El TC rebutja el recurs de Turull contra la sentència de l'1-O i li obre la via europea

El Constitucional ha emès el veredicte dividit, ja que hi ha hagut dos vots particulars

Jordi Turull en el míting a la Seu d'Urgell
22/04/2021
4 min

BarcelonaJordi Turull serà el primer pres polític que podrà portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest dijous el Tribunal Constitucional ha tombat el recurs d'empara de l'exconseller contra la seva condemna, de manera que el dirigent de JxCat ja ha esgotat totes les vies internes de l'Estat i pot portar ja el judici del Procés a Estrasburg. El ple del Constitucional s'ha dividit a l'hora de respondre-li: fins a set magistrats han decidit rebutjar el recurs d'empara contra el veredicte de sedició i malversació de fons públics del Tribunal Suprem –per la qual l'exconseller de la Presidència compleix dotze anys de presó–, però hi ha hagut dos jutges que han emès un vot particular. Són dos magistrats del sector progressista del tribunal, la qual cosa dona una bona base a Turull per defensar-se davant del TEDH.

"Després de tres anys llargs a la presó, ara comencen les meves opcions reals de defensa i de trobar justícia", ha reaccionat l'exconseller Turull des de Twitter, tancat a Lledoners després que el jutge hagi revocat el tercer grau.

¿Amb quins arguments el TC rebutja el recurs de l'exconseller? Per a la majoria del Constitucional, el delicte de sedició no presenta "vaguetats" –com argumentava el lletrat Pina en el seu escrit– en el Codi Penal, sinó que consideren que està definit de forma suficientment explícita i que el Tribunal Suprem l'ha aplicat correctament en els fets del referèndum de l'1 d'Octubre. Creu que la sala que presideix Manuel Marchena no va interpretar aquest delicte de forma extensiva per englobar-hi els fets del 2017 i tampoc creu que es perjudiqués, en aquest punt, el pres Turull.

A banda de la vulneració del jutge predeterminat per llei (creu que el judici no s'hauria d'haver fet al Suprem) i la falta d'imparcialitat del tribunal, l'advocat de Jordi Turull, Jordi Pina, havia argumentat en el seu recurs davant del Constitucional l'excés que representava el delicte de sedició tal com està recollit a la llei. L'advocat considerava que els conceptes que recull l'article són poc concrets per imposar una pena privativa de llibertat com la que compleix Turull. "Termes com alçar-se, tumults, força o fora de les vies legals resulten extraordinàriament vagues, fins al punt que, a partir d'aquests termes, és molt difícil conèixer exactament quines conductes s'estan prohibint realment pel legislador", va dir Pina en el seu moment. "¿Quantes persones constitueixen un alçament? ¿Què significa actuar tumultuàriament? ¿Queden inclosos dins del tipus els casos de simple resistència passiva o interposició física en supòsits de superioritat numèrica? ¿Inclou la força supòsits de danys materials? ¿O cal violència física?", plantejava l'advocat com a dubtes interpretatius que genera la llei.

A parer seu, el referèndum de l'1 d'Octubre es van emmarcar en la llibertat de reunió, de manifestació, la llibertat ideològica i d'expressió, i considera que el Tribunal Suprem no ha complert amb el que es coneix, tècnicament, com la "taxativitat penal". És per això que va defensar en el seu escrit que en la condemna del Tribunal Suprem no s'argumenta prou que el que va passar el 2017 encaixi amb el delicte de sedició.

El TC ha rebutjat de forma majoritària aquests arguments, però no ho han fet tots els magistrats. El contingut concret de la resolució es farà públic en els pròxims dies, tanmateix sí que es coneix ja l'oposició de dos dels integrants del ple al veredicte de la majoria: Juan Antonio Xiol i María Luis Balaguer. Són els dos jutges que s'havien desmarcat en altres casos oberts relacionats amb el Procés –sobretot en el que tenia a veure amb drets polítics i presó preventiva–, juntament amb Fernando Valdés, ara apartat de les seves funcions perquè està investigat per maltractaments.

Fins ara el tribunal només s'havia pronunciat sobre els recursos que havien presentat els exconsellers Carles Mundó i l'exconsellera Meritxell Borràs, condemnats només per desobediència, en què el ple havia resolt per unanimitat.

Turull ja té un cas a Estrasburg

El recurs d'empara contra la sentència del Suprem no és l'únic plet que tindrà Jordi Turull al Tribunal Europeu de Drets Humans. L'exconseller, juntament amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i l'exvicepresident Oriol Junqueras ja té una demanda presentada a Estrasburg.

L’exconseller de la Presidència va recórrer la seva presó preventiva, que va avalar per unanimitat el TC el març d’aquest any. En la demanda feia èmfasi en el context en què es va dictar aquesta mesura cautelar: la segona vegada que va entrar a la presó va ser per decisió del jutge instructor Pablo Llarena entre el primer i el segon debat d’investidura de la seva candidatura a president de la Generalitat. Tanmateix, el tribunal europeu encara no ha decidit si admet aquest recurs a tràmit –li va portar a l'estiu– i tampoc el de Sànchez i Junqueras sobre l'exercici dels seus drets polítics quan estaven a la presó i eren diputats al Parlament després de les eleccions del 21 de desembre del 2017.

Després de més d'un any d'estudiar-se els recursos d'empara, el Constitucional comença ara a desencallar tot el que té a veure amb el Procés. El ritme que ha portat el TC fins ara, precisament, va ser motiu de protesta abans del judici –ja hi havia casos acumulats en relació amb la presó preventiva i als drets polítics– de la vaga de fam que els presos polítics de JxCat van fer a Lledoners i que va durar 20 dies. Dos anys després, les resolucions dels recursos d'empara dels presos polítics aniran sortint del calaix.

stats