Anàlisi

El teatre de la no destitució de Le Senne

Vox no ha sortit de l'argumentari de sempre: l'allau de migrants posa en perill la nostra seguretat, Pedro Sánchez és el pitjor president d'Espanya

Gabriel Le Senne, envoltat per Xisco Cardona i Sergio Rodríguez durant el debat sobre la seva destitució.
03/09/2024
3 min

PalmaAmb un gran somriure, la cara relaxada i saludant els diputats de PP i Vox. Així ha entrat Gabriel Le Senne (Vox) aquest dimarts a la sala de plens del Parlament, on se n'havia de debatre la destitució per uns fets que varen ocórrer fa gairebé tres mesos –va ser el 18 de juny quan va esqueixar una imatge d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar de l'ordinador de la socialista Mercedes Garrido. El bon ambient de la bancada de la dreta feia preveure que aquest ple no havia de ser més que una escenificació i que ja estava decidit que Le Senne continuaria com a president del Parlament. I això malgrat la impostura del PP, que ha intentat mantenir cert 'misteri' fins al darrer moment.

Els populars s'han abstingut perquè no estan en disposició de complicar-se la legislatura encara més, i aquest objectiu implica aconseguir els vots de Vox per tirar endavant les iniciatives del Govern. Sebastià Sagreras ha defensat amb tebiesa el posicionament del seu partit, que ha intentat mantenir certa equidistància mentre que l'oposició li ha advertit que no hi ha equidistància possible davant de l'extrema dreta. Els arguments han estat una mica bàsics: el PP no ha votat en contra de la remoció de Le Senne perquè el que va fer el president està molt mal fet i Vox ha romput l'acord de governabilitat; i no hi ha votat a favor perquè el PSIB no és un partit fiable, té uns "antecedents més falsos que un duro sevillano" i les altres formacions de l'esquerra són satèl·lits dels socialistes.

Com que era l'objecte del debat, Le Senne no ha pogut ocupar el lloc habitual a la Mesa i ha hagut de seure al seu escó, enmig del trànsfuga Xisco Cardona i del díscol Sergio Rodríguez qui, juntament amb Idoia Ribas, està totalment aïllat en el si del grup parlamentari d'extrema dreta. De fet, Rodríguez i Ribas ni tan sols han aplaudit les intervencions de la portaveu de Vox, Manuela Cañadas. Els representants de l'esquerra –Iago Negueruela (PSIB), Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Més per Menorca) i Cristina Gómez (Unides Podem)– han centrat els seus esforços a fer veure que la gravetat dels fets feia impossible la continuïtat de Le Senne, però han bastat un parell d'hores de ple per comprovar que no hi ha res impossible. Això sí, només Negueruela ha posat el focus en el PP, més assossegat de l'habitual.

Vox no ha sortit de l'argumentari de sempre: l'allau de migrants posa en perill la nostra seguretat, Pedro Sánchez és el pitjor president d'Espanya dels darrers 80 anys –ergo, pitjor que Francisco Franco–, el PSOE pacta amb terroristes i filoetarres de mala casta i, és clar, els socialistes també són amics del dictador de Veneçuela. Res de nou. "Moltes gràcies, senyor vicepresident", ha dit Le Senne quan li ha arribat el torn d'intervenir –ho ha fet en tot moment en castellà–, deixant clar que aquí l'únic president és ell, per molt que Mauricio Rovira (PP) hagi ocupat la presidència durant el ple. Aquesta actuació no ha passat desapercebuda a les files populars, i alguns, com Catalina Cirer, han sortit ben enfadats –després de la votació, Cirer assegura que havia apuntat algunes "frases cèlebres" de Le Senne.

"No som un feixista", ha dit Le Senne en dues ocasions –ningú l'ha qualificat de tal cosa durant el ple. A més d'assegurar que ignorava la identitat de les dones de la fotografia que va esquinçar, també ha argumentat que Mercedes Garrido el va desafiar, que no li va fer cas i que va acabar esgotat d'intentar resoldre la situació "de manera discreta". I també ha fet una repassada pels llocs comuns de l'extrema dreta: tenim una crisi de natalitat, assalten el poder judicial, anam cap a una "autocràcia sense imperi de la llei" i assetgen els pocs mitjans lliures que queden. El moment cultural ha arribat amb una cita de Tolkien: "El treball més impropi de qualsevol home és comandar altres homes. Ni un entre un milió n'és apte". Cal recordar que Le Senne s'ha autodefinit com a llibertarià, que no llibertari. Segons aquest corrent de pensament la propietat i els mercats són la base de la llibertat de l'ésser humà.

"Els anim a girar full i deixar aquest assumpte. En aquest ple tot ha anat molt bé i ens hem comportat civilitzadament", ha dit Le Senne a la seva segona intervenció, unes paraules que resumeixen a la perfecció el debat d'aquest dimarts. Però el president de la Cambra encara no ha superat tots els entrebancs, perquè comença el curs polític investigat per delicte d'odi gràcies a una denúncia de Memòria de Mallorca i els familiars d'Aurora Picornell.

stats