seva sentència sobre la resolució del 9-N, obliga la mesa del Parlament a valorar el contingut de les iniciatives dels diputats (normalment només comprovava que reunissin els requisits formals) i a no admetre a tràmit cap proposta que desenvolupi la declaració de ruptura. És per això que C's considera que si Junts pel Sí i la CUP presenten les lleis de desconnexió, la mesa n'hauria d'impedir el tràmit. Si JxSí fa valdre la seva majoria en aquest organisme, afegeixen, estarà incorrent en un delicte de desobediència -opina una font consultada-.

Socialistes i populars reclamaven el mateix i, per tant, tot apunta que la resolució del Constitucional anirà en la mateixa línia. De fet, en l'escrit del 19 de desembre el TC ja critica que la mesa rebutgés les peticions de reconsideració que els tres partits constitucionalistes li van fer per evitar l'admissió a tràmit de les ponències conjuntes.